La Copa de l’Amèrica se submergeix al mar de Barcelona

Després de tant parlar d’aquest moment, la Copa de l’Amèrica s’estrena aquest dijous en aigües barcelonines. Serà amb la tercera i última regata preliminar, després de les celebrades a Vilanova i la Geltrú i Gidda (Aràbia Saudita). Una de les escenes més esperades la protagonitzaran els millors equips de l’última edició: el guanyador, el neozelandès Emirates Team New Zealand, i el que va estar més prop d’arrabassar-li l’històric trofeu, l’italià Luna Rossa Prada Pirelli. Quatre dies en què es veuran les cares els sis equips participants, completant la llista el francès Orient Express Racing Team, el suís Alinghi Red Bull Racing, el britànic Ineos Britannia i l’estatunidenc Nova York Yacht Club American Magic. Caldrà veure com ho afronta l’Alinghi després d’haver trencat el pal de bandera per segona vegada.

Amb un camp de regates que se situarà entre l’Hotel W i el Port Olímpic, les platges de Barcelona, especialment les de Sant Miquel, la Barceloneta i Somorrostro, es postulen com les millors graderies des d’on seguir la 37a edició d’una competició que s’allargarà fins a finals d’octubre. També oferiran bones vistes miradors com la nova rambla del Rompeolas i el renovat Port Olímpic, sense oblidar que s’han habilitat pantalles al Moll de la Fusta, la plaça de la Mar i la platja de Bogatell, amb foodtrucks incloses. El plat fort vindrà amb la final, entre els neozelandesos, coneguts com a kiwis, i l’equip que resulti el guanyador en les diferents fases de la competició. Amb cerimònia d’inauguració prèvia a la platja, se celebrarà a partir del 12 d’octubre, amb un màxim de 13 regates i emportant-se el premi el primer equip que aconsegueixi sumar set punts. Cal posar el focus també en la competició femenina, la primera que s’organitza i que servirà per donar un impuls a un esport amb molt a fer encara per a la igualtat.

Una regata que s’allargarà durant dos mesos i que haurà de veure si és capaç de seduir els barcelonins, per a qui continua sent una gran desconeguda. Va ser a principis de març de 2022 quan es va començar a escoltar això de la Copa de l’Amèrica a Barcelona. La ciutat havia decidit sumar-se a la carrera per aconseguir ser la seu de la següent edició d’aquesta competició, que es deia que era la més antiga del món i un dels esdeveniments esportius que genera més impacte econòmic i mediàtic, només per darrere dels Jocs Olímpics i els mundials de futbol.

Poc es coneixia aquesta regata, més enllà d’entre els fans locals de la nàutica, vista com massa exclusiva per a la gran majoria. La competició havia recalat prèviament a Espanya, concretament a València en els anys 2007 i 2010, deixant un deute milionari que va aixecar moltes crítiques. És per això que les autoritats barcelonines no van trigar a dir que aquí no passaria el mateix, que no s’haurien de fer obres faraòniques ni es faria una gran mobilització de recursos públics. De fet, la capital catalana ja havia volgut atreure-la en la primera edició que s’havia acabat anant cap a València.

Barcelona no estava sola en aquesta carrera per convèncer l’Emirates Team New Zealand, el vencedor en l’edició celebrada a Auckland l’any 2021 i l’encarregat d’organitzar la següent. Màlaga també la volia, així com Cork (Irlanda) i Gidda (Aràbia Saudita), mentre que València s’havia acabat desmarcant, tenint encara molt present el mal record d’anys enrere.

Després d’unes setmanes, amb visites dels kiwis al port de la ciutat, el procés va arribar a la seva fi. La ciutat s’havia acabat imposant a les altres, segons deia el conseller delegat de l’equip neozelandès, Grant Dalton, per la seva manera de ser. “Va ser l’emoció que vam sentir com a organització el que ens va fer prendre automàticament la decisió”, va explicar en la seva primera compareixença pública a Barcelona. El suport unànime del Port de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Govern central va servir per reunir un pressupost de 70 milions d’euros, amb l’aval de 25 milions d’euros aportat pels agents privats, entre els quals va tenir un pes destacat Barcelona Global i l’empresari Dani Puig. Segons un estudi elaborat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), s’estima que la 37a edició de la regata tindrà un impacte econòmic d’un total de 1.239 milions d’euros a la ciutat, aproximadament el 0,5% del PIB de Catalunya, i la creació d’uns 19.000 llocs de treball.

Va ser la primera mostra que alguna cosa estava canviant a Barcelona, amb un consens entre les diferents administracions que feia anys que no es veia, amb el Port de Barcelona de Damià Calvet, l’Ajuntament d’Ada Colau, en coalició amb el futur alcalde Jaume Collboni, la Generalitat de Pere Aragonès, i el Govern central de Pedro Sánchez anant tots a l’una. La ciutat va voler rememorar el seu esperit olímpic, una falca fàcil que s’ha anat repetint al llarg dels anys i que, probablement, ha restat més que sumat, donades les dimensions més limitades de la Copa de l’Amèrica i el recent record de l’emoció dels jocs de París.

Més de dos anys de preparatius

Des de la designació de Barcelona a finals de març de fa dos anys, els preparatius es van posar en marxa. Primer, calia col·locar els equips, repartint les seves bases per tot el Port Vell, amb els suïssos sent els primers a instal·lar-se a la capital catalana per entrenar perquè no tenen mar. Més van trigar a venir els vaixells voladors dels sis equips, que van anar arribant escalonadament a la ciutat, per terra, mar i aire, amb els neozelandesos sent els últims a portar-lo, aquest mateix juny. Des de llavors, els sis equips han anat mesurant-se els uns als altres a l’aigua, entrenant des de fa mesos. També calia buscar a voluntaris per fer possible que l’esdeveniment funcionés, amb l’equip més gran mai mobilitzat en la història de la regata, format per 2.300 membres. Fins i tot, es va obrir un centre de divulgació de la Copa de l’Amèrica a l’antic Imax, salvant-lo del seu enderrocament i impedint els plans del Liceu d’obrir una segona seu en aquests terrenys, una idea que avui dia el port descarta i trasllada uns metres més a baix dels antics cinemes.

Així mateix, la ciutat va aprofitar la cita per accelerar inversions previstes en el front marítim, com han fet el Port de Barcelona obrint més espais abans portuaris a la ciutadania i l’Ajuntament de Barcelona donant un impuls definitiu a la reforma del Port Olímpic. Moltes vegades treballant a contrarellotge, s’ha arribat a temps, aconseguint que els barcelonins gaudeixin, almenys, de nous espais que haguessin trigat més a inaugurar-se. El cas més paradigmàtic és la posada en marxa d’un bus nàutic, un projecte que feia anys que formava part dels plans del port però que mai s’havia arribat a tirar endavant.

A un mes de l’inici de la competició, el consistori ja va certificar que la ciutat estava preparada per rebre els seus fans després de més de dos anys intensos de coordinació amb els organitzadors, no sempre fàcil. Només ha faltat poder recuperar completament la seu històrica del port de Portal de la Pau, amb la façana principal neta de bastides però el seu interior buit, i el Balcó Gastronòmic del moll de Gregal, la nova zona de restauració del Port Olímpic que està ultimant els treballs per a la imminent obertura de nou locals.