La música i el teatre brillen a Barcelona i demanen més sales per continuar prosperant

Barcelona viu un bon moment per al món de l’espectacle. Els teatres barcelonins acumulen rècord sobre rècord, amb un 2024 que ha superat per primera vegada la frontera dels tres milions d’espectadors, i artistes locals i internacionals omplen sales de concerts populars a Barcelona i més enllà.

Així ho han constatat la directora general del grup Focus i presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), Isabel Vidal, i el gerent de la Sala Razzmatazz i president de l’Associació de Salas de Concerts de Catalunya (Asacc), Lluís Torrents, en una nova sessió del cicle  Moments Estel·lars, organitzat per The New Barcelona Post amb la col·laboració de  Casa Seat, Barcelona Global, Must Media Group i Giny Barcelona, i moderada pel periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira.

“Barcelona està en un moment brillant quant a producció musical”, ha defensat Torrents, que ha remarcat que “el sector musical està molt actiu a la ciutat”. I a Razzmatazz es materialitza aquest dinamisme, marcat per la varietat: “Acollim des d’apostes emergents i noves fins a grans bandes internacionals consolidades, passant per nous ritmes urbans”.

I a Catalunya no només s’exhibeix la música, sinó que també es crea. “Hi ha una nova generació d’artistes que estan treballant molt bé i estan fent de punta de llança del sector”, ha destacat Torrents, que ha citat estrelles catalanes com Rosalía, Bad Gyal, Muskaa i The Tyets. Com ha destacat el també president de l’Asacc, aquesta nova fornada d’artistes ha emergit després d’una generació que ja va abanderar una corrent musical diferent però igualment amb repercussió internacional, com La Pegatina, Buhos i Txarango.

La producció amb segell català també és un dels pilars del sector teatral. De fet, Vidal ha destacat amb orgull que més de la meitat del que s’estrena a Catalunya és d’autors catalans vius. Per a traspassar fronteres, com els artistes catalans que sonen a tot el món, en l’àmbit del teatre català hi ha un escull afegit, segons ella: l’idioma. “Aquí, la tecnologia podrà ajudar”, amb avanços com traductors automàtics: “Potser així podrem atreure cap als teatres a més turistes internacionals que visiten Catalunya”.

“Un dels deutes que tenim pendents amb l’autoria catalana és poder-la exportar més”, ha recalcat Vidal. I és que, igual que peces d’autors catalans es representen a Madrid traduint si cal el text, “hi ha feina pendent per exportar millor aquest talent creatiu”, segons la directora general de Focus. El grup, que acumula 40 anys de trajectòria, compta amb 18 empreses vinculades a l’àmbit teatral, així com amb quatre teatres a Barcelona, i un altre precisament a Madrid.

El fet d’operar en totes dues ciutats li permet comprar el sector en els dos mercats: “Són dos models diferents, que crec poden complementar-se”. Així com a Catalunya s’aposta per la creació i el desenvolupament propi, Madrid acull grans produccions que són sovint franquícies internacionals, moltes d’elles, musicals. Tant és així que el 2024 van passar per Madrid 17 grans musicals, mentre que a Barcelona es van poder veure cinc de dimensions equiparables.

“Hi ha una sèrie d’estructures i infraestructures que permeten que hi hagi més musicals a Madrid; no tot pot venir a Barcelona. Ens falta capacitat i infraestructura per acollir musicals d’aquestes dimensions”, ha assenyalat la presidenta d’Adetca, entitat que porta 30 anys representant al sector. Així, considera que Catalunya necessita alguna sala de grans dimensions per poder acollir aquest tipus d’espectacles, i també sales mitjanes, i és que existeixen sales de proximitat de fins a 100 butaques que no tenen la possibilitat d’ampliar-se fins assolir unes 400 localitats per fer un salt i fer-se grans. “El que és ideal és que l’ecosistema vagi creixent”, objectiu en el qual Focus vol continuar contribuint. Amb aquest objectiu, Vidal ha recordat que el grup està treballant per reconvertir les seves instal·lacions del Poblenou en un nou teatre de 500 persones. La nova sala ocuparà el que és ara una zona logística del grup, que es trasllada a la Verneda, i estarà operativa previsiblement en dos anys.

