La meva amiga Esther Casademont fa trenta anys que es dedica a això que es deia selecció i recursos humans, i és tota una experta en reinventar-se i en acompanyar a les empreses i els professionals en les seves reinvencions (adaptar-se o morir?). Durant anys, la seva feina a Hunivers consistia a trobar els millors candidats per a les empreses clients que necessitaven contractar directius. Fins que la tecnologia, i la covid, i els millennials, l’angoixa climàtica, el teletreball, i la salut mental, i la Great Resignation, i la intel·ligència artificial (exactament, què és la intel·ligència artificial?), ho ha canviat tot. “Les empreses segueixen necessitant gent, però el talent té una altra exigència. I estem tots molt desubicats”.
Fa uns dies, l’Esther va reunir una bona colla d’empresaris, propietaris de pimes, directors generals, directors de RRHH, per explicar-los com ho han de fer per sortir d’aquest atzucac. La seva recepta té dos ingredients: tecnologia i emocions. Però això és una fórmula màgica, o un oxímoron? “El pla estratègic de futur només tindrà sentit si aconsegueix l’equilibri entre la intel·ligència artificial i la intel·ligència emocional”, diu l’Esther, ben acompanyada de dos experts en tecnologia i en persones, el Genís Roca i el Joan Quintana. I per rematar-ho, parla el Víctor Martín Font, que era falconer i ara ajuda les organitzacions a transformar-se, i ho fa buscant el contacte dels equips amb la natura. El nom ho diu tot: Desconnexions. S’emporta grups de feina a fer supervivència a la muntanya, i no hi ha tensions que s’hi resisteixin.
Però, de què ens hem de desconnectar? Tot el que ens passa és culpa de la tecnologia?
Sembla que Chatgpt ja és el producte tecnològic de més ràpida adopció de la història (tot i que li he preguntat al mateix Chat GPT, i la màquina em contesta que “No, no es pot afirmar que ChatGPT hagi estat el producte tecnològic de més ràpida adopció de la història. Tot i que ChatGPT és un exemple impressionant de la intel·ligència artificial aplicada, la seva adopció no ha estat tan àmplia com altres tecnologies com Internet, smartphones o xarxes socials”.
La intel·ligència artificial fa anys que ens acompanya en processos industrials o empresarials, a nivell B2B (business2business). Però ara ja és B2C, ja és un producte de consum. “Internet, en realitat, està començant ara“, diu l’Aleix Valls, matemàtic i enginyer de camins, expert en mecànica de fluids i, sobretot, provocador, en una sessió organitzada per Tech Barcelona amb directius responsables d’innovació de corporacions de primer nivell. L’Aleix fa una repassada a alguns dels líders tecnològics dels darrers anys, per entendre cap a on ens porten. Ens parla de l’omnipresent Elon Musk, del radical Sam Altman que ens vol fer empassar que cal regular la incipient intel·ligència artificial per tenir ell l’avantatge competitiva… o del totpoderós Mark Zuckerberg, que es pentina sospitosament com l’emperador August i ha posat a les seves tres filles Maxima, Augusta i Aurèlia (se sap que és un fan de l’imperi romà, però ens està volent dir alguna cosa més?). En mans de qui estem?, es pregunta l’Aleix.
El que sabem és que estem atrapats en aquest Internet social basat en l’economia de l’atenció, “que obliga permanentment a viure dels records o a estar projectant una vida futura”, punxa l’Aleix Valls. Ens mirem la tecnologia i les emocions com dues forces antagòniques en una lluita que, si guanya el dolent, ens aboca a la destrucció.
L’Internet social ens fa mal i no sabem com sortir-ne. Vivim definitivament en una crisi d’atenció. Llegiu-vos Stolen Focus: Stolen Focus: Why You Can’t Pay Attention/El Valor de la Atención, del Johann Hari. Com diu el mestre, entra a l’examen. Hari ens posa un mirall i ens hi veiem enganxats al mòbil, i el planeta se n’anirà en orris si no reaccionem aviat. Ja no sabem gaire bé d’on surt el que mengem. La contaminació ens envolta. Estem patint tots a nivell individual i també col·lectiu, un atac hacker, que afecta la nostra atenció, la nostra capacitat de reacció. En Hari en diu crisi d’atenció. I parla de combustibles fòssils. D’aliments processats. De valors i de sistema educatiu. D’algoritmes i models de negoci perversos. I massa sovint pensem que no hi podem fer res, que el món va així, i com a molt, prenem una decisió individual: apaguem una estona el mòbil, o mengem eco. Però no n’hi ha prou!
No sabem on som, no vivim el moment. I si no en teníem prou amb la tecnologia malèvola, així en general, ara ens amenaça la intel·ligència artificial. Però, i si la intel·ligència artificial fos més la solució que el problema?
No sabem on som, no vivim el moment. I si no en teníem prou amb la tecnologia malèvola, així en general, ara ens amenaça la intel·ligència artificial
Ho planteja l’Aleix Valls: “Viure en el passat és immutable, sòlid, però no permet evolucionar. Viure en futur és efímer, és estar permanentment en planificació, sense poder gaudir de l’ara i l’aquí. L’Internet social, el de les xarxes, ens porta permanentment a recordar el passat o a projectar el futur, però no està pensat per disfrutar l’ara. En canvi, la intel·ligència artificial té capacitat de donar-nos un temps addicional: assumeix part de la nostra tasca quotidiana i en resulta un augment de la productivitat. La intel·ligència artificial, de moment, no lluita permanentment per la nostra atenció, com fa l’Internet social, sinó que és un Internet més de l’ara: d’obtenir la resposta que necessites en aquest moment. Penso que el canvi de l’Internet social a l’Internet de la intel·ligència artificial ens pot permetre recuperar el present, recuperar l’ara i estar aquí i ara”.
Diu l’Esther, als seus directius: “Fa tants anys que lluitem per estar a l’alçada, a l’alçada de què? I ara pensem, què volem ser quan siguem grans? Vull ser JO, amb propòsit. Coherent amb la comunitat, amb la Natura. Amb el Present”. Ara i aquí.
I potser sí que tot encaixa: un present basat en l’equilibri entre la intel·ligència artificial i la intel·ligència emocional.
“Soc optimista pel futur, però venen 30 anys putes”, diu el Genís Roca.
Tenint en compte que l’homo sapiens estava programat per viure 38 anys, i ara tenim el repte d’estar al planeta fins passats els 80… com diu l’Aleix Valls: “Mirat al minut, i sobretot mirat a través de Twitter/X, el món ha anat a pitjor. Però si mirem en perspectiva, el món ha millorat en els darrers 100 anys”.
Doncs ja que hi som, i que tenim tot aquest temps, gaudim-lo i cuidem-nos.
