L’Uri treballava en el sector dels esdeveniments abans de l’esclat de la pandèmia. Poc després, l’empresa per la qual treballava el va posar en un ERTE i, tot seguit, el van acomiadar. Amb 10.000 euros, sumats dels diners de la liquidació, els estalvis de tota una vida i un préstec bancari, va fundar la seva pròpia empresa: Kapio, una joiera artesanal made in Barcelona.
Kapio neix l’1 de març d’enguany amb una promesa: fer joies que durin tota una vida. Per Capell, “luxe és poder dir: això m’acompanyarà sempre”.
L’emprenedor vol ser una alternativa a les grans marques i fer un “producte de qualitat per a una butxaca estàndard”. El preu mitjà de la cartera són 130 euros, i només treballa amb plata i or com a base. Les peces de plata van des dels 55 euros fins als 130 euros i les d’or dels 125 euros als 800 euros. “Els preus són elevats perquè els materials són bons”, diu Capell, i afegeix: “però el marge del retail dista molt del que hi ha al mercat”.
Kapio aposta, també, per l’slow fashion com a tret diferenciador. Només produeixen artesanalment i per encàrrec. “No volia alimentar encara més el monstre”, confessa Capell. Treballen sota demanda utilitzant els recursos justos per fer cada peça.
Els clients poden o bé encarregar un producte de la seva col·lecció (amb opció a personalització), o bé asseure’s amb l’Oriol, comentar-li el que volen i que ell faci de la seva idea una realitat. Apassionat de l’art i l’escultura, presumeix de fer ell els dissenys de les peces. “De petit, alguns jugaven a futbol, jo dibuixava”, explica al The New Barcelona Post.
A més, s’enorgulleix de tenir un projecte “100% local”. Sempre ha tingut clar que Kapio havia de ser una joiera barcelonina. Amb la pandèmia “s’ha parat el món i t’adones que només tens el que hi ha aquí”, reflexiona. Per això, el seu és comerç de proximitat, constata.
Les joies es produeixen artesanalment i per encàrrec, utilitzant els recursos justos per fer cada peça
La producció la porten dos tallers d’artesans al barri de Gràcia (Barcelona) i els proveïdors estan al centre de la ciutat. Tot el circuit pel qual passen les peces és barceloní, excepte el packaging que és de Saragossa. El centre logístic, diu, és la seva habitació. “És l’orquestra d’un sol home”, riu. Per ara, no té previst incorporar a ningú més a l’equip.
Amb 5 mesos de vida, Capell diu que li està anant “prou bé, tot i que costa”. Les valoracions que rep són bones. “La col·lecció ha agradat bastant i aquesta era la meva màxima preocupació. Si no agradava, tenia un problema de base, però no ha estat així”, ens explica.
Els seus clients van des de dones d’uns 30 anys que “tenen els seus primers sous, que els hi permeten donar-se un caprici”, fins a dones d’uns 50 o 60, que ja estan “establertes” i “s’ho poden permetre”. Capell està content d’haver arribat al “perfil de dona independent que no necessita que ningú li regali res”, precisament el que buscava i el que l’inspirava per fer els dissenys.
Kapio és 100% local: la producció la porten dos tallers d’artesans de Gràcia i els proveïdors són del centre de la ciutat
Va créixer envoltat de dones. Diu que l’ha criat la seva àvia, la seva mare, les seves cinc tietes i la seva germana gran. “Tinc la sort de poder estar envoltat de dones fortes, empoderades i treballadores que són una inspiració per tirar endavant projectes així”, afirma.
El seu objectiu a llarg termini és actualitzar peces antigues. De fet, és pel que neix. El projecte de la joiera comença a prendre forma bastant abans que a l’Uri el facin fora de la feina. Feia dos anys que ho meditava.
Comença a donar-li voltes quan mor la seva àvia i la família es reparteix les seves joies. “Hi havia moltes que no eren útils pel dia a dia”, ens comenta. És aleshores quan comença a buscar firmes que ofereixin un servei de modernització de peces antigues, i s’adona que “pràcticament ningú ofereix un servei de confiança com aquest. Una cosa és encarregar un anell, l’altre és portar un anell de la teva mare o de la teva àvia perquè l’arreglin”.
Kapio es crea per oferir aquest servei, però amb el nivell financer amb què es trobava l’Uri després de la Covid, no podia obrir un taller. “Vaig fer un estudi de mercat i vaig comprovar que amb una botiga física és més fàcil que et confiïn aquestes coses”, explica. Així que va fer un pas enrere i va decidir muntar, primer, una tenda online que li permetés guanyar-se la confiança dels clients i aconseguir més finançament per després tenir la força suficient per obrir l’anhelat taller.
La facturació prevista per aquest any és de 5.000 euros. El segon any de vida estima 15.000 euros i el tercer, on vol aconseguir el punt d’equilibri, 30.000 euros. Aquest 2021 l’objectiu és desenvolupar la col·lecció i la infraestructura necessària per tirar endavant el projecte i, amb la mirada posada en el 2022, fer promoció.
En un futur voldria obrir una botiga física, perquè creu que és el que “impulsaria més la marca”. El que vol l’Oriol és “convidar al públic a casa meva” i poder aconseguir el seu objectiu a llarg termini: “actualitzar peces i seguir amb el seu llegat”. I sap que la manera de fer-ho és de tu a tu.
