Jordi Vilà porta temps reinterpretant una de les receptes més carismàtiques del receptari català. No només va idear una celebrada escudella de caça sinó que, també, n’ha fet unes versions d’estiu i de tardor que modernitzen la recepta sense perdre’n l’essència. Aquesta mateixa setmana, el xef ha anat un pas més enllà i ha llençat al mercat l’Escudella Street, que se serveix en un vas i amb una cullera compostable i que és ideal per endur-se-la a la feina o menjar-se-la pel carrer.
“La idea de l’Escudella Street sorgeix fa anys, de veure com cada vegada preferim més el ramen que l’escudella: tenim antull de ramen, hi ha desenes de llocs a les ciutats on el serveixen, però sembla que l’escudella, que té molt de ramen (i el ramen, d’escudella), ha quedat oblidada”. Per això, ha ideat una versió fàcil de prendre, amb què ha adaptat el tall de les verdures i de les carns perquè siguin ideals per degustar a cullerades. L’Escudella Street es comercialitza en dos formats: mida L, a 7,73 euros la unitat, i mida XL, amb un cost de 12,80 euros.
Posar en valor la tradició gastronòmica
Com apunta Vilà, totes les cultures tenen la seva pròpia versió de l’escudella, ja que els plats a base de caldo, on s’aprofiten els ingredients que s’hi couen, són dels més antics de la història. Per què l’hem deixat de banda, llavors? Per a Vilà, part de la resposta té a veure amb que volem estar al dia en un món marcat per tendències globals, atractives i llamineres, un fet que promou que sigui més fàcil menjar una bona pizza o un bon pesto que una bona coca de recapte o un bon romesco. “Està molt bé conèixer el món i altres gastronomies, però no hem d’oblidar-nos del que cou a l’olla de casa”, assenyala.
Precisament per això, el xef defensa que l’escudella torni a estar present en les cartes i menús de Barcelona. “Cal que aquest plat torni amb força als restaurants, que la puguem demanar al menú del dia i que estigui a les botigues per poder emportar-nos-la a casa”. D’altra banda, Vilà també creu que és important reivindicar aquells restaurants que sempre n’han servit, ja sigui en forma de brou amb pasta, d’escudella en diversos serveis (com al seu restaurant Vivanda) o d’escudella barrejada.
Cap a una nova cuina catalana
Part de la genialitat de la nova Escudella Street, però, està en el fet que no pretén imposar una tradició intocable, sinó que adapta la recepta als temps moderns. I és que respectar la tradició també passa per traduir-la a nous formats, per exemple, rebaixant greixos i sucres quan calgui o simplificant-la perquè sigui fàcil de replicar a casa. Com apunta Vilà: “Una de les meves il·lusions és fer una cuina catalana i sexy, demostrar que no és gens carrinclona. I això ho dic per dos motius: primer, per no perdre-la; i, segon, perquè la cuina autòctona parla d’un territori i el salvaguarda”.
Per altra banda, és innegable que cada vegada tenim menys temps per cuinar i que formats com el take-away estan agafant embranzida. Però aquí s’hi ha d’anar amb compte, tal i com avisa el xef: “Si no trobem temps per nodrir-nos adequadament, caldrà que confiem en qui ho sàpiga fer millor, és a dir, en aquells cuiners que treballin matèria prima de temporada i de proximitat, quan sigui possible, i que no afegeixin ingredients innecessaris a les receptes. Cal fixar-nos molt bé en l’etiqueta!”.
Part de la genialitat de la nova Escudella Street està en el fet que no pretén imposar una tradició intocable, sinó que adapta la recepta als temps moderns
En aquest sentit, la nova apertura del segon local de Va de Cuina al carrer Comte Borrell, 54 (el primer és a Major de Sarrià, 130) està en la línia d’aquesta filosofia. Ambdues tendes, com explica Vilà, “adapten la cuina tradicional catalana en un format per endur-se, saludable i sense additius. La samfaina, les sardines en escabetx, el fricandó o el pollastre rostit són plats fantàstics, que agraden a tothom, i que volem que arribin a les taules en un format fàcil, ràpid i llest per menjar”. Una aposta que, com l’Escudella Street, posa en valor una cuina artesanal de màxims.
