Leña Barcelona: passió pel foc i l’alta cuina

Temps després de l’obertura a Barcelona de l’esperat Leña del xef Dani García, el restaurant segueix penjant el ple gairebé diàriament, demostrant que la proposta compleix les expectatives i el boca-orella és un gran aliat. Ubicat a la planta de carrer del novíssim Grand Hyatt Barcelona, el nou steak house amb regust català ha aconseguit trencar el gel entre els que posen objeccions a traspassar les portes d’un hotel per anar dinar o sopar, o els que feia anys que no s’acostaven a l’hotel Princesa Sofia.

Precisament, els jugadors del Barça, entre altres personatges populars, han tornat a l’establiment, on la cuina competeix amb l’interiorisme del que ja és un dels restaurants més espectaculars de la capital catalana. És un local idoni tant per veure i deixar-se veure en societat, com per trobar intimitat després dels seus aconseguits privats (fins a 14 persones) que es camuflen amb grans cortines laterals.

Ja va anunciar el xef: “Volem que Leña cremi a Barcelona”, durant el seu sonat debut al desembre, amb la força que li donen les seves altres seus a Marbella, Madrid i Dubai, mentre prepara llançament també a Mallorca i Miami.

Encara que el concepte, foc, brasa i carn de primera, compta cada vegada amb més competència a Barcelona, ​​Leña té personalitat i molta tècnica que marquen la diferència. Cal no oblidar que García va renunciar el 2019 a les seves tres estrelles Michelin al seu restaurant homònim de Marbella, encara que suma tres més entre els seus dos Smoked Room, la joia de les marques del creixent Grupo Dani García, que va propulsar amb dos socis.

Set talls a la vista

Set talls diferents de carn exposats en una vitrina, plats d’inspiració internacional amb influències del Líban, Itàlia, Mèxic, Japó i Àustria, verdures a la graella, “receptes clàssiques executades amb alta precisió” i una picada d’ullet a la cuina catalana el defineixen. Així, encara que la carta compta amb l’infal·lible repertori de la marca, el xef vol mostrar el seu respecte al territori i inclou productes o elaboracions específiques com el mar i muntanya d’espardenyes a la brasa i peus de porc; o gamba vermella de Palamós a la brasa; o botifarra de Perol a la brasa amb pèsols del Maresme o fins i tot croquetes de botifarra de Perol.

Però abans de res cal parlar del seu interiorisme, que per descomptat trenca amb la resta de l’hotel i dibuixa un escenari fosc, on el foc és l’element rei. Una gran barra central saluda el client, on destaca la seva cocteleria. Encara que els ulls dels comensals ràpidament aniran a l’expositor de carns o a la cuina oberta de banda, que afegeix avantguardisme a l’art de la graella tradicional.

Flames i carbó

Amb la pedra i la fusta com a materials essencials volen evocar allò primitiu i primari, mentre que el carbó, flames i fum estan tan presents en la seva escenografia com en els plats. Hi ha evocacions a troncs cremant, imitacions de les flames amb reflexos i colors dramàtics que ja indueixen el comensal a posar-se en mode carnívor, encara que la carta pugui complaure sense problema un vegetarià. Perquè el carbó també és un aliat de l’hort.

Aquest disseny, on el negre i l’ambre s’alien amb energia, fa que l’espai funcioni tant per menjar a migdia, en un ambient més informal i amb entrada de llum natural pels finestrals, com de nit. Perquè a l’hora del sopar és quan la sala resulta més fosca, més íntima i també més canalla. A aquelles hores la música té protagonisme —el que pot no encantar tots els públics, o fins i tot distreure una mica dels plats— i després de les postres sembla natural arribar a les copes. Hi ha DJ de dimecres a dissabtes.

Aquest clima contribueix a la seva proposta d’aventura immersiva, on el públic se sorprendrà amb les presentacions, alguns sabors o la possibilitat d’escollir fins i tot l’afiladíssim ganivet de carn que prefereixi per menjar.

