La classe mitjana perd poder

És cert que la crisi econòmica comença a mirar-se des del retrovisor i que molts dels indicadors d’activitat ens diuen que la recuperació és una realitat que es va consolidant, però prop d’una dècada de crisi no se supera sense deixar cicatrius, i aquesta n’ha deixat unes quantes que necessitaran temps per curar-se o que senzillament quedaran per sempre. La salut de l’anomenada classe mitjana és un d’aquests damnificats per la crisi. Tots els indicadors mostren que aquest grup —que generalment es defineix com el format per les llars amb una renda disponible anual entre dos terços i el doble de la renda mitjana— ha patit un fort desgast durant els anys de la crisi, cosa que en altres paraules vol dir que ha perdut volum i pes sobre el conjunt de la població. La classe mitjana és avui una mica menys “reina” del que ho era fa una dècada.

Entre aquest 10 % més ric i aquest 25 % més pobre se situa una classe mitjana que ha anat perdent pes i que destina bona part dels seus ingressos a cobrir el cost de l’habitatge.

Segons les dades de la darrera Enquesta Financera de les Famílies del Banc d’Espanya, entre el 2011 i el 2014, any en què es van començar a donar els primers símptomes de recuperació de l’economia, la renda mitjana de les famílies espanyoles es va reduir en un 9,7 %. En paral·lel van augmentar els indicadors de desigualtat, amb una major concentració de la riquesa en els estrats més alts i un eixamplament dels grups de base amb rendes més baixes. I, per tant, amb una classe mitjana que ha minvat. Així, segons l’organisme, l’any 2014 el 10 % de les llars més riques abastava el 52,8 % de tota la riquesa d’Espanya. De fet, l’1 % més ric havia passat d’acumular el 16,87 % de la riquesa el 2011 a tenir-ne el 20,23 % al cap de tres anys. Per contra, segons les dades del Banc d’Espanya, el 25 % de llars més pobres acumulaven el 2014 més deutes que actius, amb un patrimoni negatiu de 1.300 euros de mitjana.

Entre aquest 10 % més ric i aquest 25 % més pobre se situa una classe mitjana que ha anat perdent pes i que destina bona part dels seus ingressos a cobrir el cost de l’habitatge. És el resultat d’anys amb un mercat laboral marcat per l’elevat atur i uns salaris a la baixa que han deixat sense efecte la forta caiguda dels preus en el mercat immobiliari. Ara aquests preus es comencen a recuperar, però els salaris encara no, amb la qual cosa una part d’aquesta classe mitjana que ara encara viu amb saldo positiu podria acabar engreixant les files de la classe baixa.

L’impacte de la crisi ha estat determinant en el canvi del mapa socioeconòmic del país, i un dels efectes més evidents ha estat el traspàs de tres milions de persones de la classe mitjana als estrats més vulnerables de la societat.

Aquest desgast de la classe mitjana que apunta l’Enquesta Financera del Banc d’Espanya per al 2011-2014 se suma a la pèrdua de pes que aquest estrat social havia acumulat ja durant la primera etapa de la crisi econòmica. Aquest efecte s’observa bé si es miren les dades de l’estudi Distribució de la renda, crisi econòmica i polítiques redistributives elaborat per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià de Recerca Econòmica (l’IVIE), que analitza el període comprès entre el 2003 i el 2013. Segons aquesta monografia, la renda disponible de les llars espanyoles es va reduir en un 20 % en aquest temps. De fet, l’impacte de la crisi ha estat determinant en el canvi del mapa socioeconòmic del país, i un dels efectes més evidents ha estat el traspàs de tres milions de persones de la classe mitjana als estrats més vulnerables de la societat. Les dades parlen per si soles. Segons l’estudi, el 2003 el 59 % de la població espanyola pertanyia a famílies situades en nivells de renda intermedis, és a dir, entre el 75 % i el 200 % de la renda mitjana, i un 31 % se situava en nivells inferiors. Deu anys després, aquests percentatges havien canviat, fins al 52 % i el 39 % respectivament.

