Molts són els que han pogut entrar per primera vegada aquest dimecres a La Fàbrica, seu del Taller d’Arquitectura de Ricardo Bofill i la seva casa a Sant Just Desvern. Aquest ha estat l’espai que els seus familiars i amics han triat per acomiadar-lo, un parell de setmanes després de la seva mort. S’espera que unes 10.000 persones hi passin a homenatjar-lo durant els dos dies que aquesta antiga cimentera estarà oberta al públic, incloent la nit d’aquest dimecres, aprofitant també per descobrir el lloc des del qual va idear algunes de les seves obres més emblemàtiques i en el qual va viure.
Bofill va descobrir La Fàbrica a principis dels anys setanta, quan es va assabentar que la Sanson havia cessat la seva activitat a Sant Just, després que les protestes veïnals obliguessin a desplaçar-la a Sant Feliu de Llobregat, el municipi veí. El complex industrial que va fascinar a l’arquitecte va començar a funcionar com a cimentera el 1921 i es va anar construint en diferents etapes, ampliant-se quan la producció ho requeria. Bofill es va trobar amb enormes sitges, una xemeneia, sales de màquines, galeries subterrànies… Tot això en un conjunt brutalista que va decidir transformar en una obra d’art per demostrar que qualsevol espai, independentment de la seva forma, podia adaptar el seu ús, sempre que es fes amb l’habilitat suficient.
Els diferents elements característics del passat industrial de l’edifici perviuen en el nou ús que Bofill li va donar, convertint-la en despatx d’arquitectura i habitatge. “Actualment, aquí visc i treballo millor que en qualsevol altre lloc. Aquest és per a mi l’únic lloc on puc concentrar-me i associar idees de la manera més abstracta possible. Tinc la impressió de viure en un univers tancat que em protegeix del món exterior i el dia a dia. La Fàbrica és un lloc de treball per excel·lència. Aquí la vida transcorre com una seqüència contínua, amb molt poca diferència entre el treball i l’oci”, explicava Bofill.
Aquest és l’entorn que han admirat els que des de les 9 del matí d’aquest dimecres han accedit al seu interior, que ha meravellat per igual a veïns, curiosos, estudiants i admiradors de l’obra de l’arquitecte barceloní. Persones de totes les edats han recorregut part de l’estudi i del jardí, inundats d’espelmes i fotografies de l’arquitecte, de la seva vida i obra, acompanyades per maquetes d’algunes de les seves creacions més conegudes, com el Walden, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) o la mateixa Fàbrica. Les càmeres i els mòbils s’han apoderat del recinte, volent anar-se’n a casa emportant-se un tros d’aquests racons.
Entre els assistents, hi havia una veïna de Sant Just, que s’ha acostat per conèixer com era l’edifici que li havia permès deixar de tenir pols a casa. Vivia prop de la Sanson quan encara estava oberta i recorda com la pols els hi tacava les parets fins que va tancar i Bofill va transformar el lloc per complet. “Va canviar el poble”, resumeix.
També s’han endinsat a l’interior de La Fàbrica habitants d’una de les seves obres més icòniques, el Walden 7, situada al costat. Un visitant del taller de Bofill aquest dimecres ho ha fet per donar-li les gràcies per haver ideat el característic bloc de cases de color vermell, on hi ha viscut durant 15 anys.
Treballadors de la zona, que veien el seu perfil cada dia sense saber com era el seu interior, i clients del Taller d’Arquitectura, com una botiga de mobles de Barcelona, han estat altres assistents a l’homenatge, que, com no podia ser d’una altra manera, ha comptat amb admiradors de l’arquitecte. Alguns han arribat amb flors i, fins i tot, hi ha hagut els qui han fet de l’homenatge la primera activitat que han pogut realitzar després de superar la covid, com la Natàlia, una altra veïna de Sant Just.
Uns altres s’han emocionat quan han vist la magnitud de la creació de Bofill. Aquest ha estat el cas de l’Elisabet, una dissenyadora que veu en l’arquitecte “tot el que m’agrada”. Ella, que sent com “un regal” poder entrar al taller, s’ha declarat fascinada per “com concep l’espai, que et fa connectar amb la naturalesa, sentir-te en pau i inspirar-te”. “M’ha impactat molt”, ha afegit la Montserrat, una altra admiradora de Bofill que ja havia pogut visitar el Walden però no La Fàbrica i ha aplaudit la seva concepció de l’arquitectura tan diferent i transgressora.
La família de Bofill i els seus amics s’anaven barrejant amb els assistents i la major part del temps ho han fet escoltant asseguts la música tuareg que tocava l’artista Atri N’Assouf. Les seves cançons marcaven el ritme a l’interior de La Fàbrica, en la qual també hi havia companys del Taller d’Arquitectura i prestigiosos arquitectes barcelonins com Fermín Vázquez i Daniel Mòdol, així com el madrileny Rafael de la Hoz.
I la veu de l’arquitecte s’anava escoltant de fons, explicant qui era, d’on venia, com entenia la vida i l’arquitectura… Un vídeo que recopilava entrevistes que Bofill va fer al llarg de la seva carrera ha servit per descobrir que, si no hagués estat arquitecte, hauria volgut ser científic. Que el seu pitjor malson eren els exàmens i que li hagués agradat néixer a la dècada dels 2000. Que si pogués triar com el recordarà la gent, ho faria amb l’etiqueta d’intel·ligent. I que, si pogués demanar un desig, seria que els estudiants d’aquí 300 anys aprenguin la seva obra.
