Klimt, un bany lumínic en pa d’or

Gustav Klimt va néixer a la Viena de l’època daurada de l’Imperi Austrohongarès, molt interessada en la promoció de les arts decoratives i que, per damunt de tot, cuidava als seus artistes. A cavall entre el Simbolisme i l’Art Nouveau, i membre fundador del grup d’artistes de la Secessió Vienesa, la seva obra es caracteritza per l’ús ornamental del daurat —influència del treball del seu pare que era un gravador d’or— al costat de motius geomètrics, i l’exquisit equilibri entre línies corbes i rectes dels cossos femenins de les seves femmes fatales.

La sensualitat que respira la seva obra, la va portar fins i tot a ser qualificada de pornogràfica, motiu pel qual Klimt va deixar d’acceptar encàrrecs, però no així d’afinar el seu estil, manllevant del poeta alemany Schiller la màxima “si no pots agradar a tots amb els teus mèrits i el teu art, agrada a pocs. Agradar a molts és dolent”, que fins i tot va fer aparèixer en la seva Nuda Veritas.

De la mà de l’estudi belga Exhibition Hub, ens arriba una espectacular mostra que ens permet sentir l’essència del pintor a través de la seva trajectòria artística, i analitzar el seu paper en el naixement de dos dels moviments més importants del seu temps: el modernisme i el feminisme. Alhora, estableix vincles entre artistes i activistes de la Viena i la Barcelona de finals del segle XIX desconeguts fins fa poc.

Les comissàries d’aquesta exposició que barreja art i audiovisual, Imma Fondevila i Theresia Nickle, han volgut posar de manifest l’esperit de modernització que representa Klimt i vincular-lo al moviment del Modernisme català. Però potser més interessant resulta com han lligat l’obra del pintor i la representació que de la feminitat va fer, amb la gestació del feminisme a la fi del segle XIX, dedicant un espai expositiu al context general de les dones de l’època que van lluitar per participar activament en la societat i que, encara avui, segueixen gairebé en l’anonimat.

Destaca la dissenyadora de moda i empresària Emilie Flöge, qui durant un llarg període de temps va mantenir una relació sentimental i d’inspiració mútua amb Klimt, que representa a aquesta nova dona moderna. També hi ha un altre espai dedicat a les dames on es comparen importants dones de l’activisme i el feminisme de Catalunya i d’Àustria.

Estrenada simultàniament a la ciutat comtal i a Brussel·les, la proposta és apta per a tots els públics i està formada per projeccions immersives de gran format en més de 1000 metres quadrats de pantalla, una experiència amb ulleres de realitat virtual, diferents espais expositius i eines interactives que permeten a l’espectador sentir-se dins de les pintures i dels edificis on Klimt va intervenir, com el pavelló de la Sezession, on el 1902 va pintar el gran fris en commemoració a la interpretació realitzada per Wagner de la Novena Simfonia de Beethoven, el famós Petó, Judith o L’arbre de la vida, entre moltes altres peces.

No és la primera exposició d’aquest tipus que organitza el Centre d’Arts Digitals Ideal, perquè ja vam poder gaudir de la mostra dedicada a Monet l’estiu de 2020 o la més recent Barcelona Memòria Fotogràfica. El que si és nou és la sala interactiva de 300 metres quadrats que, mantenint l’aspecte d’alguns elements del seu ús anterior —Temple Xinès Taoista de Barcelona—, els ha integrat potenciant l’experimentació amb les arts digitals. Aquí podem trobar la instal·lació VIENA 1900, on l’espectador podrà interactuar en una pantalla de 180 graus. També hi ha una proposta escènica paral·lela de música i altres actuacions, que amenitzaran el capvespre una vegada per setmana en un espai inspirat en el Kabarett Fledermaus, un local vienès de principis del segle XX on Klimt i altres artistes pertanyents a la Sezession van col·laborar.

La proposta és apta per a tots els públics i està formada per projeccions immersives de gran format en més de 1000 metres quadrats de pantalla

Klimt deia “estic segur que, com a persona, no sóc particularment interessant. No tinc res especial. Qui vulgui saber alguna cosa sobre mi, ha d’observar acuradament les meves obres” i així és. Malgrat que els nazis van cremar gran part de les seves pintures, si alguna cosa ens mostren les que han arribat fins als nostres dies és la seva passió inesgotable per les dones. Va estimar a moltes al llarg de la seva vida i va ser discret sobre les seves relacions.

Mai un escàndol va sortir de les portes del seu estudi. I veient les seves pintures, podem arribar a adonar-nos que les dones el van fascinar fins al seu últim dia. Elles, des dels seus quadres, semblen murmurar melodies de sirena, com aquella cançó de María José Llergo que diu “sóc com l’or, mentre més em menysprees, més valor prenc”, i tan cert és com les xifres que ha arribat a aconseguir el Retrat d’Adele Bloch-Bauer II convertint-se en la tercera obra d’art més cara de la història.

Inicialment, la mostra havia d’acabar el 16 de maig, però les entrades es van esgotar ràpidament i l’Ideal va ampliar el calendari fins a finals d’agost. Tenim doncs encara temps per submergir-nos en la lluentor del pa d’or de Gustav Klimt, d’atansar-nos al caient del penya-segat del seu famós Petó, i de somiar, per un instant que som nereides surant en una mar de llum.