El Museu Martorell, a la Ciutadella, està previst que reobri les seves portes a principis de 2023, just abans de les properes eleccions municipals, després d’una rehabilitació integral de l’edifici i en el marc del Pla de Ciència 2020-2023. Així ho va anunciar fa uns dies l’Ajuntament de Barcelona, amb el que pretén consolidar la vocació científica del primer gran parc de la ciutat. Així va ser des del principi, durant l’Exposició Universal de 1888 i amb posterioritat. Nombrosos elements del parc demostren aquesta vocació. Per exemple, el Zoo i l’estàtua del mamut.
El problema és que molts d’aquests elements han anat desapareixent, com l’aquari que originalment va haver a la part superior de la cascada i del què només queda el rètol. També, la cova artificial —atribuïda a Gaudí— a la part posterior de la mateixa cascada que pretenia divulgar com eren les grutes, amb les seves estalagmites i estalactites i de la que encara romanen alguns fragments que ja ni es reconeixen en un magatzem utilitzat per al manteniment de parc.
Avui, el costat de parc orientat al passeig Picasso fa vergonya, al contemplar el pèssim estat de cinc elements que en un altre temps van ser part de l’orgull científic de la Ciutadella. Comencem pel cantó de passeig Picasso amb el de Pujades. Allà roman tancat fa anys per obres un dels edificis del gran del modernisme Lluís Domènech i Montaner. Es tracta del denominat Castell dels Tres Dragons, concebut com a restaurant de l’Exposició de 1888, primera gran carta de presentació de Barcelona al món després de l’enderrocament de les muralles i expansió per l’Eixample. Va acabar sent museu de Zoologia fins al seu tancament el 2010, a l’espera d’una incerta reobertura després d’unes interminables obres de rehabilitació.
A continuació, hi ha l’Hivernacle, que cau a trossos després de ser clausurat el 2005, quan l’ajuntament no va renovar la concessió d’un restaurant. Va ser projectat inicialment per Josep Fontseré, però executat per Josep Amargós. Avui, l’Hivernacle demana a crits la seva rehabilitació. És desolador contemplar l’interior buit, trencat tan sols per la presència d’algun ciutadà sense sostre.
Seguim i ens trobem amb el ja citat Museu Martorell, del què s’ha anunciat la seva reobertura el 2023. Projectat per Antoni Rovira i Trias, va ser inaugurat el 1882 com a museu de ciències naturals per albergar el llegat de Francesc Martorell, que va donar a la ciutat la seva col·lecció. El museu va acabar especialitzat en geologia i la col·lecció zoològica es va traslladar al Castell dels Tres Dragons.
A continuació, un altre espai molt especial llur clausura impedeix també gaudir de la seva bellesa. Es tracta de l’Umbracle, un recés meravellós creat per Josep Fontseré. Avui, els seus dos accessos estan apuntalats i un cartell diu tan sols que està tancat sine die per treballs de manteniment. Crec que únicament una vegada a la vida he pogut admirar el seu interior i em deprimeix el tancament permanent i la seva contínua degradació.
Finalment, al costat de l’Umbracle es troba el denominat racó científic, ideat per l’Exposició i en el qual es van instal·lar dos elements singulars. Es tracta d’una columna meteorològica i una taula de distàncies. La primera va ser ideada pel capità de la marina mercant Josep Ricart i Giralt. Tenia una finalitat pedagògica per introduir la ciència meteorològica entre els ciutadans. La columna estava coronada per un rellotge solar esfèric i un penell amb l’escut de Barcelona. A les quatre cares hi havia una taula de diferències horàries respecte a les principals ciutats del món i explicacions sobre la matèria, així com instruments utilitzats per mesurar la temperatura, la pressió atmosfèrica i la humitat.
Els cinc elements que en un altre temps van ser part de l’orgull científic de la Ciutadella es troben en un pèssim estat
La taula és una superfície de marbre en la que havia inscrites les distàncies que separen Barcelona de les grans capitals del planeta. Avui costa entendre l’expectació que van generar, però en el seu dia era com una porta de les classes populars al món. La columna i la taula romanen al seu lloc, però ningú dels que les van admirar a finals del segle XIX tot just les reconeixeria. El penell va desaparèixer fa anys de la columna, així com les taules explicatives i altres elements. Actualment, es mostra nua i només sobreviu l’esfera celeste. Ningú entén què representa. La taula està tan erosionada que cal fixar-se molt per observar les inscripcions que sobreviuen. Tampoc ningú entén la seva funció.
L’anunci de la rehabilitació i reobertura del Museu Martorell cal saludar-lo ara com una porta a l’esperança perquè es recuperin tots aquests edificis i elements històrics i que la vocació científica i de coneixement de la Ciutadella es consolidi. Vull tornar a gaudir del museu de geologia, del Castell dels Tres Dragons, de l’Hivernacle i de l’Umbracle. I també vull veure com eren la columna meteorològica i la taula de distàncies.
