La segona jornada de la reunió anual del Cercle d’Economia ha estat eminentment empresarial. La indústria i les empreses emergents han reivindicat el seu paper en la recuperació econòmica dins de l’actual context postpandèmia.
Els debats entorn d’aquest aspecte han posat de manifest que empresaris i emprenedors aposten per fomentar el creixement dels seus negocis, especialment en un marc més ampli: Europa i el món.
Les empreses emergents consideren primordial la retenció i captació de talent i seguir invertint en innovació, segons han coincidit en defensar Oscar Pierre, conseller delegat y cofundador de Glovo; Enric Asunción, conseller delegat i cofundador de Wallbox; Marc Murtra, president d’Indra; Elisenda Bou, cofundadora de Vilynx i, des del vessant del capital inversor, Beatriz González, sòcia fundadora de Seaya Ventures.
Com a representants de l’ecosistema emprenedor espanyol han evidenciat que l’èxit dels negocis tecnològics no és diferent del de la resta de la indústria, ja que han insistit en què cal “escalar el projecte i créixer, bàsicament a nivell internacional, però buscant ser els primers en cada mercat”, segons Oscar Pierre, que ha exposat l’evolució de Glovo, que recentment es va vendre a Delivery Hero.
Pierre ha manifestat que no és fàcil trobar el talent necessari, en concret “no hi ha programadors” perquè el sistema educatiu no fomenta aquesta professió, i ha alertat del risc que hi ha amb la implantació de centres digitals de grans corporacions a Barcelona: si bé és positiu perquè atrauen talent i són referents tecnològics, d’altra banda, generen molta competència salarial “ja que les seves retribucions són molt més altes”. “A Glovo tenim problemes per incorporar professionals locals”, ha concretat.
També ha estat un exemple de com una empresa emergent passa a mans de companyies més consolidades l’experiència que ha explicat Elisenda Bou, cofundadora de Vilynx, especialitzada en sistema d’aprenentatge autònom, que a finals de 2020 va ser absorbida per Apple. Bou ha recalcat la importància d’una bona col·laboració entre l’empresa i la universitat i com el seu equip s’ha anat forjant amb el teixit universitari local i internacional.
“La fórmula que suma talent, innovació i ambició és el que ha proporcionant l’èxit de Wallbox”, ha destacat un dels seus artífexs, Enric Asunción, alhora que ha reiterat que la companyia vol liderar el creixement amb els inversors actuals i el control dels seus fundadors i des de Barcelona, malgrat que té una visió del negoci molt global.
Per la seva part, Marc Murtra, president d’Indra, ha destacat el paper de la tecnologia i d’invertir en R+D, però ha advertit que manca més col·laboració público-privada i ha posat d’exemple l’experiència dels Estats Units, on cada any es destina a recerca i desenvolupament entre el 3% i el 3,5% del PIB i la meitat d’aquest percentatge l’aporten les administracions.
Empresaris i emprenedors reclamen un paper més actiu i eficient de l’administració
En aquest sentit cal dir que el paper de l’administració a Espanya ha rebut les crítiques dels emprenedors que consideren que cal molt més diàleg perquè la tecnologia és la base de la nova economia i de negocis disruptius que requeriran d’una regulació específica i que cal establir-la des del diàleg. En aquesta línia s’ha pronunciat el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, a l’explicar que el sector financer ha viscut en els últims anys l’entrada de nous actors com startups i empreses fintech que “legítimament” volen trencar l’ statu quo del sector, augmentant així la competència, però ha instat als organismes reguladors a establir les mateixes regles de joc per a la banca tradicional i els nous actors de l’ecosistema tecnològic que operen en el sector financer.
Des del segment del capital inversor, Beatriz González, sòcia fundadora de Seaya Ventures, ha recalcat que no tots els estats europeus estan regulant de la mateixa manera i que, a més, hi ha una gran diferència entre Europa i els Estats Units. On estan cotitzant els unicorns europeus?, s’ha preguntat. I la resposta la tenia al seu costat: Wallbox ha decidit sortir a la Borsa de Nova York.
La indústria també ha fet una radiografia de la situació actual i ha insistit en el paper d’Europa i la seva excessiva dependència energètica, alhora que ha llançat demandes a l’administració espanyola. Els empresaris se senten “ofegats” per una regulació extrema i reclamen un “ecosistema fiscal competitiu”. Així ho han reivindicat les organitzacions empresarials que han participat a la reunió anual del Cercle d’Economia i que comparteix el teixit empresarial més consolidat com han expressat els màxims representants de companyies com Gestamp, Telefónica, Naturgy o Cellnex. Tobías Martínez, conseller delegat de Cellnex, ha concretat que cal “abordar des d’Europa els reptes —alguns dels quals han sorgit de manera inesperada— i sortir-se’n amb una estratègia comuna”, que tingui en compte la transició digital i energètica, entre d’altres.
Reconeixement a l’ambició i el propòsit empresarial
La celebració de la reunió empresarial, que té lloc a l’Hotel W, a Barcelona, ha estat el marc triat per la Fundació Cercle d’Economia per entregar els premis José Manuel Lara a l’ambició i el propòsit empresarial. En la seva tercera edició, els guardons han estat per a Mireia Trepat, cofundadora i CMO de Freshly Cosmetics, Pilar Mateo, presidenta de Inesfly, y Muriel Bourgeois, CEO y cofundadora de MiCuento.
L’entrega del premis ha estat presidida per Felip VI, que ha posat en valor tres qüestions que considera de rellevància: les idees, la innovació i l’esperit emprenedor i ha recalcat que els desafiaments d’Espanya requereixen “un extraordinari esforç i col·laboració de la societat en els àmbits públics i privats”. “Espanya no pot quedar-se enrere. No podem relaxar-nos”, ha recalcat Felip VI, qui ha alertat que davant el risc de quedar-se ressagats cal posar “el màxim d’energia, de voluntat i de consciència empresarial i social”.
