Prop de 800 veïns, 320 empreses i 460.000 visitants allotjats a l’any. Són alguns de les dades que dibuixen la Rambla del present, i que ara es recullen per esbossar la del futur. Aprofitant la reforma de l’avinguda, Amics de la Rambla ha posat en marxa un observatori per reunir dades, ordenar-les i analitzar-les, amb l’objectiu de facilitar la presa de decisions i de mesurar les repercussions d’aquelles que s’apliquin al carrer més emblemàtic de la ciutat.
“Barcelona és una ciutat cada vegada més atractiva i hem de pensar com gestionem aquest atractiu”, ha destacat el responsable de la iniciativa i vicepresident segon d’Amics de la Rambla, Ángel Díaz. I és que la Rambla és tan emblemàtica com complexa, i en un moment com el de la seva reforma “és fonamental prendre decisions sobre la base de la realitat i al coneixement”. En aquest context, l’observatori mira cap al passeig des d’un punt de vista social, econòmic i turístic, també en la seva relació cap a la resta de Ciutat Vella i de la ciutat en el seu conjunt, amb la voluntat d’exercir de punt de trobada i reflexió per imaginar i construir la Rambla del futur. Tot això, amb dues premisses: la preservació del seu llegat, i la transformació d’allò que no encaixa amb el model que es vol que encarni l’avinguda.
L’observatori, que preveu elaborar informes de manera periòdica, treballarà per recollir i analitzar dades que permetran “dimensionar equipaments i serveis”, inclosa la seguretat i la neteja, així com l’oferta cultural de la Rambla, segons el president de l’entitat, Pau Bosch. Per impulsar l’avinguda com a eix de cultura, el carrer podria ampliar la seva oferta a través d’edificis ara sense activitat, com el del Club Capitol i el del Principal, com ha destacat Bosch, que ha recordat l’aposta de l’associació d’obrir l’espai Territori Rambla per promocionar i divulgar la seva oferta.
Per a la creació de l’observatori, Amics de la Rambla compta amb un acord amb l’empresa inAtlas del grup Informa per disposar de les dades que afecten el passeig de forma ordenada. A més, l’entitat compta amb el suport de l’Ajuntament i de GetYourGuide, en una iniciativa que “pot ajudar a consolidar un turisme que sigui sostenible i generi un impacte positiu en les comunitats locals”, segons el Regional Manager de l’empresa d’experiències, Toni Bennasar. Per avançar en aquesta direcció, segons el comissionat de Ciutat Vella de l’Ajuntament, Ivan Pera, és necessari disposar d’un diagnòstic sobre la base de dades, “que vagi més enllà del que cadascú veu des del seu balcó”. Per aquest motiu, des d’altres espais també s’està impulsant un observatori i think tank sobre Ciutat Vella, i aviat es presentarà un consell assessor sobre la Rambla, que ajudi a repensar-la i a revitalitzar-la després de la seva reforma, que acabarà previsiblement l’any 2027.
460.000 visitants allotjats
Segons les primeres dades de l’observatori, la Rambla compta amb prop de 800 veïns empadronats, més de la meitat dels quals són estrangers, el doble de la xifra global de la ciutat. Dels estrangers, un 40% són de països europeus, el 28% prové d’Àsia, el 22% del continent americà, i un altre 10% és originari d’Àfrica, “una composició molt diferent a la de la resta de la ciutat”, segons Díaz. A més de multicultural, la Rambla és jove: el 46% dels seus residents són menors de 35 anys, i un 41% disposa d’educació universitària. La despesa mitjana de les llars i la renda mitjana se situa per sota de la del global de la ciutat, en els 24.500 euros i els 28.200 euros, respectivament.
I els visitants? L’observatori quantifica en més de 460.000 els turistes s’allotgen a la Rambla anualment, la qual cosa va suposar 1,6 milions de pernoctacions l’any passat. També el 2023, s’estima que el 76% dels turistes allotjats a la Rambla van ser estrangers, per sobre del 69% de la mitjana de Barcelona. D’ells, un 75% es va allotjar en hotels i pensions, també superior al 71% de la ciutat, amb una despesa mitjana per turista de 1.041 euros, per sobre també de la mitjana de la ciutat, situada en 896 euros.
