Leneim, la marca de moda sostenible que no entén de gèneres

L’emprenedora Xènia Banús és una apassionada del món de la moda, però després de conèixer que el sector tèxtil és la segona indústria més contaminant de tot el món, va decidir que no podia quedar-se de braços plegats. La jove tarragonina ha llançat recentment la marca Leneim, un segell propi que aposta per la roba sostenible, d’àmbit local —produeix en un taller pròxim a Barcelona— i per a tots els gèneres.

Banús ha tret al mercat set models diferents de peces de vestir, els quals estan confeccionats a partir de teixits de cotó reciclat i etiquetatges amb polièster de materials reutilitzats, que permeten l’estalvi de fins a un 90% d’aigua en el procés de producció.

Les peces de roba de Leneim es distingeixen pel concepte genderless, és a dir, el seu ús no està determinat pel gènere pel qual s’identifica una persona. Aquesta decisió, lligada també al marc de la sostenibilitat, redueix a la meitat els recursos que són necessaris per produir dues línies de roba d’una mateixa col·lecció, però diferenciades pels dos sexes establerts. Alhora, fomenta que els consumidors puguin compartir les peces amb qualsevol conegut.

Els articles es troben disponibles tan sols en el web oficial de la marca. El catàleg està format per peces oversize, atemporals i d’un estil minimalista, que inclou un blazer per 215€, pantalons de 180€, un corset belt amb un preu de 95€ o una bossa tote bag amb el logotip de l’empresa per 25€, entre altres productes.

Leneim parteix del desig de la seva fundadora de poder contribuir en un món més compromès amb el medi ambient, de la mateixa manera que pretén col·laborar amb el conjunt de la societat. “Comprar una peça de la marca, no és comprar només uns pantalons o una camisa, sinó que és donar suport, per exemple, als negocis locals, perquè treballem amb empreses d’aquí, petites firmes que ens ajuden a tirar endavant el projecte”, afegeix Banús.

La producció de la roba està externalitzada a un modest taller que es troba a menys d’una hora de Barcelona, i que disposa d’una plantilla de cinc costureres. La resta de responsabilitats empresarials les exerceix la mateixa emprenedora a Tarragona: des de l’estratègia de mercat, la gestió del web i de les xarxes socials, fins al concepte de les col·leccions i el seu disseny.

Leneim va néixer com un hobby de la seva fundadora, que no pretén “seguir un model empresarial estricte, propi de la vella escola“. La Xènia Banús ha tirat endavant el projecte amb els seus estalvis d’anys de treball, no compta amb cap inversor privat darrere, però no descarta sol·licitar alguna ajuda econòmica pública per a emprenedors menors de trenta anys.

El model de negoci de Leneim es basa en la producció controlada i gairebé podríem dir que sota demanda. “Quan vaig contactar amb les empreses per a confeccionar les peces, parlaven de produir 60 unitats per model. Just ara que estic començant, era una decisió massa arriscada”, comenta Banús. Així mateix, tenir la producció limitada a un nombre concret d’unitats per peça, evita congregar una quantitat abismal de peces en estoc, que després seran, inevitablement, destruïdes pel fabricant.

L’emprenedora va posar fil a l’agulla amb aquest projecte quan va prendre consciència, assegura, que les grans empreses de la indústria tèxtil, a través dels tints i els productes d’acabat, són responsables del 20% de la contaminació mundial de l’aigua potable. La neteja de materials sintètics comporta que mig milió de tones de microfibres acabin en el fons dels oceans cada any. Per no parlar dels gasos de CO₂ que desprenen els transports de mercaderies del proveïdor tèxtil més gran del món, la Xina, que suposen un 10% de les emissions globals.