Únic en la seva espècie, pel fet de centrar-se prioritàriament en les composicions d’un sol -i enorme- creador, Johann Sebastian Bach, el Festival Bachcelona reprèn la seva marxa, un estiu més, per oferir concerts que aprofiten emblemàtics racons de la ciutat, no acostumadament vinculats a la interpretació musical. Pensem, per exemple, en la sala Domènech i Montaner del recinte modernista de Sant Pau, la Basílica de Santa Maria del Pi o La Casa Milà, més coneguda com La Pedrera. Per descomptat, altres concerts del Festival s’han programat en sales de concerts de referència, com la de l’Auditori o l’escenari de Caixaforum, en què cada any tenen lloc interessants cicles musicals i conferències.
La figura de Bach, amb tot, segueix sent el reclam fonamental per al públic barceloní, amb qui té una història d’amor que es remunta a temps immemorials, inclús si es pot rastrejar i relacionar, per exemple, amb l’insòlit mestratge amb què Pau Casals interpretà les seves obres instrumentals -les suites per a violoncel sol- o l’afecte amb què programà les seves peces concertants, entre les quals la Suite en Re. Una composició que obrí la vetllada d’un remot 13 d’octubre de 1920 al Palau de la Música. No és casualitat, sinó producte d’aquesta afinitat, que el temple modernista li dediqui un cicle Palau Bach al llarg de la temporada ordinària, cosa que no fa -per exemple- amb altres dos grans noms en l’imaginari popular, fonamentals per a la història de la música, com són Wolfgang A. Mozart o Ludwig van Beethoven.
Pot no haver destacat l’anomenat “kantor de Leipzig“ per l’aparent espontaneïtat creadora del primer o per la genialitat expressiva del segon, far del Romanticisme subsegüent. Però la veritat és que el caràcter intricat de les melodies de Bach i les seves possibilitats de revisitació -i fusió amb altres gèneres actuals- enganxen a un públic ampli: un espectre de melòmans certament dispar, en el qual s’apleguen tant amants de la matemàtica o l’arquitectura com de l’experimentació musical o de l’art sacre, sense que un vessant n’exclogui per força les altres. Sorprenentment, la precisió i estabilitat de la gramàtica musical de Bach habilita al mateix temps la transformació dels materials, en diàleg amb altres tradicions i obrint-se per tant a diferents concepcions interpretatives.
Sorprenentment, la precisió i estabilitat de la gramàtica musical de Bach habilita al mateix temps la transformació dels materials, en diàleg amb altres tradicions
L’endemà podrà gaudir-se d’un concert molt original -“Bach noctàmbul”- en sessió doble, la segona de les quals a les 22.00, amb justificadíssima nocturnitat. No en va la vetllada posa el focus en la peça que -segons vol l’anècdota- Bach va compondre per a alleujar les nits d’insomni del comte Keyserling. Ens referim a les Variacions Goldberg, que podran ser escoltades en una recreació inusual i summament apropiada, amb el públic estirat en gandules concèntricament situades al voltant del clavecí, des del qual Inés Moreno Uncilla dispensarà moments de solaç i ensomni. L’originalitat de la proposta es perpetua en altres sessions programades per a públics diferents -o poc usuals- però no menys sensible a la música, com és el cas del públic infantil.
Al Teatre Akadèmia tindrà lloc “Bach per infants” -en dues sessions del dissabte 3 de juliol- que els organitzadors descriuen com “un espectacle sense text, inspirat en melodies de J. S. Bach. Senzill, tendre i proper”, amb la intervenció de veu i instruments com la flauta travessera, l’ukelele o la percussió. Altres concerts interessants, d’un minimalisme que no deixa de fascinar, són els dedicats a les suites, partites i sonates per a instruments de corda, que interpretaran els violoncel·listes Clara Pouvreau i Markku Luolajan-Mikkola. La complexitat tècnica d’aquestes peces i la introspecció a què conviden ha suposat un profund motiu de reflexió per al violinista Gidon Kremer, protagonista del documental Back to Bach que la Filmoteca de Catalunya projecta el 4 de juliol també en el marc del Festival Bachcelona.
S’han programat concerts per a públics diferents -alguns poc usuals- però no menys sensibles a la música, com és el cas del públic infantil
La llibertat creadora de l’obra de Bach, així com les oportunitats que ofereix per improvisar excursions interpretatives, serà posada de manifest una vegada més pel pianista català Carles Marigó en col·laboració amb el videoartista Francesc Isern, qui a la doble sessió del 7 de juliol (19.30 i 21.30) de l’espectacle “Breaking Bach” projectarà imatges en diàleg amb la música a l’auditori de Caixaforum de Barcelona.
BACHCELONA SOLIDARI
No podem deixar d’esmentar una sèrie de concerts molt especial, la recaptació íntegra de la qual es destinarà a projectes socials (Xamfrà, Fundació Plat del Pobre, Fundació Obra Mercedària, Fundació Ana Ribot). Ens referim als concerts protagonitzats per l’Ensemble Brudieu i solistes vocals a Santa Maria del Pi el 5 de juliol, pel Duo Cassadóal Recinte Modernista de Sant Pau el 6 de juliol, per organistes i cantants de l’ESMUC a la Basílica de la Mercè -aquest mateix dia- i, finalment, per un trio de corda format per músics de Gran Teatre de Liceu que clausurarà el festival a La Pedrera el 8 de juliol tocant una versió adaptada de les Variacions Goldberg. Es tracta d’un concert de gran interès, ja que poques vegades s’assisteix en viu a la transcripció d’aquella mítica obra, en què -gràcies a la separació de veus en timbres i executants diferents- es ressaltaran la confluència i proliferació de línies melòdiques. Com en els altres tres concerts, els organitzadors adverteixen que s’habilitarà una “fila zero” per a realitzar aportacions en el cas que no es pugui assistir al concert o es vulgui fer una donació.
