L’Aeroport de Barcelona ha tancat el millor novembre de la seva història amb 3,8 milions de passatgers. Aquest és el gran titular aeronàutic de la setmana per al Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. Han estat exactament 3.831.469 passatgers els que han volat des o cap a les dues terminals aèries de la ciutat i a les seves tres pistes s’han enlairat i aterrat 25.169 aeronaus al llarg dels 30 dies del mes passat.
Aquestes xifres de rècord per a la instal·lació són també un tancament simbòlic. És el final de l’etapa pandèmia i postpandèmia que va afectar greument a companyies aèries i aeroport i, per primera vegada, es creix respecte al 2019, considerat fins ara l’últim any normal en l’aviació comercial mundial.
Aquestes dades positives, que suposen un 20% més de passatgers respecte al 2022 des de començament d’any, les ha revelat Eva Valenzuela, que des del mes de juny és la directora del segon aeroport més important de la xarxa Aena.
Aquesta ha estat la seva primera compareixença pública, més enllà d’intervencions molt puntuals i protocol·làries com ara la presentació de noves rutes, com va ser el cas de l’arribada de la xinesa Shenzen Airlines el mes d’agost.
Aquesta mallorquina és enginyera aeronàutica per la Universitat Politècnica de Madrid. Va realitzar el Programa de Direcció General de l’IESE, un MBA per l’Escola Superior Balear i el Programa de Finances per a Directius de la INSEAD Business School de Fontainebleau. Va fitxar per Aena fa gairebé 18 anys a l’Aeroport de Palma, un lloc gairebé lògic per a algú que hagi nascut a Alcúdia i es decanti per l’aeronàutica. Després de tenir diferents responsabilitats fins al 2017, Valenzuela va ser nomenada directora de l’Aeroport de Menorca, posició que va mantenir fins al 2020, quan va ser fitxada pel grup ADP, l’empresa francesa que gestiona els tres aeroports i l’heliport de París i que a través de la filial internacional gestiona 150 aeroports en mig centenar de països, fet que fa que ADP sigui la segona autoritat aeroportuària a nivell mundial en quantitat de passatgers.
Ser la CEO adjunta de la divisió internacional i cap adjunta d’operacions de tot grup en el pitjor moment de la Covid-19 va suposar un repte enorme per a aquesta enginyera, que va ser recuperada pel gestor aeroportuari espanyol l’estiu passat, quan la seva predecessora en la direcció de Barcelona, Sonia Corrochano, va ser ascendida al rol de màxima responsable de Planificació Aeroportuària i Control Regulatori de la Direcció General d’Aeroports d’Aena.
Xifres i estratègies
A la trobada d’aquest dimarts a la sala Catalunya de la T2, la directora va recordar les xifres de recuperació: dels 3.831.469 usuaris de l’aeroport, 3.819.831 van fer ús de vols comercials i, d’aquests, 2.783.505 van volar en línies internacionals; la resta de viatgers són, òbviament, d’enllaços a la resta d’Espanya. D’altra banda, pel que fa a càrrega aèria, el novembre es va tancar amb 13.841 tones transportades des de i cap a El Prat, tant a bord d’aeronaus de càrrega pures com als espais per a càrrega (no equipatge) a les bodegues dels avions de passatge.
Valenzuela va indicar que Aena està immersa en tres grans línies d’actuació per millorar l’aeroport: innovació, descarbonització i més integració de l’aeroport en el territori. Al camp d’innovació i millores, va recordar que els últims sis anys s’han invertit 400 milions d’euros en millores generals. D’aquests, 100 milions han anat destinats exclusivament a la T2, la terminal del 1968 que va viure la seva primera gran expansió de cara als Jocs del 92 i va continuar creixent a base d’ampliacions pels seus dos extrems fins a l’estrena de la T1 el 2009.
