La Conca de Barberà o el regne del Trepat

El 22 d’octubre de 2019 la força del riu Francolí s’ho va endur tot. El celler Rendé Masdéu va desaparèixer pel cop de la riuada, però, paradoxalment, aquest tràgic succés també el va fer saltar a la fama, ja que es van publicar desenes de titulars i va desfermar-se una gran onada de solidaritat per ajudar a la família propietària no només a recuperar les ampolles que no es van trencar —l’anomenat vi de fang—, sinó també a seguir endavant. Com així ha sigut. Potser a banda de descobrir a Rendé Masdéu, de retruc, molts ciutadans van també conèixer o poder situar en el mapa la Denominació d’Origen Conca de Barberà, una de les més petites de Catalunya pel que fa a quota de mercat, però amb moltíssima història.

Situada al nord de Tarragona i flanquejada pels rius Francolí i Anguera, la Conca de Barberà és un territori vinícola molt ben delimitat i envoltat de cadenes muntanyoses com les muntanyes de Prades. Pobles com Barberà de la Conca, Montblanc, Poblet, Rocafort de Queralt, Sarral, l’Espluga de Francolí i Blancafort formen part de la denominació d’origen, que actualment suma 2.875 hectàrees de superfície de vinya, cultivada per 647 viticultors.

A la Conca es fa vi des d’abans de l’Imperi Romà, però tradicionalment ha sigut una zona de producció de vi a doll on tota l’activitat estava en mans de grans cooperatives constituïdes a principis del segle XX i que van construir grans cellers modernistes, coneguts com les catedrals del vi. Amb els anys, però, això ha anat canviant i a la zona existeixen ara 23 cellers que elaboren 8.000 hectolitres de vi, ara ja sí, en bona part embotellat. Un element esperonador d’aquesta creació de nous cellers ha estat el Viver de Celleristes, ubicat a Barberà de la Conca, al primer edifici cooperatiu d’Espanya, construït l’any 1903. En aquesta incubadora d’emprenedors del món de vi han nascut més de quinze cellers des de 2007 i alguns han aconseguit gran èxit comercial.

A Catalunya, en termes de consum, la DO Conca de Barberà, segons l’Incavi, té una quota de mercat de només el 0,4% i se situa a la cua de les DO catalanes juntament amb la DO Tarragona (0,3%) i la DO Alella (0,2%). En total, les onze denominacions d’origen de Catalunya sumen una quota del 41,5%.

Però el volum, en el món del vi, no és pas el més important, tot al contrari. La Conca de Barberà té un gran tresor: una varietat autòctona pràcticament exclusiva de la zona, el Trepat, que tradicionalment s’ha destinat a elaborar vins rosats, però que ara, gràcies a l’impuls dels nous cellers, demostra també el seu gran potencial en negres. L’any 2004 hi havia un sol celler que elaborava negres de Trepat i ara ja en són uns quinze.

No fa molt, el Trepat es veia com una varietat menor, però ara viu un moment dolç gràcies a la preferència dels consumidors per vins àgils, amables i fàcils de beure, sense renunciar a elaboracions que persegueixen la complexitat i la guarda. La producció de vins amb aquesta varietat de raïm ha passat dels 42.300 litres (56.400 ampolles de 0,75 cl) als 151.521 (una mica més de 200.000 ampolles), és a dir, s’ha triplicat entre 2007 i 2019. “La Conca ha fet clarament un procés per definir la seva identitat cap al Trepat; 19 dels 23 cellers han qualificat vins amb aquesta varietat, siguin negres o rosats”, explica Bernat Andreu, del Celler Carles Andreu i expresident de la DO.

A la Conca, però, no només trobem Trepat, hi ha altres varietats típiques catalanes i també, a finals dels anys 80, es van començar a plantar força varietats foranes i avui trobem vinyes d’Ull de llebre, Cabernet sauvignon, Merlot, Garnatxa negra, Chardonnay, Sauvignon blanc i moscatell d’Alexandria.

A la denominació d’origen hi conviuen petits cellers com Rendé Masdeu, Celler Carles Andreu, Clos Montblanc, Castell de Riudabella, Mas de la Pansa, Josep Foraster, Molí dels Capellans o Rosa Mª Torres amb d’altres propietat de grans empreses, com Abadía de Poblet (del grup Codorníu), Cara Nord (del grup Tomàs Cusiné-Castell del Remei) o Familia Torres, que hi elabora els mítics vins Grans Muralles i Milmanda i, més recentment, Sons de Prades. El moviment cooperatiu segueix ben viu amb Cellers Domenys (fruit de la fusió de set cooperatives), l’Agrícola de Barberà, la Cooperativa Agrícola de la Conca, i la Vinícola de Sarral, que és la major productora de la varietat autòctona Trepat, molt utilitzada en la producció de caves rosats.

Però tornem al principi. Què va passar amb Rendé Masdeu? La riuada no va ser la fi, tot al contrari, va ser l’inici d’una nova etapa. Sí, es va perdre tota la verema de 2019 i tots els vins de criança que es guardaven des de 2014, i ja no en queda res de l’antic celler. Ara fa un any, l’empresa es va traslladar a unes noves instal·lacions situades a dos quilòmetres, un antic molí fariner que van poder comprar i que acull també un restaurant i una enobotiga. “Hem començat des de zero”, explica Mariona Rendé, que va aconseguir reunir 7.000 euros gràcies a les donacions rebudes fruit de l’onada de solidaritat i a la venda de les ampolles de vi de fang salvades de la riuada. La collita de 2020 ja es va entrar a aquest nou celler, on ara es vol posar també en marxa un negoci de turisme rural amb uns apartaments per vuit persones. Ja han sortit a la venda tres vins joves de l’última verema i s’haurà d’esperar a 2023 per tastar les primeres criances de la nova etapa.