La gran Barcelona mira al futur des de les Tres Xemeneies

Transformar les ciutats transformant els seus espais a través de l’art. Amb aquest objectiu la biennal europea Manifesta ha desembarcat en indrets emblemàtics de Barcelona i del seu entorn, perseguint remoure consciències davant desafiaments socials i climàtics que afronten les ciutats i els qui les habiten.

El poder transformador queda patent en l’espai que s’ha convertit en la icona d’aquesta edició de Manifesta: les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, que s’han obert al públic per primera vegada. L’estructura de formigó i ferro ha passat de ser un esquelet que evidencia el passat industrial de l’entorn a erigir-se com un lloc en el qual art i reivindicació s’uneixen per resignificar espais i per interpel·lar als ciutadans davant els reptes del present i futur.

Dins del que va ser l’edifici de turbines, la monotonia del gris del ferro i el formigó queda quarterada amb instal·lacions artístiques com les acolorides escultures amorfes de Nnena Kalu i la verda lluminositat de la creació d’Alexandra Daisy Ginsberg. La transformació i la fragilitat del planeta queden reflectits en grans capolls penjants de Carlos Bunga, mentre que arbres trencats i cremats reunits per Kiluanji Kia Henda posen en valor el poder de la natura de guarir-se a ella mateixa. Un poder de la natura que també explora Ugo Schiavi mitjançant un ecosistema tecnoorgànic format per plantes recollides del solar contigu a les Tres Xemeneies: una terra contaminada durant anys per l’activitat industrial de l’entorn i de la pròpia central tèrmica. L’enorme espai de l’antic edifici de turbines acull ara aquestes instal·lacions artístiques, en diversos nivells i estances connectades per estrets passadissos laberíntics que poden arribar a generar certa sensació claustrofòbica.

Aquesta sensació es difumina amb el lent vaivé de llargues teles blanques vaporoses d’Asad Raza que es deixen acariciar per la brisa del Mediterrani que entra lliurement per les finestres de la planta més elevada de l’estructura que acollia les turbines. A un costat de l’edific, la mar; a l’altre, les tres xemeneies i les restes de la central.

Sortir de l’immoble pel costat que treu el cap a la mar pot ser fins i tot reconfortant, encara que la panoràmica té cert aire inhòspit i desolador. I és que l’extens exterior de sorra envoltada de reixes metàl·liques no s’ha quedat al marge de Manifesta: grans estructures que emulen eriçons marins de Choi+Shine Architects i una reinterpretació del vol dels ocells de Niels Albers es fonen amb l’horitzó i conviden a contemplar les tres xemeneies des d’una altra perspectiva i a trepitjar la seva terra contaminada des de la consciència.

L’obertura al públic d’aquest emblemàtic espai del skyline metropolità es produeix en el marc de la prestigiosa biennal Manifesta, que pretén reimaginar el futur de les ciutats i la forma en la qual encaren els seus reptes a través de l’art, l’arquitectura i l’urbanisme. Aquesta biennal nòmada, nascuda a Rotterdam el 1996 i que ha passat per 14 ciutats europees abans d’arribar a la capital catalana, ambiciona aportar noves perspectives a través de les intervencions dels seus artistes, que han transformat espais singulars i històrics de 12 ciutats de l’entorn barceloní.

Aquest model descentralitzat s’estrena en aquesta edició de Manifesta, i l’han convertit en la més gran de la seva trajectòria. I és que la biennal estén les seves propostes fins a L’Hospitalet, Cornellà, El Prat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Granollers, Mataró, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès, a més de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, amb les seves tres xemeneies com a símbol d’aquesta edició i d’un futur al qual treuen el cap Barcelona i el seu entorn metropolità a través de la potència transformadora de la cultura.

La biennal, que s’allargarà fins al 24 de novembre, amb 80 dies de durada, té el seu campament base a l’Eixample de la capital catalana, enclavat en l’antiga Editorial Gustavo Gili. Des de Barcelona i sota la direcció de Hedwig Fijen, Manifesta s’escampa a les seves diferents seus, que poden visitar-se per 15 euros en total i que intenten respondre a preguntes en tres àmbits: la necessitat d’equilibrar conflictes, centrada al Llobregat; la d’imaginar futurs, al Besòs, i la de cuidar i ser cuidats, a Collserola.

Els espais pels quals s’expandeix l’art amb vocació transformadora i mirada social de Manifesta van des d’antigues fàbriques com la de Can Trinxet de L’Hospitalet i la de Vapor Buxeda Vell de Sabadell, fins al Monestir de Sant Cugat, passant per l’entorn del Pont del Petroli de Badalona, la Seu d’Ègara i per l’antiga presó de Mataró, el primer model de panòptic a Espanya que ara acull el Mataró Art Contemporani. Al Llobregat, destaca una altra ubicació triada per generar debat: la Casa Gomis, que emergeix en plena Ricarda, protagonista de la controvèrsia sobre l’ampliació de l’Aeroport del Prat.

Amb 83 instal·lacions i més de 90 participants, la biennal s’endinsa en qüestions com el record que deixen els somnis des del Monestir de Sant Cugat; la solidaritat entre dones i la sororitat a la CIBA de Santa Coloma; la preservació del medi ambient a la Casa Gomis, i la mort a través de cançons per morir en l’antiga presó de Mataró.

Instal·lacions que exploren l’oci nocturn, el poder i el control en Cal Quitèria de Sant Cugat, un mur fotoceràmic de Joan Fontcuberta i Toni Cumell a la Fàbrica Roca Umbert de Granollers i una instal·lació sonora amb 500 altaveus reproduint el brunzit d’abelles són algunes de les moltes instal·lacions de Manifesta, que es complementen amb activitats, tallers, xerrades, exposicions i performances dins de la Focus Week de la biennal, a més de propostes organitzades pels ajuntaments en els quals recala la cita de prestigi i focus internacional.

Aquesta mirada internacional representa una oportunitat per a l’escena artística local, així com per posar en el mapa espais com les Tres Xemeneies i el futur hub audiovisual i digital que albergarà el complex. Un futur que es construirà sense oblidar el passat industrial del recinte, i una terra contaminada durant dècades. “Parla amb la terra i ella et respondrà”, com proclama el gran cartell que rep al visitant de les Tres Xemeneies, mentre a pocs metres continua fumejant la incineradora del Besòs.