[dropcap letter=”C”]
atalunya aspira a recuperar el tron de les dues rodes gràcies a la mobilitat elèctrica. Carlos Sotelo és l’emprenedor que concentra totes les mirades per aconseguir aquest repte gràcies a Silence, una companyia que en els últims tres anys ja ha posat en marxa dos centres de producció de motos elèctriques a Molins de Rei i a Sant Boi de Llobregat, i que ara es postula també per ocupar en el futur part de la factoria de Nissan al polígon de la Zona Franca si al final el tancament del fabricant nipó resulta inevitable.
L’èxit de Silence al mercat omple d’optimisme la indústria catalana de la motocicleta, que porta molts anys en declivi i que es configura com un sector que pot ser clau per a incrementar el tan necessari pes de la indústria en l’economia catalana.
TRADICIÓ INDUSTRIAL
És ben coneguda la dita que Catalunya fa olor de benzina. L’afició a les dues rodes es remunta a fa més d’un segle, quan a la comunitat es van començar a fabricar els primers ciclomotors autòctons. Miquel Villalbí està considerat com el pare del sector, ja que va ser pioner en la fabricació de motos l’any 1904, encara que s’atribueix a la marca Simó, el 1924, la primera producció en sèrie, no només a Catalunya, sinó a tot Espanya.
En aquests feliços anys 20 van néixer marques ja oblidades com Salvador, Fusté, Lutétia, Pàtria i Alpha, però va ser a partir de la postguerra quan es va produir el gran boom de la moto catalana, amb la posada en marxa de més d’un centenar de fàbriques per tot el territori. Formaven part d’aquesta indústria avantguardista de la moto catalana ensenyes com Ardilla, Taber, Rex i Belfo, però les que van aconseguir posar els autèntics pilars del sector van ser les mítiques Montesa, Ossa, Bultaco, Sanglas, Derbi i Rieju.
En ple franquisme, als anys 50 i 60, davant la necessitat de desplaçament de la població, la indústria de la moto catalana va brillar i era la líder absolut gràcies a la capacitat d’emprenedoria local i ajudada també pel proteccionisme econòmic de l’època.
No obstant això, aquesta edat daurada, es va esfumar al guanyar protagonisme el cotxe i, especialment, per l’obertura de les fronteres, que va suposar l’arribada de les marques i la tecnologia japonesa, que va fulminar pràcticament el sector. Així, durant la crisi dels 80 van desaparèixer firmes com Bultaco i Ossa i altres marques mítiques com Montesa van passar a mans dels gegants nipons, que van saber aprofitar el potent clúster català de la moto per ubicar a Catalunya les seves fàbriques europees.
Així, Honda es va quedar amb Montesa i Yamaha amb SEMSA, hereva de Sanglas. Amb els anys també va passar a mans estrangeres Derbi, ja que l’històrica família Rabassa va cedir el control de la marca guanyadora de múltiples Campionats de Món de Motociclisme a la italiana Piaggio. Només la gironina Rieju es va salvar d’aquesta etapa convulsa, en la que també va néixer una nova marca, Gas Gas, fundada a Salt el 1985 per dos ex-campions d’enduro, Narcís Casas i Josep Maria Pibernat.
La globalització, les deslocalitzacions i la crisi financera de 2007 van donar el cop de gràcia a la indústria catalana de la moto. Així, el 2010 Honda va deixar de fabricar a Santa Perpètua de Mogoda i l’any 2012 Yamaha va tancar la seva fàbrica de Palau-Solità i Plegamans. Piaggio va fer el mateix amb Derbi el 2013 i va traslladar la producció a Itàlia. Actualment, Rieju, propietat de la família Riera i, amb planta a Figueres, fabrica unes 12.000 motos a l’any, amb una facturació d’uns 25 milions d’euros.
Per la seva banda, l’any 2015 Gas Gas, després de suspendre pagaments, va passar a mans de la companyia de motos elèctriques Torrot, impulsada per Iván Contreras i participada pel fons català Black Toro Capital (BTC).
Des de setembre de 2019 la marca catalana de motos de trial està controlada en un 60% per l’austríaca KTM, que ha garantit almenys tres anys de producció per la planta de Salt, on també es munten les motos elèctriques de Torrot.
SEGONA ETAPA
En aquest context, Silence s’erigeix com la gran esperança perquè la indústria de les dues rodes recuperi l’esplendor a Catalunya impulsada per l’enorme revolució que suposa l’impuls a la mobilitat elèctrica i compartida.
L’start up fundada per Carlos Sotelo va néixer el 2015 i l’any passat va fabricar ja 8.000 unitats, amb uns ingressos de prop de 30 milions d’euros i l’aspiració d’arribar a les 20.000 unitats aquest 2020. Els principals accionistes de Silence són Repsol i Criteria (La Caixa), encara que recentment Acciona ha negociat la compra de l’empresa, que és la proveïdora de les motos elèctriques de la seva emergent plataforma de mobilitat, Acciona Mobility.
Silence s’ha convertit ja en el líder en ventes a Espanya i entre els seus clients estratègics destaca Seat, amb qui al novembre de 2019 va signar un gran acord per fabricar per a l’automobilística un e-scooter amb un motor equivalent a una moto de 125cc de combustió i una velocitat de 100 km / h. Segons Sotelo, la pandèmia del Covid-19 pot suposar una oportunitat per accelerar l’impuls de la mobilitat elèctrica, ja que els ciutadans han vist com desapareixia la pol·lució gràcies al confinament.
“Aquesta evidència accelerarà la transformació cap a una mobilitat de zero emissions; el canvi de mode de transport serà una gran oportunitat, també per Silence”, ha afirmat recentment Sotelo, que acaba de presentar un nou model d’scooter elèctric amb una velocitat limitada de 45 km / h que amplia el seu target d’usuaris, ja que pot ser conduïda amb llicència de ciclomotor.
Sotelo, però, pensa en gran i Silence ja treballa en un model que li permeti entrar al mercat de les quatre rodes. Així, la companyia podria desenvolupar un cotxe elèctric biplaça per ampliar la seva oferta i, per a això, podrien ser claus les instal·lacions de Nissan a la Zona Franca, de manera que totes les administracions ja s’han acostat a la companyia per estendre-li la catifa vermella. Serà capaç Silence de redimir el sector català de les dues rodes i de pas salvar parcialment les instal·lacions de Nissan? Veurem.
