El sector de la biomedicina representa gairebé el 8% del PIB de Catalunya, i aglutina 91 institucions de recerca, més de 1.400 empreses, i més de 264.000 professionals, la pràctica totalitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
La nostra ciutat acull el 25% de les empreses biotecnològiques d’Espanya i participa activament en el desenvolupament d’innovacions disruptives en salut, agroalimentació i medi ambient. Així mateix, Barcelona es troba entre les tres primeres ciutats europees en publicacions sobre teràpies avançades i en cinquena posició en activitat d’assaigs clínics.
En definitiva, podem dir sense embuts que Barcelona es troba entre les principals capitals europees en el sector biomèdic.
Perquè quan parlem de motors econòmics, encara ens acostumem a quedar en les referències habituals pròpies del segle XX: el port, l’aeroport, la Fira o la Zona Franca. Però avui, ja ben entrats al segle XXI, també són motors econòmics la ciència, la innovació i la tecnologia.
Al segle XXI, el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), el Barcelona Supercomputing Center, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el Parc Científic de Barcelona (PCB), el Sincrotó Alba, o les nostres universitats i hospitals públics situats entre els millors del món, entre d’altres, són tan importants, o més, que la resta.
I aquesta posició no és casual: és el resultat d’un compromís municipal, junt amb la resta d’institucions, amb la ciència i la innovació com a motors econòmics. Un compromís que no és pas nou: fa 15 anys del primer programa Barcelona Ciència.
Perquè com li agradava repetir a Joan Guinovart, fundador i exdirector de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), “els països rics no inverteixen en ciència perquè són rics, sinó que són rics perquè inverteixen en ciència”.
Per això, aquest compromís no deixa de créixer, com demostra el Pla Estratègic de Ciència i Innovació 2023-2027 que destinarà 130 milions d’euros en quatre anys a aquest àmbit. Ho farà en projectes tan destacats com la Ciutadella del Coneixement, un nou hub de ciència i recerca que té aquell estimat parc com a epicentre i que consta de cinc edificis nous on es concentraran prop de 2.000 investigadors i investigadores, i amb una inversió estimada de més de 350 milions d’euros. O el futur Campus de Salut de l’Hospital Clínic o el Vall d’Hebron Institut de Recerca, entre d’altres.
Per tot això, Barcelona és el lloc ideal per trobar talent, per emprendre i per fer créixer la recerca i les empreses del sector de la salut. I tot això no serà possible sense la col·laboració público-privada, el talent local i el que atraiem de fora, i l’impuls emprenedor per transferir el coneixement dels laboratoris a l’empresa.
En definitiva, emprenedoria, ecosistema i estímul públic, les claus del progrés i la competitivitat, el camí del futur.
