Quan s’agafa un avió a Barcelona l’habitual és dirigir-se als edificis de la T2, la terminal més antiga de l’Aeroport del Prat o bé facturar i embarcar per la T1, edifici que es va estrenar amb un primer vol de la desapareguda Spanair un 17 de juny de 2009. Sortir o arribar per una o altra depèn òbviament de l’aerolínia que s’hagi triat per viatjar: si es tracta d’Iberia, Vueling, Emirates o American Airlines és la 1, mentre que si s’opta per Easyjet, Ryanair o Wizzair tot passa per la 2.
I si bé és cert que el gruix dels viatgers aeris que aterren o s’enlairen a Barcelona passen per aquests dos edificis, hi ha una tercera terminal, més petita, discreta i apartada per la qual també es pot volar: la corporativa, que ha estat la que ha tingut un millor comportament en aquests temps tan convulsos per l’economia en general i per al sector aeronàutic en particular, ja que amb prou feines va perdre un 13% en el segon trimestre de 2021 en comparació amb el mateix període de 2019, en el qual les operacions privades cap a altres destinacions dins d’Espanya han pujat un 4,32%.
Un edifici d’Artigues i Sanabria
El desembre de 2008, mig any abans de l’entrada en servei de la T1 i de manera molt discreta, Aena va inaugurar una altra terminal de passatgers a la qual no va posar cap número, sinó que la va batejar amb un nom: corporativa, per dedicar-la en exclusiva als vols d’empresa, privats i VIP, tot i que no hi passen els vols oficials i d’estat, ja que aquests tenen els seus respectius espais a la T1 i la T2, gestionats per la Delegació del Govern a Catalunya.
El nou edifici va respondre en el seu moment a una necessitat clara: fins a mitjans de 2008 els usuaris de vols privats només disposaven d’uns pocs metres quadrats en el que era la planta baixa de l’antiga terminal dedicada al pont aeri. El creixement d’aquest tipus d’aviació i el perfil dels seus usuaris van fer necessari que el gestor aeroportuari mogués fitxa en aquest sentit i va encarregar a l’enginyeria Aertec i als arquitectes Artigues & Sanabria un edifici sobri i apartat de les terminals existents.
Just al seu davant hi ha la plataforma on aparquen els jets executius com els Cessna Citation, Dassault Falcon o Bombardier, avions que, en alguns casos, com el Global Express poden volar des de Barcelona fins a qualsevol lloc de la planeta amb una única escala.
La terminal, de 2.100 metres quadrats, molt lluminosa i dividida en dues plantes estava pensada per ser complementada per un hangar exclusiu per a aquest sector, però finalment aquesta opció es va acabar descartant. Des de fa ja 13 anys els usuaris d’aquest tipus d’aviació fan servir aquesta terminal tranquil·la i privilegiada situada entre l’antiga torre de control i l’enorme hangar d’Iberia Manteniment, també conegut com el Caprice des Dieux, car el seu disseny coincideix amb el de la caixa d’aquest formatge francès de pasta tova. A l’interior, oficines de les operadores especialitzades, sales de descans per a tripulacions i diverses sales VIP preparades per atendre uns passatgers que amb prou feines les fan servir, ja que generalment l’avió ja està preparat així que arriben a l’aeroport.
L’anàlisi d’una escola de negoci
Segons l’escola de negocis TBS a Barcelona, un dels barems a tenir en compte en la recuperació del sector del luxe i de l’alt standing és el de les operacions d’enlairament i aterratge dels jets privats o corporatius, un segment de l’aviació que ha remuntat amb força després de l’aturada generalitzada de tot el sector aeronàutic entre els mesos de març i juny de l’any passat.
Des de TBS s’han recollit i analitzat les dades oficials d‘Aena respecte a les operacions realitzades al llarg del segon trimestre dels anys 2019 i 2021 a la terminal corporativa de l’Aeroport Josep Tarradellas i els números indiquen un retorn important pel que fa al sector de l’aviació privada.
Així, mentre que en els mesos d’abril, maig i juny de 2019 la terminal corporativa va acollir un total de 2.720 operacions, aquest últim trimestre es van realitzar un total de 2.367 operacions, cosa que representa una diferència negativa del 12,98% d’operacions totals, comparant el segon trimestre del 2019 i el del 2021. En altres paraules: de cada deu vols de jets privats operats a l’aeroport de Barcelona, s’han mantingut nou.
Pel que fa al desglossament per mesos, l’abril de 2019 es van comptar 646 operacions, mentre que el de 2021 va sumar 560, un 13,31% menys. Maig de 2019 va comptar amb 972, mentre que aquest any es van fer 855 operacions, és a dir, una disminució del 12,04%. Els mesos de juny són els que més trànsit aeri es rep a l’aeroport, ja que el 2019 hi va haver 1.102 operacions, mentre que al juny d’aquest any es van realitzar un 13,61% menys, és a dir, un total de 952 operacions.
Menys vols internacionals, més vols nacionals
Cal destacar que tot i amb la disminució dels vols privats, en general, d’aquests hi ha hagut un augment del 4,32% de les operacions a escala nacional, ja que mentre en el segon trimestre del 2019 es van realitzar un total de 797 operacions a la corporativa del Prat, en els mateixos mesos de 2021 la terminal va realitzar 832 operacions.
Així i tot, l’aeroport barceloní ha vist com les operacions amb destinació o arribada des de països europeus han patit un descens del 16,87% entre els dos períodes de temps: de 1.701 operacions en el segon trimestre del 2019 en contraposició de les 1.414 operacions realitzades en el de 2021.
La baixada més forta, del 45%, ha estat en el nombre d’operacions de vols intercontinentals, ja que entre els mesos d’abril i juny de 2019 la corporativa va comptabilitzar fins a 222 operacions, per les 121 del mateix període d’aquest any. Les restriccions de viatge a molts països exòtics i llunyans han passat factura.
La indústria del luxe espera el retorn del client premium
Valerie Lamy, program manager del MSc Fashion & Luxury marketing de TBS explica a The New Barcelona Post que fa tot just un any la indústria del luxe es mostrava molt descoratjada, amb pèrdues de fins al 40% de la facturació per a algunes marques. “Aquests números relacionats amb jets personals i corporatius són molt esperançadors”, indica. “El fet que l’aeroport de Barcelona ja hagi recuperat nou de cada deu vols privats, també ens indica que hi ha un usuari exigent disposat a fer despesa en aquesta ciutat i el seu entorn i a pagar un preu per la qualitat i el benestar, especialment després d’una època en la qual ens hem vist privats de llibertat de moviments”, conclou Lamy.
L’aeroport torna a avançar amb força i ho fa, curiosament, per la terminal més discreta.
