“El talent és la matèria primera bàsica per a les ciutats del futur”. Aquesta afirmació realitzada a les jornades del Cercle d’Economia per l’economista i arquitecte urbanista Alfonso Vegara, president de la Fundació Metrópoli, marca el camí que ha de seguir Barcelona per sortir reforçada d’aquesta crisi i prendre la davantera en un nou context global de ciutats en competició on cobren més importància que mai aspectes com la qualitat de vida, la sostenibilitat i l’equitat social.
Per a la presidenta de Barcelona Global, Aurora Catà, ara ja no és el capital qui atrau el talent, sinó que el capital va allà on el talent s’estableix. “Avui el talent és molt líquid i per això la competència global està centrada en el fet de ser atractius com a ciutat per a les persones, que decideixen cada vegada més on volen viure, crear, treballar o invertir”, assegura Catà. Segons la directiva, l’associació que presideix s’ha marcat l’objectiu que “Barcelona esdevingui la ciutat del talent” i ho creu perfectament possible perquè sempre “ha estat una ciutat emprenedora i feta a si mateixa”.
Catà considera que un dels grans actius de la capital catalana bàsics per a l’atracció de talent és la seva potent oferta d’educació superior, és a dir, la xarxa d’universitats públiques i privades i escoles de negoci de prestigi internacional. En la seva opinió, el potencial d’aquest tresor que ja tenim “s’està aprofitant poc” per una qüestió purament administrativa, per la qual cosa Barcelona Global treballa per poder introduir reformes en la pròxima llei del sistema universitari orientades a maximitzar aquest potencial d’atracció.
“Avui el talent és molt líquid i per això la competència global està centrada en el fet de ser atractius com a ciutat per a les persones, que decideixen cada vegada més on volen viure, crear, treballar o invertir”, Aurora Catà
Per aconseguir els objectius fixats i avançar en la direcció correcta cal molt d’optimisme i una altra condició indispensable: “Necessitem ambició i ganes de fer-ho“, segons apunta Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca (CZFB), que veu perfectament possible “crear un gran pol d’atracció en l’àmbit europeu i mundial” amb projectes com el DFactory, orientat a desenvolupar la indústria 4.0. “Estem molt ben situats, tenim tots els ingredients per ser un líder mundial en moltes coses”, considera Navarro, convençut que “Barcelona pot ser com una ciutat del Renaixement, potent en molts temes”.
Per al primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, Barcelona “té un futur brillant”, però cal “un canvi d’actitud” i “tornar a creure més en nosaltres mateixos“. “Hem de ser més conscients dels actius de ciutat que tenim per competir, però sóc optimista”, subratlla. També demana canvis el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que considera que per aconseguir aquest èxit de ciutat és imprescindible oferir al món “una imatge menys antipàtica”. “Tenim moltes possibilitats, però el primer que cal fer és acabar amb la imatge d’antipatia de Barcelona. Cal posar fi al ‘no’ d’entrada que donem a tots els projectes i oferir una imatge positiva, amable, dialogant i cosmopolita que posi Barcelona al centre del món“, en referència a iniciatives com l’Hermitage o l’ampliació de l’aeroport.
Collboni es va mostrar partidari d’ambdós projectes, però també d’altres que considera estratègics com la construcció d’un nou Hospital Clínic, l’ampliació de Fira de Barcelona, la transformació de l’edifici de Correus en un hub d’innovació o la candidatura dels JJOO d’hivern. “Tenim més de 22 projectes estratègics per a rellançar l’economia de la ciutat i el seu posicionament global. Tenim un pla, tenim projectes i tenim un pressupost per a fer-ho”, ha remarcat.
Després escoltar-los, Alfonso Vegara ha constatat que “Barcelona té un enorme potencial” per les seves “singularitats úniques”. “Cal tenir un projecte de ciutat, però no totes les ciutats el tenen”, va reflexionar, després d’indicar una altra recomanació que considera vital: “aquest projecte de ciutat no ha d’abastar estrictament el terme municipal, sinó un radi de 45 minuts” que delimita “l’espai funcional de referència de les persones, és a dir, l’espai on viuen, treballen i fan les seves activitats d’oci”. Es tracta, en definitiva, d’impulsar el concepte de la gran Barcelona o de l’anomenada regió metropolitana, una àrea que comprèn a 4,5 milions d’habitants.
“El primer que cal fer és acabar amb la imatge d’antipatia de Barcelona”, Josep Sánchez Llibre
Tots els ponents van considerar encertada aquesta visió metropolitana, però van evidenciar mancances en matèria d’infraestructures o dificultats per vèncer certes “resistències polítiques”. La llista de problemes pendents, però, és molt més llarga… Catà va reclamar menys burocràcia i apostar per una “fiscalitat intel·ligent”, demandes que també va exposar Sánchez Llibre que va exigir, a més, que es creïn les condicions per al retorn de les seus de les empreses que van traslladar el seu domicili social fora de Catalunya. “Hem de buscar les màximes complicitats per aconseguir que les empreses tornin; una Barcelona de cinc milions d’habitants necessita grans empreses. Estic convençut que tornaran“, ha afirmat el líder patronal.