El fet que la major part de la renda disponible de les famílies (el 75 %) provingui dels salaris i que aquests hagin minvat o directament desaparegut amb un atur disparat explica, segons els autors de l’informe, per què s’ha produït aquest important traspàs.

I si bé la crisi no ha estat una exclusiva d’aquest país, si es miren les dades d’un informe del think tank nord-americà Pew Research Center (PRC), Espanya ha estat un dels estats europeus on aquest impacte sobre la classe mitjana ha estat més alt. Segons aquest centre, entre el 1991 i el 2013 el desgast d’aquest grup social ha estat preocupant, passant de representar el 70 % de les llars al 63 %, cosa que contrasta amb un descens més moderat o amb el saldo positiu que s’ha produït en aquest mateix període de temps en altres països europeus com França o els Països Baixos.

En els darrers anys també el Fons Monetari Internacional ha posat l’accent en la necessitat de recuperar el pes perdut per les rendes mitjanes a les economies avançades per evitar el risc d’una crisi de la classe mitjana que freni la recuperació de l’activitat econòmica.

Segons l’informe del PRC, que coincideix amb les conclusions que ha extret l’OCDE sobre aquest tema, caldria mirar cap als Estats Units per trobar una altra economia avançada amb una classe mitjana més petita. El problema d’Espanya, com el dels Estats Units, ha estat l’augment de la desigualtat en aquests darrers anys. Així, la classe baixa —que l’estudi situa en les llars amb menys de 21.257 dòlars anuals de renda— suposava el 25 % del total el 2013, el percentatge més elevat dins la mostra (l’estudi no hi va incloure ni Portugal ni Grècia). Paral·lelament, la classe alta suposava un 14 % del total, també un percentatge sensiblement superior al de la resta de països europeus, cosa que explica per què el grup del mig (la classe mitjana) ha quedat tan reduït.

En els darrers anys també el Fons Monetari Internacional ha posat l’accent en la necessitat de recuperar el pes perdut per les rendes mitjanes a les economies avançades per evitar el risc d’una crisi de la classe mitjana que freni la recuperació de l’activitat econòmica. La pregunta clau en aquest punt és saber si el que s’ha perdut durant els anys de crisi es pot recuperar. Algunes dades mostren una resposta de certa esperança. Per exemple, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa de risc de pobresa o exclusió social a Espanya —anomenada indicador Arope— se situava el 2016 en el 28 %, per sota del màxim del 29,2 % assolit el 2014. Si bé encara queda molt per sobre del 23,8 % del 2008, aquesta lleugera millora sembla significativa.

S’observa un canvi de tendència en les darreres dades sobre distribució de la renda de l’Ajuntament de Barcelona, corresponents al 2016. Segons aquestes dades, la millora del mercat laboral i la reducció de l’atur haurien començat a donar fruit i el percentatge de barcelonins que vivien a barris amb rendes mitjanes va créixer aquell any, passant del 44 % al 47,8 %.

També s’observa un canvi de tendència en les darreres dades sobre distribució de la renda de l’Ajuntament de Barcelona, corresponents al 2016. Segons aquestes dades, la millora del mercat laboral i la reducció de l’atur haurien començat a donar fruit i el percentatge de barcelonins que vivien a barris amb rendes mitjanes va créixer aquell any, passant del 44 % al 47,8 %. Aquí tampoc no s’ha recuperat el perdut durant els anys de crisi (el 2007 aquest pes era del 59 %), però sí que es comença a veure un canvi de tendència.

Caldrà veure si es pot recuperar, i en aquest cas en quants anys, el pes que tenia la classe mitjana a Espanya abans de la crisi. L’evolució del mercat laboral i dels salaris serà clau en aquest objectiu, tal com apunten tots els estudis. L’eficàcia de les polítiques redistributives també. Però, en tot cas, el ritme de recuperació s’augura lent i requerirà eines per reduir els indicadors de desigualtat.