El Museu Marítim ha organitzat dues noves exposicions. La primera es pot visitar des del 6 de juny passat. Es titula Competir a mar. Regates de vela a Catalunya, i és una retrospectiva sobre la història de les competicions de vela a les costes catalanes. La segona s’ha estrenat aquesta setmana sota el nom de Penèlope. La mar és teva, i se centra en la trajectòria de sis dones de diferents generacions que destaquen en la pràctica d’aquest esport. Totes dues mostres tenen en comú la reivindicació històrica de la vela a Catalunya, que és una realitat des d’un segle abans de la present irrupció de la Copa de l’Amèrica a Barcelona, on se celebrarà entre els propers agost i octubre.
Competir a mar està organitzada de manera cronològica. A Catalunya, la competició entre embarcacions es remunta a començaments del segle XIX. El 10 de juny del 1821 és quan es té constància de la primera competició d’embarcacions de rem en aigües catalanes. El 1878, es va fundar el Club Nàutic Tarragona, el més antic de Catalunya i segon d’Espanya. El 1979, es va fundar el Club Catalán de Regatas de Barcelona, i el 1881, el Club de Regatas de Barcelona. Van ser els embrions dels actuals Reial Club Nàutic de Barcelona i el Reial Club Marítim de Barcelona. A l’origen, aquests pioners es dedicaven al rem, i va ser ja en anys posteriors que van incorporar la vela.
Al centre de l’exposició, s’hi exhibeixen dos petits velers històrics que formen part del patrimoni del museu. Un és una embarcació de classe optimist fabricada amb fusta. És un veler per a un sol tripulant utilitzat per a la iniciació dels més joves. Al costat d’aquest, el patí Helvetia, fabricat també en fusta el 1932. Aquest tipus d’embarcació molt popular a les platges va néixer a les de Barcelona. Inicialment, era un catamarà amb rems que els nedadors feien servir per allunyar-se de la contaminació de la costa a la recerca d’aigües netes. Posteriorment, es va afegir un pal i una vela. Una de les característiques del patí és que no disposa de timó i es governa desplaçant el pes del navegant. Els patins formen part del patrimoni marítim autòcton català.
La vela va viure el gran moment d’expansió a Catalunya després de la guerra civil, moment en què es van reprendre les competicions i es van crear nous clubs nàutics per tot el litoral. A la dècada de 1970, Miquel Company, llavors president de la Federació Espanyola de Vela, va crear l’Escola de Vela de Palamós, amb la missió de formar regatistes olímpics. Va ser l’inici de l’època daurada de la vela lleugera a Espanya, que va proporcionar grans medallistes als Jocs celebrats des de llavors. Però abans, va estar Santiago Amat, a qui la mostra presta una atenció especial. A principis del segle XX, va començar a practicar la vela i va participar als Jocs de París 1924, Amsterdam 1928 i Los Angeles 1932, on va guanyar la medalla de bronze. Anys després, l’èxit de la vela a Barcelona 92 va deixar com a herència el Centre Municipal de Vela de Barcelona, al Port Olímpic. Des d’aleshores milers de persones de totes les edats s’han format en aquest esport.
La segona exposició, Penèlope, és la vista femenina de la vela a través de sis esportistes de diferents edats. Abril Marfà és la més jove, amb 11 anys, i Ana Pujol, la més veterana, amb 68. La resta són Nora Garcia (18 anys), Andrea Emone (28), María Torrijo (49) i Natàlia Via-Dufresne Pereña (51). La mostra s’articula a través d’una entrevista comuna a les sis en què comparteixen les seves experiències i els seus desafiaments.
Totes dues exposicions formen part de la Regata Cultural, programa d’activitats que acompanyarà la celebració de la Copa Amèrica. El Museu Marítim demostra que la tradició de la vela a Catalunya ve i va més enllà de la prestigiosa competició que tindrà lloc aquest estiu. Inicialment, es comptava que les Drassanes, on té la seu el museu, fos un dels escenaris institucionals i d’activitats per part de l’organització de la regata. Es tracta d’un edifici únic al món i màxim exponent de la relació de Barcelona i la Corona d’Aragó amb el mar. Però Copa Amèrica ha decidit apostar per centrar la seva activitat al port. De fet, a les dues exposicions estava prevista la seva participació, que al final no ha tingut lloc.
Barcelona confia que la celebració de la Copa de l’Amèrica a la ciutat sigui un catalitzador en el desenvolupament de l’anomenada economia blava, una de les grans línies estratègiques del desenvolupament econòmic de l’àrea metropolitana. La capital catalana confia atreure talent vinculat a la tecnologia d’aquest sector que la converteixi en el gran hub de la Mediterrània. La Copa de l’Amèrica, des del seu origen el 1851, és més una competició tecnològica que esportiva, ja que el disseny de l’Amèrica, el navili que ho va iniciar tot, ja va obeir a l’ambició del New York Yacht Club de construir un veler guanyador fent servir l’últim de l’enginyeria marítima del moment.
Aquell any, l’Amèrica va vèncer en una carrera a 14 embarcacions britàniques més. Avui, la tecnologia capdavantera continua sent la gran protagonista de la regata, que la situa com a referent de l’esmentada economia blava per les solucions de navegació i maniobrabilitat de nova generació que proporciona a la indústria marítima. Aquesta és la gran aposta de Barcelona en acollir aquest esdeveniment convertit en una de les grans cites mundials de l’esport. I de la tecnologia.
