Celsa és un dels pilars industrials de Catalunya i, al seu torn, un dels consumidors d’energia elèctrica més importants. La minimització de l’impacte ambiental és un objectiu estratègic de la companyia familiar, molt focalitzada aquests últims mesos a redreçar les seves finances pel considerable deute que arrossega, situació que ha portat al Govern central a prendre la decisió de rescatar el grup siderúrgic amb un préstec d’urgència de 550 milions d’euros instrumentat a través del hòlding estatal Sepi.
En aquest context, i en paral·lel a les negociacions que manté amb els seus fons creditors per reestructurar el deute, Celsa ha anunciat la posada en marxa de Hymet, un projecte que té com a finalitat estudiar noves tecnologies aplicables a la indústria siderúrgica per a la revaloració de subproductes del mateix procés i la descarbonització mitjançant l’ús de matèria primera renovable, com l’hidrogen.
Aquesta iniciativa suposarà una inversió de 5,8 milions d’euros que serà finançada amb subvencions i amb les aportacions que faci Celsa (dos milions) i la resta d’empreses que formen part del projecte, com ara Técnicas Reunidas, Ames PM Tech Center, Ariema Energía y Medio Ambiente i AESA. A Hymet també hi estan involucrats diversos centres tecnològics vinculats al CSIC i l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). El Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) atorgarà una subvenció de 3,9 milions al projecte.
El repte és trobar solucions tecnològiques innovadores que permetin avançar en el procés de descarbonització i circularitat a la indústria siderúrgica. Cal tenir en compte que, en el cas de Celsa, el seu negoci sempre s’ha basat en l’economia circular, ja que la matèria primera de l’empresa és un residu, la ferralla fèrrica, que es transforma en acer als forns elèctrics que la companyia posseeix a Castellbisbal (Barcelona).
Hymet estudiarà la generació d’hidrogen verd o renovable mitjançant tecnologies d’electròlisi de gran eficiència. El projecte investigarà també un nou sistema per capturar CO₂, novament amb electròlisi, i generar gas de síntesi. Finalment, s’impulsarà la valorització d’un residu industrial, el polsim produït pels trens de laminació, gràcies a la posada en marxa d’un nou tipus de reactor.
Celsa assegura que actualment “ja valoritza més del 90% dels residus que genera en el seu procés de producció d’acer” a Espanya (70.000 tones a l’any) i avança que el seu objectiu és assolir el 100% el 2025 gràcies a iniciatives com el projecte Hymet. “Tenim com a objectiu estratègic aconseguir la completa circularitat en els pròxims cinc anys i convertir-nos en una empresa Net Positive (d’impacte positiu en emissions) l’any 2040″, assegura el grup propietat de la família Rubiralta.
La companyia siderúrgica catalana va fabricar més de 6,5 milions de tones d’acer el 2021, de les quals 3,6 milions corresponen a les seves plantes a Espanya i la resta a les acereries que posseeix a Polònia, Regne Unit, França i Noruega. Aquest volum el converteix en el major productor europeu d’acer procedent de la ferralla i en un dels recicladors més importants d’aquest residu que hi ha al continent. El 2020, en un any marcat per la pandèmia, Celsa va facturar 3.300 milions d’euros, davant els 4.120 milions del 2019. La seva intenció el 2021 era batre el seu rècord històric, amb unes vendes de 5.200 milions.
