Des del barri de Les Corts de Barcelona, en un antic local industrial de 800 metres quadrats, la tecnològica BMAT treballa per a 4.746 empreses arreu del món que, gràcies al seu sistema operatiu, controlen les reproduccions de peces musicals a les televisions, les emissores de ràdio, les discoteques o sales de festa, i a les plataformes digitals, entre d’altres, per poder abonar els corresponents drets d’autoria als creadors i als propietaris musicals.
La companyia, creada el 2005 com una spin-off de la Universitat Pompeu Fabra, és a hores d’ara un dels principals operadors de monitorització musical, amb una base de dades que conté 120 milions de peces musicals registrades i que permet la identificació diària de 27.000 milions de reproduccions. Aquest procés de rastreig que elaboren per a entitats de gestió col·lectiva de drets d’autor, editors, segells discogràfics, emissores i plataformes digitals, principalment, reporta cada any uns 1.777 milions d’euros (2.000 milions de dòlars) als creadors i propietaris musicals.
La plataforma de BMAT, mitjançant algoritmes, fa una gestió “curada, eficient i transparent dels drets d’autor”, explica el director d’operacions Jaume Vintró. “L’objectiu és fer del món de la música un lloc més eficient gràcies a la tecnologia; més just, perquè cobri tothom; i més transparent”, diu.
La tasca de les 190 persones de més de 30 nacionalitats que treballen a BMAT —90 de les quals a Barcelona— permet monitoritzar cada dia les peces musicals que sonen a més de 6.500 canals, entre les televisions (1.488) i les emissores de ràdio (5.092), en els cinc continents.
El negoci de la companyia, que preveu tancar 2021 amb uns ingressos al voltant del 15 milions d’euros (un 25% superior a 2020), ha anat creixent incorporant nous serveis, en funció dels canvis al sector i la indústria musical. “A partir de 2010, la massificació de l’ús d’Internet va fer créixer exponencialment el volum de reproduccions i ens vam adaptar”, explica.
En aquest sentit, manifesta que si el 2010 es van adonar que s’havia de monitoritzar plataformes com Youtube, actualment i arran de la pandèmia ha sorgit el boom de la música a través de les xarxes socials, com un nou nínxol de mercat. “En principi, que la música s’escolti per un nou canal no ens afecta, fins que les gestores de drets o els segells discogràfics no tanquen un acord global per controlar les reproduccions”, afegeix.
La companyia, liderada actualment per tres dels seus inicials cofundadors Àlex Loscos, Salvador Gurrera i Pedro Cano, ha mantingut creixements d’entre el 20% i el 30% anual i l’any de la pandèmia no va ser cap excepció. L’any passat l’augment del consum de continguts audiovisuals des de casa va compensar la manca de concerts i el tancament de discoteques i sales de festa.
BMAT també ha crescut inorgànicament des de la seva fundació. L’última operació ha estat l’adquisició, per mig milió d’euros, de la nord-americana Manage Ad Music, amb seu a Washington, que era client de BMAT i amb la qual ara es procedirà a una integració vertical. Aquesta incorporació incrementa la penetració de l’empresa catalana al mercat més gran del món quant a drets musicals i aporta uns coneixements “que fins ara no teníem en una especialitat en la que volem apostar”. La nord-americana actua com un auditor del sector, de manera que acredita que el creador o propietari musical ha rebut correctament el pagament dels seus drets d’autor.
Aquesta compra va anar precedida per una altra adquisició al Japó. En aquest cas, la firma absorbida DG es dedicava a rastrejar les reproduccions a les televisions japoneses per proporcionar les dades a les gestores de drets del país nipó i, per tant, per a BMAT ha estat una manera segura d’ampliar mercat. BMAT va invertir 1,6 milions d’euros.
BMAT ha adquirit la companyia nord-americana Manage Ad Music, per mig milió d’euros
En aquesta constant tasca d’adaptar-se a les necessitats del mercat, Vintró explica que un dels últims desenvolupament que ha creat ha estat per gestionar encara de forma més eficient el pagament dels drets d’autor arran de l’increment del volum de compra-venda de drets que s’està registrant internacionalment. “Hem creat una base de dades on intentem encaixar i tenir al dia les diferents informacions que ens arriben de la indústria discogràfica sobre qui és el responsable del tractament dels drets autor d’un mateix creador a diferents països”, concreta.
Cada vegada hi ha més interès en comprar drets d’autor, explica recordant casos com el de Shakira que ha venut els drets de més d’un centenar de cançons —inclosos grans èxits— la companyia britànica Hipgnosis Songs Funds, una empresa encarregada de gestionar cançons i invertir en propietat intel·lectual musical. “Perquè una altra de les lliçons que ens ha portat la pandèmia ha estat que hi ha certs drets musicals que són molt resistents a les crisis. Per exemple, Beatles o Rolling Stones sempre sonen, i llavors la indústria ha descobert que és un valor molt segur i d’aquí que estiguin invertint en comprar els drets d’autor”, conclou Vintró.
La firma monitoritza cada dia les peces musicals que sonen a més de 6.500 canals, entre televisions i emissores de ràdio
Una mostra de com van evolucionar els drets d’autor durant la pandèmia són les dades de les recaptacions globals mundials de la Confederació Internacional de Societats d’Autors i Compositors (CISAC): el 2020, la recaptació mundial de drets per als creadors musicals, audiovisuals, dramàtics, literaris i d’arts visuals va disminuir un 9,9%, fins els 9.320 milions d’euros, i va representar una pèrdua de més de 1.000 milions d’euros.
En concret, els ingressos de la TV i la ràdio, la font d’ingressos més gran dels creadors, van disminuir un 4,3%, fins als 3.700 milions d’euros. Però els drets digitals, impulsats per l’auge del consum d’streaming d’àudio i vídeo a nivell mundial van compensar part de la caiguda. Aquest segment va créixer un 16,6%, fins als 2.400 milions d’euros.