L’observatori no sols busca dades que ajudin a quantificar a quanta gent atreu l’avinguda, sinó que també vol analitzar en què centra la seva experiència en la Rambla. A partir de dades de GetYourGuide, el nou organisme analitzarà quines propostes reuneixen més públic, de quin tipus i segons la procedència, ja que no totes les nacionalitats gaudeixen de la Rambla de la mateixa manera. El ventall és ampli: va de museus a espectacles i esdeveniments, incloent-hi passejos marítims. Prop del 50% de les reserves que registren les diferents activitats de la Rambla procedeixen de França, Itàlia, els Estats Units i Alemanya, i prop del 30% de les entrades es compren el mateix dia, mentre que el 37% s’adquireixen fins amb una setmana d’antelació.
La Rambla compta amb cinc sensors per a analitzar el flux de persones que passeja per l’avinguda
El nou òrgan també posa el focus en la dimensió econòmica del carrer, en la qual operen 320 empreses, que en el seu conjunt facturen 445 milions d’euros a l’any i ocupen 1.800 persones. D’elles, el 32% s’engloben en activitat comercial, mentre que el 22% corresponen a l’hostaleria. “La Rambla és un dels motors econòmics de la ciutat i l’hem de mirar també des d’un punt de vista econòmic”, ha reivindicat Díaz.
A més, l’observatori proposa no analitzar només la Rambla, sinó també el seu entorn, ja sigui per seccions censals com per districte. El visor també s’obre fins a la Rambla dels 15 minuts, aquella a la qual s’arriba caminant partint de punts clau en un quart d’hora. En ella, les dades s’eixamplen, i per exemple les empreses passen a ser més de 16.000, amb una facturació de 13.000 milions d’euros i amb 88.000 empleats.
Al marge de les dades de pernoctacions, reserves culturals, veïns i comerços, hi ha una altra dada crucial que condiciona qualsevol reflexió o planificació de l’avinguda. Quanta gent passeja per la Rambla? La xifra ja s’està estudiant a través de sensors situats en punts estratègics de l’avinguda, que a més discriminen per vianants repetits. Aquest fet permetrà disposar d’una xifra més fidel a la realitat respecte a anteriors recomptes, com el que va tancar fa una dècada amb l’estimació que 100 milions de persones passegen anualment per l’avinguda. Després d’instal·lar aquests cinc sensors, “fan falta més antenes”, ha avançat Bosch, que ha apostat per compartir dades amb els tres sensors dels quals disposa el Port de Barcelona amb afectació a la Rambla.
A la cerca d’un homòleg
La Rambla es radiografiarà a ella mateixa alhora que mira a l’exterior per buscar en qui emmirallar-se. “No podem centrar-nos només en el que som, sinó que hem de mirar cap a fora, cap a altres models, altres realitats i altres equivocacions”, ha assenyalat Díaz. En aquest procés, la Rambla no ha trobat encara un model equiparable pel qual apostar, tampoc en grans carrers emblemàtics, com la Times Square a Londres, el Champs-Élysées de París i la Cinquena Avinguda de Nova York: la primera pulsió és comparar-se amb ells, però no responen als mateixos models que la Rambla. Així, el passeig barceloní està en la cerca de carrers de gran afluència i personalitat i caràcter històric i cultural a les quals mirar.
En aquest procés, l’Observatori Rambla exercirà “d’eina per generar coneixement per a poder prendre decisions informades i valorar les conseqüències de les decisions que es prenguin”, ha conclòs Díaz. Tot això, amb un objectiu principal: decidir i impulsar el rol que la Rambla vol exercir en el futur i a la ciutat, per convidar no sols als visitants, sinó també als barcelonins, a acostar-se a l’avinguda i redefinir el concepte de ramblejar.