La carta s’estructura en Vegetals, entre els quals per mèrits i recomanació ja s’han fet cèlebres el deliciós porro confitat rostit al carbó (amb mortadel·la trufada de porc ibèric, gribix i avellanes) i l’addictiu —un el demanaria a cada visita— alvocat de Màlaga a la brasa amb pesto de coriandre i salpicó vegetal amb formatge feta.

Burgers supervendes

Entre les entrades destaca com a experiència el steak tartar de filet preparat a taula amb foie gras ratllat. El toc català el donen els canelons a la catalana o les esmentades croquetes (ideals per compartir, amb una o dues peces n’hi ha prou si es vol arribar amb fons per a les carns). I fins i tot s’atreveixen amb les mollejas de vedella a la graella amb vi ranci.

La carta compta amb una atòmica secció Del porc fins als caminars, que abasta del paté a la sobrassada ibèrica amb mil a la botifarra. I aposta fort pels yakipinchos amb diferents petits talls i elaboracions amb pollastre.

Hi ha espai per al Mediterrani a la brasa, d’escamarlans oberts a la brasa fins a sepionetes amb alfàbrega i pernil ibèric, o el llobarro madurat tres dies, entre d’altres. Però sens dubte els plats forts de la casa són les carns, a les quals cal deixar espai, ja sigui per degustar alguna peça individual o els grans talls per compartir.

Pocs es poden resistir a una incursió a La Burger que li va donar sentit a tot, que integren dos baby burgers idònies per compartir, amb pa Pretzel, formatge havarti i la prodigiosa i patentada salsa bull, que forma una versió de la que va servir al restaurant de tres estrelles. I aquí es devora per 22 euros.

Escollir carn…

L’oferta de carns se surt puntualment de la brasa (cua de bou guisada, filet empanat…), però amb Tot al vermell, es posa literalment tota la carn a la graella. Hi ha cinc talls grans per compartir, entre els quals l’elecció pot ser difícil. Els supervendes són ja la xuleta especial DG (1kg. de costella de vaca vella clandestina amb 45 dies de maduració) i la Porter House de vedella (1kg. de T-bone de vedella jove, llom pintat amb miso i filet) que se serveix impecablement desossada i filet. La carn és una delícia, amb tot el sabor del foc i al punt de sucositat.

Amb l’apartat Tota la llenya a la graella s’introdueixen talls individuals, com el filet de vedella, el llom de Wagyu A5 o la ploma ibèrica. I qualsevol plat de brasa disposa de diverses guarnicions (de ceba gratinada i trufada a verdures en adob) i salses al gust.

Dolç final

Entre les postres, sense restar mèrits a la resta, cal provar sí o sí la Tarta di Rose (de la mia mamma), segell de la casa, amb dues boles de gelat de mantega torrada. Se serveix en una cassoleta, cruixent per fora i esponjosa per dins. Però són unes postres grans per compartir entre almenys dues persones i de les quals només elaboren mig centenar per dia, així que convé reservar-les en arribar.

El tiquet final, amb la majoria d’entrants a partir de 16 euros (i fins i tot broquetes i empanades per sota) i amb principals entre els 24 i 70 euros per persona, pot ser molt variable en funció també de vins i postres. Però Leña, que obre diàriament excepte dilluns per a dinars i sopars, també proposa una carta més reduïda per prendre en barra. Així com un brunch els caps de setmana d’11.00 a 12.30 hores, on no falten ous i les seves burgers, per 45 euros (amb infusions, sucs i cafès).

Cal destacar la gran millora que ha viscut en poques setmanes el local pel que fa a servei, la gran dificultat del sector en aquests moments i que complica grans obertures. Ara compten amb un personal més consolidat i que (en general) assegura una experiència en consonància amb la gastronomia i bon assessorament en vins.