Qui i com era Leonor Ferrer? L’exposició a la sala 4 del Palau Robert de Barcelona fa un repàs de la trajectòria de qui va ser la primera dona a l’Estat espanyol que va aconseguir el títol de delineant l’any 1905, en un àmbit professional molt masculinitzat en aquella època. La mostra Leonor Ferrer. Una vida entre línies es pot visitar de franc fins al 2 de febrer.
Comissariada per Noelia Ramos, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la mostra és una iniciativa conjunta de la Direcció General de Difusió de la Generalitat i l’Institut, coincidint amb el 150 aniversari del naixement d’aquesta pionera.
L’exposició planteja una relectura i aprofundiment de la seva vida i carrera professional, repassant entre línies la seva correspondència i portant al present les petites revolucions silencioses que va dur a terme en el seu temps. Durant més de tres dècades, Leonor Ferrer va treballar com a cap de delineació a diverses companyies telefòniques, on va arribar a dirigir un equip format per homes i dones.
Emprenedora i defensora de la formació professional de la dona, Leonor Ferrer va apostar per la delineació com a sortida laboral femenina, perquè elles també optessin a una feina ben remunerada. De fet, l’any 1920 va obrir la seva pròpia acadèmia per a dones delineants a Barcelona. A més, va impartir cursos d’aquesta matèria a l’Institut de Cultura i a la Biblioteca Popular de la Dona. Al seu arxiu personal es plasma el seu activisme en camps com l’educació, l’emancipació i la presència femenina en tots els àmbits de la societat.
A més de dedicar-se a les campanyes d’aixecament de les línies elèctriques, va ser una apassionada de la cartografia i va aplegar una bona col·lecció de mapes. El seu fons documental es conserva a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Cartògrafa i activista
Per valorar el llegat de Leonor Ferrer com a cartògrafa i activista en la professionalització de les dones, la Generalitat va acordar la commemoració del 150è aniversari del seu naixement l’any 2024. La celebració ha estat precedida d’un exhaustiu procés de recerca.
L’any 2009, familiars de la delineant van visitar la Cartoteca de Catalunya per explorar el valor de la seva col·lecció de mapes de ciutats. Encara que la col·lecció era limitada, els mapes es trobaven en excel·lent estat i reflectien l’interès de Ferrer per crear la seva pròpia cartoteca. Finalment, la família va dipositar a l’ICGC no solament els mapes, sinó tot l’arxiu personal i professional de Ferrer.
A banda de la commemoració de l’aniversari, l’Ajuntament de Barcelona també ha aprovat que un carrer del Poble-sec, el barri on va néixer Leonor Ferrer, durà el seu nom.
Taula rodona Ciutat de dones
En aquest sentit, el Palau Robert acull el 22 de gener la taula rodona Ciutat de dones, sobre la presència de noms de dones a les ciutats i a l’espai públic. Això a Catalunya només passa en el 4% dels carrers. A la xerrada hi participen Roser Salicrú, que parlarà de la campanya S’ho mereixen llençada per la revista Sàpiens; Jaume Muñoz Jofre, qui explicarà com la Ponència del Nomenclàtor de la ciutat de Barcelona vol revertir aquesta situació, i Clara Cirera, que exposarà com les característiques físiques i socials de les ciutats afecten les vivències de les dones a l’espai públic.
Itineraris guiats al Poble-sec
En paral·lel, a més, es duran a terme itineraris guiats pel Poble-sec per explicar el context veïnal i històric de la vida de Leonor Ferrer, nascuda al carrer de la Concòrdia d’aquest barri barceloní. Les sortides, de dues hores de durada, seran el dia 20 i 23 de novembre i el pròxim 18 de gener.
Més informació al web anyleonorferrer.gencat.cat.
