Em vaig fer gran quan vaig començar a tornar a casa a hores intempestives. Vivíem a l’Eixample i passava llargues hores xerrant als bars, sortint del cine, anant amunt i avall de La Rambla fins a Gràcia. L’objectiu era passar el menor número d’hores possibles a casa i a Barcelona, amb nits molt llargues d’estiu i barris molt plens de gent fins a altes hores, era fàcil moure’s a peu, de nit.
Barcelona no és com els suburbis de les ciutats americanes perquè la majoria són cases de veïns. Si ens assèiem al portal, sempre hi havia algun veí que tornava de nit, saludava i encenia els llums de la porteria. Els carrers de Barcelona sempre tenen cinc o sis pisos de balcons, més els bars corresponents als xamfrans i cantonades, i sempre hi ha llums oberts a banda dels fanals. Amb tots els respectes per Crims, no és una ciutat escenogràficament terrorífica: ho són molt més els entorns pantanosos de les ciutats nòrdiques on s’han filmat algunes de les meves sèries de por preferides. No dic que no hi hagi delictes, ni agressions masclistes horribles, però en general Barcelona és una ciutat fantàstica per a caminar-hi de nit.
Hi ha ciutats que, de la nit, en fan bandera. Berlin o Amsterdam tenen una vida nocturna interessant, culturalment activa, i força segura. Hi ha una activitat econòmica molt significativa vinculada a l’oci nocturn, i no tot són discoteques ni locals de mala mort. Hi ha una programació especial de concerts (quin moment quan s’apaguen les llums i tothom calla), gastronòmica (que bonic sopar amb la parella a qualsevol lloc desconegut i fora de context), i social (quantes amistats es forgen a la tranquil·litat de la nit, quan les hores passen i es desfan els nusos amb converses reparadores). A la ciutat de Rotterdam van inventar la figura del Nachtburgemeester per organitzar millor la vida nocturna.
No dic que no hi hagi delictes, ni agressions masclistes horribles, però en general Barcelona és una ciutat fantàstica per a caminar-hi de nit
I és que a Barcelona, l’ambient mediterrani ha de ser un gran actiu per a una vida nocturna pacífica i agradable. Les ciutats del nord d’Àfrica, des d’Alexandria a Tanger, omplen els carrers de nit per a fer-hi mercats, prendre tes a les terrasses, o simplement estirar les cames quan el sol dona una treva. La gent surt de casa per veure el futbol, per jugar a cartes o per trencar la monotonia dels vespres de tele i sofà.
I afavorir aquesta activitat nocturna pot ser un bon projecte per a una ciutat que té tot allò que altres ciutats mai no podran ni somniar; unes densitats molt altes i carrers plens de porteries, terrasses i botigues, que acompanyen els caminants, de nit. Hi ha ciutats metropolitanes com Santa Coloma i Cornellà que han recuperat la figura del sereno, creant llocs de treball amb una clara vocació de servei al veïnat. I no oblidem que, perquè la majoria pugui gaudir de les rutines diürnes, hi ha una gran dotació de persones que treballen als hospitals, a les xarxes de serveis, als contingents de seguretat i als transports públics, i que elles també es beneficiarien d’una vida nocturna una mica més organitzada.
Ens queixem que els joves es passen el dia enganxats a les pantalles, que ho compren tot de matinada a les plataformes digitals, i que hi ha massa actes vandàlics i baralles que acaben en tragèdia. Però la nit, com el dia, es pot programar diferent, i es pot comptar amb les ganes de la gent de socialitzar, de caminar, i de gaudir dels altres. Si mirem enrere, fa molt poc que les ciutats s’il·luminen de nit, però hi han guanyat tantíssim! Aviat tocarà encendre els llums del Departament de la Nit a Barcelona, perquè la cosa nocturna té molt més potencial del que diuen les enquestes.
