Laura Pérez Vernetti: El poètic avenir del còmic

Demana un suc de taronja. “Sóc abstèmia, amb els problemes que comporta amb amics i col·legues el fet de no beure alcohol”, explica amb un somriure ampli i una mirada blava que està mig aquí i mig en algun altre lloc, i remata la seva confessió: “tampoc sóc fumadora, un altre dels meus defectes insuportables”.

Autora de còmics i il·lustradora de reconegut prestigi internacional, costa imaginar-se a la Laura Pérez Vernetti amb temps per a cap altra cosa que no sigui dibuixar, il·lustrar, desafiar constantment els límits gràfics atrevint-se sempre a fer aquell ulterior pas que porta al còmic cap a altres registres, altres possibilitats, sense perdre’n, no obstant, l’essència.

“Vaig començar a publicar còmics als vint-i-un anys a la revista Moda1, i vaig aterrar a El Víbora als vint-i-tres —xarrupa la seva beguda—, vaig publicar en la millor època d’aquesta revista, als 80″.

Alguns crítics consideren a aquesta barcelonina com una de les millors autores espanyoles de còmic eròtic, però la seva aportació va molt més enllà: “En la meva carrera he tractat tota classe de temes: la mitologia, l’erotisme, la literatura al còmic, el còmic experimental i, durant els últims anys, la poesia gràfica, vessant del còmic de la qual sóc una de les pioneres. Sempre m’ha interessat investigar nous camins“.

De fet, tot just acaba de publicar el còmic de poesia gràfica La cólera de Baudelaire (Luces de Gálibo), “sobre aquest poeta francès fundador de la poesia moderna, amb un primer capítol abordant la seva biografia i un segon de poemes del seu llibre Les flors del mal. A més, sense adonar-me, resulta que enguany és l’aniversari del seu naixement!”.

— I després d’això, què vindrà?

— Al setembre entra a impremta Arrabal, també per l’editorial Luces de Gálibo del poeta Ferran Fernández, amb deu dels millors poemes del Fernando Arrabal, un creador important que ha participat de moviments artístics rellevants com el Surrealisme, el Grup Pànic, el Teatre de l’Absurd o la Patafísica.

En parlar d’aquest projecte, la pupil·la se li dilata a l’artista de pura il·lusió: “Arrabal sempre ha estat un creador, un esperit lliure, que diu el que pensa caigui qui caigui, com en Baudelaire, i m’interessava particularment dibuixar la seva poesia en la qual apareixen gran part dels temes que tracta també a altres disciplines artístiques. Alguns dels meus amics poetes em van aconsellar la seva obra poètica i m’ho vaig passar pipa col·laborant amb ell i dibuixant-lo durant un any”.

Sobreviure a la travessia del desert

La Laura va enxampar moments bonics, però també moments molt complicats per a la pràctica del còmic a Espanya.

“Els 90 van ser molt durs per als autors de còmic en aquest país, perquè van tancar gairebé totes les revistes de còmic i van desaparèixer diverses editorials. Però vaig travessar el desert, vaig perseverar, i amb la recuperació del sector en el 2000 van aparèixer editors, sobretot Edicions de Ponent que em van publicar àlbums, fins i tot còmics que havia dibuixat en solitud durant la dècada pretèrita. Des de fa deu anys em publica amb entusiasme Ferran Fernández còmics de poesia gràfica dedicats a Pessoa, Rilke, Maiakovski o Baudelaire”.

De la seva producció poètica, l’artista no vol deixar de recordar “un volum que vaig publicar amb Reino de Cordelia titulat Viñetas de plata, amb poemes de Luis Alberto de Cuenca i un altre editat pel Centro Cultural Generación del 27, Ocho poemas, novela gráfica, amb obres de poetes contemporanis com Jesús Aguado, Miriam Reyes, Luis Alberto de Cuenca, José Ángel Cilleruelo, Isabel Bono, Julia Otxoa, Menchu Gutiérrez i José Luis Piquero“.

Tota aquesta feina ha estat premiada en diferents ocasions, encara que la Laura parla amb especial orgull del Gran Premi a una Trajectòria que li atorgava, l’any 2018, el Saló Internacional del Còmic de Barcelona, “ressaltant la meva aposta durant quaranta anys en la recerca de noves formes narratives a la historieta. Ja saps el difícil que és, per a qualsevol autor de qualsevol art, dedicar-se a la recerca, sense projectes altament comercials, seguint un discurs propi i caminant al marge de modes i gurus intel·lectuals”.

És molt difícil dedicar-se a la recerca, sense projectes altament comercials, seguint un discurs propi i caminant al marge de modes i gurus intel·lectuals

Una ciutat per a narrar

Francament fastiguejada per “les horroroses i monstruoses escultures que han fet per a continuar la construcció de la Sagrada Família”, i partidària que s’hagués deixat només l’obra de Gaudí, encara que estigués inacabada, la Laura se sent molt identificada amb Barcelona.

“A nivell personal i creatiu tinc una sensibilitat molt mediterrània, molt portuària i hedonista. M’agrada molt ser bilingüe i dominar el català i el castellà sense problemes, i m’encanta que aquesta ciutat tracti amb naturalitat, amb alegria i comprensió, temes espinosos actualment en les arts, o en altres llocs, com l’erotisme”.

I després, incapaç de contenir el brollador de projectes que s’agita, com la flama d’un foc fatu, en la seva ànima, la Laura regala una altra primícia: “L’any vinent començaré una novel·la gràfica amb l’escriptor Javier Pérez Andújar ambientada a Barcelona, i m’encanta com aquest descriu, de manera nova i molt original, la vida, els habitants, els bars i la ciutat”.

M’encanta que Barcelona tracti amb naturalitat, amb alegria i comprensió, temes espinosos actualment en les arts, com l’erotisme

I es queda, aleshores, mirant algun punt imprecís, el got amb un últim xarrup de suc a la mà, el somriure dibuixant-se-li, el cap imaginant, assaborint el nou projecte que arriba.