El museu de geologia reobre como a centre d’exposicions i desempolsa les maquetes dels dinosaures i altres espècies extingides que havien d’acompanyar al popular mamut del parc
L’antic Museu Martorell de Geologia, avui reconvertit en centre d’exposicions, va reobrir les portes a la Ciutadella just abans de Nadal després d’anys tancat i en obres. I ho ha fet amb part del fons del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on s’han integrat el de Geologia i el de Zoologia, que va estar ubicat al veí Castell dels Tres Dragons, també al recinte del parc, i del que procedeixen també algunes de les peces ara exposades al Martorell.
Entre els elements que formen part de l’exposició, destaca el conjunt d’una dotzena de maquetes en guix d’animals prehistòrics extingits que havien de poblar el parc de la Ciutadella a mida natural i dels quals finalment només va prosperar el mamut de ciment armat, que és l’escultura més popular del recinte. El més normal és contemplar el mamut amb algun nen pujat a la seva enorme trompa.
Mancant aquesta mena de Jurassic Park barceloní —tècnicament, el terme juràssic no seria correcte, però em permetran la llicència cinematogràfica—, ara, i després d’anys acumulant pols, es poden contemplar els models i fer-se una idea de com hauria quedat la Ciutadella si s’hagués completat aquest ambiciós projecte.
La idea va partir el 1906 dels naturalistes Jaume Almera, Artur Bofill i, principalment, Norbert Font. La iniciativa va agradar al llavors alcalde, Domènec Sanllehy, de manera que es va aprovar i es va decidir començar pel mamut, una espècie de la que s’havien trobat restes fòssils a Sant Vicenç dels Horts, a l’actual districte de les Corts i a les rodalies de Olot. Es va optar construir-lo amb ciment armat sobre una estructura de malla metàl·lica. Es va descartar que l’escultura inclogués els colors amb què es van pintar les maquetes. El mamut de ciment va ser inaugurat el desembre del 1908, va costar gairebé 9.000 pessetes de l’època i es va ubicar a prop de la cascada, en una zona que reprodueix l’hàbitat boscós d’aquest gran mamífer del quaternari.
La mort de Norbert Font, principal impulsor del projecte, va fer que el pla de poblar la Ciutadella amb més espècies extingides caigués a l’oblit. Només van quedar les maquetes, que es van conservar a l’antic Museu de Geologia. A més del mamut, havia previst un animal molt semblant, el dinotherium; un diplodocus; un pareiasaurio; un estegosaure; un tiranosaure; un brontosaure; un clyptodó; un uintatherium; un triceratops, i l’ocell gegant aepyornes. Tots ells van viure en diferents èpoques geològiques a Catalunya.
El Museu Martorell és un dels edificis que formen part del costat del parc orientat cap al Passeig de Picasso i que han passat anys en un preocupant estat de deteriorament. Un cop acabades les obres de reforma, el museu ara reconvertit en sala d’exposicions ha reobert les portes conjuntament amb l’Hivernacle. Properament, està previst finalitzar les obres del Castell dels Tres Dragons, una obra de Lluís Domènech Montaner que va ser el restaurant de l’Exposició Universal del 1888 abans que museu de zoologia. Ara queden pendents en aquest costat del parc l’Umbracle i el denominat Racó de la Ciència, al que destaquen dos elements que van ser una gran atracció durant l’Exposició Universal. Es tracta d’una columna meteorològica, que avui sobreviu despullada dels elements amb què es pretenia divulgar la ciència de la previsió del temps, i una taula de distàncies en què els ciutadans podien consultar els quilòmetres que separaven Barcelona de les grans ciutats del món. Avui, aquesta taula de marbre està trencada i gairebé no es llegeixen les distàncies i les ciutats.
Quan el parc va substituir la fortalesa militar borbònica de la Ciutadella, a la segona meitat del segle XIX, va néixer amb una vocació de divulgació científica i del progrés. A més dels elements concentrats a l’ala del Passeig Picasso, hi havia un aquari d’espècies autòctones dels rius catalans a la part superior de la cascada, així com la reproducció d’una cova avui desapareguda amb les seves estalactites i estalagmites en el disseny de les quals havia col·laborat un jove Antoni Gaudí a les ordres del mestre d’obres Josep Fontseré. Més tard, arribarien el Zoo i el frustrat projecte dels dinosaures i altres espècies extingides.
Almenys ens queda el mamut i, ara, les espectaculars maquetes exposades de nou al renascut centre Martorell. No us ho perdeu.
El consell d'administració ha decidit per unanimitat tornar a fixar-la a Sant Vicenç dels Horts
La ‘startup’ desenvolupa un sistema que permet administrar fàrmacs directament a les cèl·lules canceroses a…
Els dos establiments interactuen des de l'Eixample i des del Born amb públics i ambients…
Les instal·lacions han suposat una inversió de més de 60 milions i reuniran 600 investigadors.…
La mostra permanent exhibeix més de dos-cents objectes de l’època romana en un recorregut amb…
El Macba repassa la figura de la pintora i escultora, però sobretot activista, en la…