La gran família

Avui tenen taller de manualitats i de decoració d’habitacions. Amb l’ajuda d’algunes de les mares, la Marisol organitza les taules, les cadires i els materials per a l’activitat: lletres de fusta amb les inicials dels nens, caixes a manera de joiers que es poden personalitzar, pintura, pega, purpurina, tisores… Mentre elles fan el taller, dues educadores s’encarreguen de tenir cura dels fills.  Com que aquesta tarda fa calor, toca guerra d’aigua al jardí.

La Marisol treballava com a subdirectora en una de les oficines de CaixaBank a Salamanca. Un dia va passar per allà la Chari, es van caure bé, ella li va parlar del centre que dirigia i, al cap de poc, la Marisol ja hi col·laborava com una més. “A mi el voluntariat sempre m’havia cridat l’atenció i, quan vaig conèixer la Chari, vaig començar a ajudar en algunes coses. Però va ser quan em vaig prejubilar que vaig tenir temps per venir molt més sovint”. Aquí, la Marisol fa de tot, des de tenir cura de bebès fins atendre el mercat ambulant de roba usada que organitzen regularment, passant per tallers de cuina o visites culturals.

Les històries de les noies que viuen a Ave María són molt dures. Algunes hi passen més temps que d’altres, però la idea és que totes en surtin preparades per continuar amb la seva vida en una situació millor que la que tenien quan van entrar. És difícil no implicar-s’hi. La Marisol recorda amb un afecte especial la seva relació amb la Babita, que fa anys va arribar embarassada i va tenir el seu segon fill allà també. La Marisol els ha vist néixer i créixer i, avui dia, que la Babita viu fora del centre, continua mantenint una relació estreta amb tota la família.

Aquesta és, potser, una de les grans satisfaccions de la seva feina com a voluntària: veure com, mica en mica, les mares aconsegueixen sortir-se’n amb els seus petits. La Begoña n’és un bon exemple. “Vaig arribar aquí la nit de Nadal del 2015 i, des de llavors, la meva vida ha canviat completament”. Quan va entrar, la Begoña feia tres dies que era al carrer, embarassada de cinc mesos, després de patir una situació de maltractament per part de la seva parella. La seva filla Indara, que ara té dos anys, va néixer al centre. Abans d’arribar-hi, tenia molta por, perquè no sabia què s’hi trobaria, però quan va veure els passadissos plens de color, amb joguines pel mig i nens corrent d’un lloc a un altre, es va adonar que era al lloc adequat. “Les persones d’aquí han reconstruït el meu cor, l’han polit i l’han abrillantat. M’han fet ressorgir de les cendres”. Gràcies a la seva tasca, la Begoña no només ha pogut criar la Indara, sinó que a més ha pogut estudiar, aconseguir feina i, ben aviat, també casa, que compartirà amb l’Ana, una altra de les mares. “Hi ha persones que necessiten aquesta plaça, i jo, ara, em sento capaç de seguir endavant. I és gràcies a les persones que treballen aquí i també als voluntaris. Per això, quan en surts, te’ls emportes tots amb tu”.

Això és exactament el que li passa a la Marisol, que ara forma part de la família de moltes de les mares que han passat per aquí. Per a ella, aquest voluntariat també és part de la seva vida. “Quan te’n vas, ho fas més plena, et sents més útil i més satisfeta amb tu mateixa. És més el que reps que el que dones, d’això no en tinc cap dubte”.

Text: María Arranz
Fotografia: Miriam Herrera

Pots llegir més històries com aquestes a  ALMA, la xarxa social social, un espai digital dedicat a l’àmbit social, que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir d’una veu optimista i diversa, i de totes les iniciatives que impulsa l’Obra Social “la Caixa”.