El nou teatre de Focus obrirà només a un parell d’illes de Razzmatazz. És el mateix lloc en el qual el grup va celebrar el seu primer aniversari, quan encara era la Sala Zeleste, en la qual ja va treballar Torrents. L’ara codirector de Razz ha coincidit amb Vidal en la necessitat de sumar més sales a Catalunya, també en l’àmbit dels concerts i de la música en viu. “Falten sales de tota mena”: grans i petites, però sobretot mitjanes, d’entre 200 i 600 persones. I és que en els últims 20 anys s’han perdut 200 d’elles en l’entorn metropolità, segons Torrents.

“Si no existissin sales com Razzamatazz i Apolo, hi hauria molts artistes que no passarien per Barcelona. És qüestió de tenir uns equipaments que reuneixin les condicions tècniques i d’aforament adequades per acollir aquestes gires”, ha reivindicat Torrents, que ha criticat que les sales de concerts puguin aspirar a subvencions de fins només un 3% a Catalunya.

Les sales escassegen en un moment en el qual els artistes van de gira més que mai, degut principalment al fet que els seus ingressos depenen més dels seus concerts que abans, quan provenien sobretot de la venda d’uns discos que ja no es compren. Després del sotrac de la pandèmia, van arrencar infinitat de gires de manera simultània, la qual cosa va posar en relleu la necessitat de disposar de més sales i de més tècnics i professionals i, alhora, va disparar el preu de la música en directe: “Hi ha hagut una inflació brutal en els preus”, acompanyat per mètodes dinàmics de fixació de preus d’entrades, que depenen d’algorismes que l’encareixen en funció de la demanda.

El teatre, segons Vidal, s’escapa d’aquesta tendència: “Amb l’artistes sobre l’escenari, amb els equips que porten la funció, els tècnics i les empreses que hi ha darrere, no ho considero car”, ha ressaltat, prenent com a referència un preu d’uns 30 euros: “És el preu d’un llibre, i menys que el d’unes sabates”. En aquest context, celebra que “està de moda regalar entrades de teatre”, tendència empesa per iniciatives com la de Cap Butacad Buida, que al març convocarà per segona vegada als catalans a omplir milers de butaques de teatres.

Tot i que la iniciativa està dirigida a tota Catalunya, el sector del teatre és diferent a Barcelona i a la resta del territori. Així ho demostra el fet que el sector sigui principalment privat en la capital catalana i eminentment públic en la resta de Catalunya: “A Barcelona estem batent rècords d’ocupació, i en la resta de Catalunya hem de treballar un pla amb la Generalitat per facilitar les gires escèniques, perquè als Ajuntaments els falten recursos”.

El mateix passa amb la música, i és que “el món de les sales de concerts va a dues velocitats: tothom vol tocar a Barcelona, però fora de Barcelona, fa fred”. La situació beu d’un doble problema: el poder dels festivals i els canvis en les dinàmiques dels nous grups. Ara, les bandes principiants ja no agafen una furgoneta i toquen en el màxim de sales possible, sinó que es promocionen per les xarxes i acudeixen a festivals. “El nostre treball és que no deixin de girar per les sales perquè, si no, es trencarà l’ecosistema de base necessari perquè les bandes creixin” i, alhora, aprenguin a moure’s per l’escenari. És un repte que abordarà el sector coordinat des de la Asacc que lidera Torrents, igual que el teatre afronta els seus des d’Adetca, dues cares de l’àmbit de l’espectacle que es complementen i que conformen una àmplia i variada proposta cultural per a Barcelona i més enllà.