Tot va començar quan un grup d’aficionats a la música va organitzar un conjunt de ball per amenitzar la festa major de 1915 d’Amposta. Més d’un segle després, aquesta proposta d’aficionats s’ha transformat en la Lira Ampostina, banda i escola de música que forma a desenes d’alumnes cada any, molts dels quals emprenen una carrera musical professional que fins i tot traspassa fronteres.
I és que aquest grup d’aficionats que el 1915 es va llançar a actuar a les festes ampostines va continuar fent-ho de manera puntual, fins que el seu director va començar a impartir classes de solfeig. Aquesta va ser la llavor del que acabaria sent l’escola de música actual, posada en marxa per formar a alumnes per a la banda, com explica el president de la Societat Musical la Lira Ampostina, Francesc Solà.
Malgrat que enfortir la banda és el seu principal objectiu, el nivell i la qualitat de la formació de la seva escola de grau mitjà han portat a molts alumnes a dedicar-se de manera professional a la música, i a fer carrera més enllà d’Amposta, i fins i tot més enllà de Catalunya. “Tenim músics per tota Europa”, destaca Solà. Per potenciar l’escola, l’entitat ha comptat amb el suport de l’Institut Català de Finances (ICF). Ho ha fet amb 100.000 euros emmarcats en l’acord entre l’ICF i el Fons Europeu d’Inversions (FEI), que ha atorgat una garantia de cartera limitada a la banca pública catalana per mobilitzar 64 milions d’euros per donar suport a empreses socials i entitats del sector cultural i creatiu a Catalunya.
Amb el finançament facilitat per l’ICF, l’entitat aspira a tornar a consolidar el seu projecte i seguir creixent i acompanyant més alumnes de l’escola de música, que compta amb 26 professors especialitzats i se situa en un immoble que disposa d’un gran teatre de 520 places, un auditori de cambra per a 120 persones i una sala polivalent, entre altres instal·lacions.
L’activitat de l’escola complementa l’originària de la Lira: la seva banda de música, que compta amb més de 120 músics censats, “encara que gairebé mai coincidim tots”. I és que diversos estan repartits per Europa i també per les principals institucions musicals catalanes, com el Liceu i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Solà destaca la importància de les integrants femenines de la banda, a la qual van poder accedir a partir de 1964; ara, representen més de la meitat dels seus membres.
Dels Jocs Olímpics a la Creu de Sant Jordi
La centenària activitat de la Lira Ampostina, interrompuda per la Guerra Civil fins el 1942, es va enlairar especialment amb el seu director Octavi Ruiz, que va assumir la seva direcció entre 1982 i 2020, i que dona nom a l’auditori de l’entitat. Durant aquesta etapa, la Lira va participar en els seus primers intercanvis culturals amb altres bandes d’Europa, es va estrenar en espais com el Festival Grec el 1989 i va participar en la gravació de peces que s’interpretarien en la inauguració dels Jocs Olímpics. De fet, la Lira Ampostina va encapçalar la desfilada de bandes durant la cerimònia.
La seva trajectòria, que inclou múltiples concerts al Palau de la Música, van fer-la mereixedora el 1995 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, convertint-se en la primera banda de música reconeguda amb aquesta distinció. Des de llavors, l’entitat ha posat en marxa iniciatives com Amposta de Banda a Banda, per portar a la ciutat bandes de primera divisió del panorama musical; va actuar al Fòrum de les Cultures, i ha col·laborat amb músics com Joan Manuel Serrat.
Ara, la Lira continua la seva tasca amb la mirada posada en l’embranzida de la seva escola i en pròximes cites i projectes de la banda. I ho fa amb les bones perspectives que sempre arriben amb l’estiu, quan els professionals que té repartits per la resta de Catalunya i Europa acostumen a tornar a Amposta. Llavors, els músics se sumen de nou a la banda, que protagonitza concerts amb la Lira lluint en ple i en la seva màxima esplendor.