Des del proper estiu, ja estaran en funcionament a l’Aeroport del Prat els nous escàners de seguretat, molt més avançats
Precisament, es va recordar que l’any vinent el gestor aeroportuari celebrarà els 15 anys de la inauguració del nou edifici, conegut com l’espasa, amb una sèrie d’actes, molts d’ells enfocats a la ciutadania en general i als usuaris de l’aeroport, pels quals l’any que ve hi haurà canvis clarament visibles. “Els filtres de seguretat són un punt de fricció en l’experiència dels viatgers quan utilitzen els aeroports”, va dir la directora en referència a com de farragós és moltes vegades accedir a la zona d’embarcament pels escàners de seguretat. Des del proper estiu ja estaran en funcionament els nous escàners, molt més avançats i que evitaran haver de treure líquids, cremes o dispositius electrònics dels equipatges de mà dels viatgers. “Alleugerirà molt el flux de viatgers, i l’experiència dels filtres serà més senzilla i grata en ambdues terminals”, va explicar Valenzuela, que també indicà que s’avança a grans passos en la millora de processos de gestió aeroportuària, i també es treballa a la biometria.
Descarbonitzar i integrar
Fins ara ja són 20 milions d’euros els invertits en una planta fotovoltaica per al consum d’electricitat a les terminals. També es va recordar que des de 2021 les companyies aèries tenen SAF a disposició al Prat, el combustible sostenible d’aviació. D’una altra banda, es va voler insistir en el fet que l’aeroport no és un element aliè al seu entorn i cada cop està més integrat.
La directora recalca que l’aeroport té el màxim respecte institucional en el tema tan debatut de l’ampliació de la seva pista més propera al litoral
El nou pas en aquest aspecte es farà quan entri en marxa una nova línia ferroviària que uneixi les terminals amb el centre de la ciutat i les línies d’alta velocitat en només 20 minuts. Per acabar, la directora va voler recalcar que l’aeroport té el màxim respecte institucional en el tema tan debatut de l’ampliació de la seva pista més propera al litoral. El seu creixement també portaria a la construcció de noves instal·lacions aeroportuàries. “Estem en total disposició de poder aportar el nostre coneixement i experiència a la taula que debat el tema i, per això, tenim els millors professionals del món en la matèria”, va reconèixer.
Capacitat, intercontinentals i handling
L’aeroport té una capacitat òptima de 55 milions de passatgers per any, 33 a la T1 i 22 a la T2, i aquest any tot sembla indicar que se superaran clarament els 50. I 50 són també el nombre de rutes intercontinentals que s’han arribat a operar aquest 2023, mig centenar de destinacions que van des de Santiago de Xile a Seül, des de Los Angeles a Singapur i des de Dakar a Casablanca, ja que les destinacions africanes, tot i que siguin a la regió del Magrib, també entren en aquesta classificació.
En l’àmbit del handling o empreses d’assistència a terra, es va confirmar que definitivament el 2024 entraran en servei les dues noves companyies a les quals Aena ha adjudicat la concessió per a serveis a tercers: Menzies i Aviapartner, que s’uniran a una que sí que ha renovat: Groundforce. Aquestes tres podran donar servei a qualsevol aerolínia que operi a El Prat i competiran per aquests contractes. Tres aerolínies més que tenen una presència notable a Barcelona, Easyjet, Norwegian i Ryanair, tenen el seu propi servei d’assistència a terra. Ara cal veure si IAG —la filial del qual, Iberia Airport Services, va perdre la concessió barcelonina (i la de tots els grans aeroports espanyols excepte Madrid-Barajas)— opta per donar servei d’autohandling a les companyies del grup: Iberia, British Airways, Level i sobre tot Vueling, que té més d’un 40% del mercat a El Prat, o bé aquestes contracten una de les tres empreses de handling a tercers per a les seves necessitats a terra a la T1.
En tot cas, per a la directora de l’aeroport i el seu equip, el mes de novembre del 2023 ha marcat un punt d’inflexió per a una instal·lació que torna a volar alt.
