Juliana Morell, la humanista retrobada

Existeixen llocs de la ciutat en què sembla que s’ha aturat el temps. On endinsar-se és entrar en un oasi, i el soroll de la gatzara s’esmorteeix per deixar pas només a la suau remor de l’aigua. El recinte del Reial Monestir de Pedralbes té aquest encant pretèrit amagat darrera els seus murs de pedra, i desplaçar-se fins allà sempre és garantia de goig i descobriment.

I és que la seva línia d’exposicions temporals és imperdible, no només per la temàtica focalitzada especialment en dones silenciades de la història, sinó pel plantejament expositiu, que cerca integrar elements o agents externs que converteixin la nostra visita en una experiència, a més, sensorial.

És el cas de la seva actual proposta al voltant de Juliana Morell, una humanista oblidada del segle XVI, el nom de la qual, curiosament, és un dels tres de dona que apareix en els murs del paranimf de la Universitat de Barcelona. La seva comissària, Georgina Rabassó, especialista en la tradició del pensament filosòfic femení entre l’edat mitjana i la primera modernitat, es va preguntar qui era la dona darrera d’aquest nom i, fruit de les seves recerques, neix aquesta mostra.

Tot i la fama que va adquirir a Europa com a dona docta, les còpies dels treballs de Morell encara no s’han trobat

Articulada cronològicament, l’exposició ens explica l’accidentada vida de Juliana en diferents àmbits, que ens presenten els seus orígens, la seva formació, les seves vicissituds i el moment del zenit de la seva vida, en què va aconseguir deslliurar-se del jou del seu progenitor i aconseguir així la seva pròpia llibertat. I tot això, explicat amb una exquisida atenció al detall, que converteix la visita en una experiència per als sentits.

L’any 1594 neix a Barcelona Juliana Morell, filla il·legítima d’un comerciant de teles, d’ascendència jueva conversa. A una edat molt primerenca, destaca ja la seva capacitat intel·lectual, i el seu pare no perd oportunitat perquè comenci una exhaustiva formació humanística en filosofia, teologia i jurisprudència, que la portarà, també, al domini de diverses llengües. Una educació privilegiada per a una dona del seu temps.

Als 7 anys, va marxar a França seguint els passos del seu pare, qui va fugir acusat d’assassinat. Però la seva formació no es va aturar, i als 12 anys va defensar a la seva casa a Lió, una tesi en lògica i moral, que li va permetre doctorar-se en filosofia fora de la universitat, ja que el seu accés no estava permès a les dones. Les còpies que es van fer de les seves tesis les van rebre reines hispàniques al capdavant de diferents governs i el Papa Pau V però, malgrat la fama que va adquirir a Europa com a dona docta, les còpies dels seus treballs encara no s’han trobat.

Però el veritable punt d’inflexió va arribar quan, davant l’interès del seu pare per casar-la, ella s’hi va negar, triant convertir-se en monja dominica i volent ingressar al convent de Santa Pràxedes d’Avinyó. Davant la negativa del seu progenitor de pagar-li la dot, va comptar amb el mecenatge i l’ajuda econòmica d’una altra dona, Charlotte Cathérine de la Trémoille, i va poder continuar desenvolupant el seu pensament, els seus escrits, i conreant la poesia i la música, a més d’unir en els seus textos conceptes tan allunyats com el racionalisme amb el misticisme eròtic.

Durant el recorregut expositiu, el visitant atent podrà percebre alguns detalls que activaran els seus sentits, i que es diferencien en dos grans blocs, aquest trànsit de nena a dona. Al costat de l’escenificació dels figurins enfrontats amb el vestuari de la Juliana —el vestit de vellut blau que va lluir per presentar la seva tesi oral, i l’hàbit de monja dominica— que evidencien a través d’un vestuari ritual els dos estats de la seva vida, se sumen detalls sensorials: des del suau cant dels ocells, les apetitoses magranes, la gustosa moqueta sota els seus peus, el llenç dels plafons expositius, o l’olor de santedat que es percep en el segon àmbit.

El nom de Juliana Morell, humanista oblidada del segle XVI, és un dels tres de dona que apareix en els murs del paranimf de la Universitat de Barcelona

Sens dubte, cap element és fútil en aquesta mostra, i són aquests subtils detalls els quals, justament, semblen voler demostrar, a través de nostra experiencialitat, aquesta possibilitat d’unir racionalisme (els exlibris de la Juliana, els volums de la seva biblioteca particular, l’adquisició del coneixement), amb la mística eròtica (l’olor de nards, el suau tacte de la moqueta, l’activació dels sentits).

El treball de recerca de la comissària Georgina Rabassó continua obert, perquè malgrat que Juliana Morell és considerada una de les dones més erudites de l’Europa Moderna, el seu llegat va ser invisibilitzat a posteriori com el de tantes altres pensadores.

És per això que té encara més valor el projecte expositiu, que es duu a terme periòdicament en el Reial Monestir de Pedralbes, en el qual, a través dels estudis sobre dona i espiritualitat, es visibilitza el pensament femení i es dona testimoniatge de la lluita de les dones per a accedir a una formació acadèmica, alhora que mostra aquesta cerca individual i col·lectiva d’un espai propi en el qual poder pensar i sentir per una mateixa.

Visitable fins a meitats d’abril, no puc deixar de recomanar la visita guiada dels diumenges, l’acompanyament de la qual farà les delícies de tot aquell visitant que vulgui descobrir un dels noms propis de dona més interessants de l’edat moderna.