Barcelona ja ofereix una nova i singular perspectiva de la ciutat. La que es pot admirar des del cap de munt de la Torre del Rellotge, a l’històric edifici de la Universitat de Barcelona, a l’altura de la Plaça Universitat.
Una acurada restauració de la torre oest del recinte acadèmic —en què s’han invertit 210.000 euros— ha permès obrir-la al públic, amb visites guiades sota cita prèvia, des d’aquesta mateixa setmana. Aquesta part de l’edifici és obra d’Elies Rogent i el campanar data de 1881 i es caracteritza per una estructura del ferro que s’ha conservat: una espadanya de quatre braços que recobreix les campanes a la manera d’una cúpula oberta d’estil renaixentista.
Accedint per les escales que condueixen al nou mirador, que està a una altura de 35 metres, en el primer tram, el visitant es troba amb el mecanisme de rellotgeria darrere la gran esfera de números romans que originàriament va dissenyar la família de rellotgers Cabanyach, tot i que anys més tard va malmetre’s i el que hi ha ara és posterior a la Guerra Civil.
Continuant amb l’ascensió s’arriba a una primera balconada i, finalment, al terrat de la torre on està l’espadanya de 15 metres i les campanes. Alumni et magistri academiae barcinonensis obtemperate sono (alumnes i professors de l’acadèmia de Barcelona, obeïu el so) és una part de la inscripció llatina que podem llegir a la campana de les hores, que com la que marca els quarts es va forjar a la foneria de Miquel Forcada, de Vic, el 1880, durant el regnat d’Alfons XII.
L’emblema volia recordar a tota la comunitat acadèmica, que havia inaugurat el primer curs de la nova Universitat de Barcelona el 1872, que a la Torre del Rellotge repicarien quarts i hores, amb precisió i rigor, virtuts pròpies de la docència i l’estudi.
La campana de les hores té un diàmetre de 110 centímetres i pesa 750 kg, i la dels quarts, 97 centímetres de diàmetre i 500 kg de pes. Totes dues tenen els escuts de la Universitat de Barcelona i el lema Perfundet omnia luce (Ho omplirà tot de llum), rematats per una gran corona reial.
En les obres de restauració principalment s’ha reforçat l’esquelet de l’edifici i s’ha reconstruït la coberta del terrat per fer-la impermeable i s’ha tornat a posar en marxa l’engranatge que permet el moviment de les campanes que han donat l’hora durant més d’un segle, tot i que s’ha substituït el mecanisme antic per un de més modern.
Obrir la Torre del Rellotge a la ciutat va ser un dels compromisos que el rectorat de la Universitat de Barcelona es va fixar dins del conjunt d’actuacions que volia tenir enllestides per celebrar el llegat dels 150 anys d’història de la Universitat de Barcelona. L’inici de les visites és, per tant, el tret de sortida oficiós d’aquesta commemoració ja que l’acte institucional està previst per a principis d’octubre.
Un segle i mig d’història
El vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals, Agustí Alcoberro, s’ha encarregat de dirigir les obres de restauració de la Torre del Rellotge però també de coordinar tota l’organització de la commemoració. El vicerector va explicar que, al llarg de tot el curs 2022-23, es podran veure representacions dramatitzades de l’època en què es va obrir la Universitat dins el mateix campus i que hi haurà diverses exposicions temàtiques, una de les quals es una mostra de fotografies de totes les èpoques que, en part, s’ha pogut fer gràcies a la participació de tota la ciutadania que ha enviat imatges originals a la UB.
El vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals, Agustí Alcoberro, ha desgranat que aquest curs comptaran amb xerrades i ponències d’exalumnes cèlebres de la Universitat de Barcelona. Com per exemple, la primera convidada d’enguany, la jugadora de bàsquet Laia Palau, qui va començar la seva carrera esportiva justament a l’equip de bàsquet de la Universitat de Barcelona; i va recordar que la Universitat de Barcelona va ser el primer centre universitari d’Espanya amb una alumne matriculada, Elena Maseras, per cursar estudis de medecina, amb la vènia d’Amadeu de Savoia, que va ser rei d’Espanya de 1870 a 1873. “Aquest serà un dels altres episodis que recordarem per elevar a la memòria popular les dificultats que han patit les dones per accedir als plans d’estudis universitaris”, va dir Alcoberro.
També, dins del pla de conservació de l’edifici i per celebrar el segle i mig d’història, la universitat ha localitzat per a la seva conservació onze aules del conjunt del recinte acadèmic que incorporen algun element històric (mobiliari, arquitectura, decoració…). “No volem convertir aquestes aules en un museu, sinó preservar aquests elements històrics que les fan singulars”, ha remarcat Alcoberro.
En definitiva, es tracta de posar en valor una institució acadèmica històrica que “no podem percebre com un edifici d’oficines, és molt més que això”, ha expressat el rector de la universitat, Joan Guàrdia, qui ha remarcat el “valor històric i el lligam d’aquesta universitat per a la ciutat de Barcelona”. “Tot allò que al llarg de la història ha passat a Barcelona, i per extensió a Catalunya, ha succeït també dins de la Universitat de Barcelona”, ha sentenciat Alcoberro.
