El grup Laie està recuperant a marxes forçades l’activitat a les 30 botigues-museu que té repartides per 25 institucions d’arreu d’Espanya, després de la significativa davallada que ha patit el seu negoci per la reducció del nombre de visitants estrangers, a causa de la pandèmia del coronavirus.
L’activitat a aquests establiments, especialment als que reben més visitants internacionals, està només a un 50% del que era habitual el 2019, “perquè el primer semestre de 2021 encara va ser molt dolent per al turisme”, explica Montserrat Moragas, directora general del grup i una de les seves quatre fundadores. “Hi ha hagut visitant local i de la resta d’Europa, però els turistes americans i asiàtics continuen sense viatjar i l’impacte en els museus més internacionals és encara molt gran”, afegeix, i concreta que en els museus amb més visitant locals la recuperació de l’activitat és més alta, “però ni de bon tros arribem a la de 2019”.
Laie gestiona botigues-museu a Barcelona, Madrid, Saragossa, Mallorca, Santander, Santiago de Compostela, Granada, Sevilla i Màlaga, per a institucions públiques i privades, entre les quals a Barcelona, el CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (des de 1999) —que és l’única que es pot considerar com una segona llibreria—, Museu Picasso, CosmoCaixa, CaixaFòrum, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), així com espais al Park Güell, La Pedrera, la Sagrada Família i al Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau.
Malgrat els estralls de la pandèmia, el grup manté l’aposta per aquest negoci, en què va entrar ara fa 25 anys, i per al que té al cap noves estratègies, sempre lligades al que demana la societat. “Estem veient com l’interès dels compradors pels productes de proximitat i més sostenibles també s’està traslladant a les botigues dels museus”, diu Moragas. Segons la directiva, aquesta tendència “cada vegada va a més i té relació amb el fet que les nostres botigues representen una institució, però també un lloc, és a dir, tenen sentit perquè estan dins d’una institució cultural molt lligada al territori”.
Per això, Laie està buscant proveïdors locals “però és complex, perquè tenim quantitat de productes i s’han d’anar trobant els productors que s’ajustin al preu i a la qualitat que necessitem, perquè tractant-se d’articles molt específics per a cada institució, el que necessitem sovint són sèries curtes. En aquest sentit, això pot ser un avantatge per al proveïdor local que busquem”, segons Moragas.
El futur passa per ampliar els productes on mana la cultura i la qualitat, amb una oferta diversificada i personalitzada
En aquest sentit, una de les opcions que guanya pes és incorporar productes gastronòmics a les botigues-museu, on ara hi ha molt pocs articles d’aquesta tipologia. “És interessant perquè és un producte llaminer de comprar, ja que té un packaging que et recorda on has estat i a més, si és per un regal, saps que ho pots encertar i això ho podem proporcionar amb productes molt locals que tinguin part de la nostra cultura gastronòmica”.
Sense anar més enllà, hi ha l’experiència de l’establiment que gestiona Laie al Recinte Modernista de Sant Pau, on a instàncies de la pròpia institució s’hi poden trobar melmelades de l’obrador artesanal Les Eroles, un establiment amb molta història ubicat a Castell d’Aro (Baix Empordà). Aquest article té la singularitat que és una petita producció de melmelada de taronja amarga que prové dels taronges centenaris —daten de 1914— que hi ha al jardí del mateix Recinte Modernista i que cada any es cullen per fabricar la melmelada.
Moragas defensa que l’important ara mateix és recuperar l’activitat de les botigues que, abans de la crisi sanitària, ocupaven a unes 250 persones, algunes de les quals encara estan afectades per un ERTE que es va haver d’aplicar per sortejar la situació. Les previsions apunten que la plena normalitat no arribarà fins al 2023, ja que l’any vinent si el context sanitari és més favorable esperen apropar-se a la facturació de 2019.
“L’últim any pandèmic l’hem patit una barbaritat, però les institucions han entès la situació i ens han donat suport adaptant a la realitat econòmica els canons establerts en els contractes perquè sense públic era impossible que féssim front als pagaments corresponents”, indica la directora general de Laie.
Moragas explica que l’estratègia del grup, “on evidentment la rendibilitat és necessària”, passa per actuar a llarg termini “ampliant el focus de productes on mana la cultura i la qualitat, diversificant molt l’oferta i personalitzant-la encara més”.
El grup tenia 250 persones treballant als establiments culturals, abans de la pandèmia
Respecte a noves oportunitats per ampliar el negoci, Moragas considera que totes s’han d’analitzar, però que el context no acompanya, com tampoc preveu assumir la gestió de botigues d’institucions fora d’Espanya perquè “cada botiga és diferent i cada botiga necessita un projecte diferent d’oferta, etc… tot això portat a l’estranger seria molt complex, per això de moment no estem interessants, encara que si sorgeix una oportunitat l’estudiarem de la mà d’un partner”.
L’equip del grup Laie, unes 50 persones, treballa sempre amb una visió internacional respecte a les noves tendències culturals i museístiques. Una internacionalització que també es respira a la llibreria de Pau Claris, que funciona sota la batuta de Conxita Guixà, també una de les quatre fundadores. “Una llibreria d’humanitats —en el sentit clàssic del terme— i internacional perquè no ens importa la llengua en què està escrita una obra si aquesta és interessant, per això la nostra distribució a la botiga és per matèries i ha de poder satisfer a qualsevol persona que tingui un interès per qualsevol llibre i del tipus que sigui des d’infantil, a històric, passant per cinema, per exemple”.
