Un equip liderat per Manel Esteller ha descobert una signatura epigenètica que permet predir la resposta en càncer de pulmó a la teràpia amb l’anticòs anti-PD-1, la immunoteràpia més freqüentment usada en oncologia. L’avanç, que s’acaba de publicar a la revista The Lancet Respiratory Medicine, la publicació més prestigiosa en l’àrea de la biologia i les malalties del pulmó, forma part d’un assaig clínic finançat per l’Obra Social “la Caixa” i iniciat fa dos anys en què estan participant 100 pacients.
Aquests resultats seran clau per aplicar la teràpia més adequada per a cada pacient amb l’objectiu d’allargar-li i millorar-li la qualitat de vida i disminuir l’impacte de la toxicitat del tractament.
La immunoteràpia està revolucionant el tractament del càncer. El nostre sistema immune s’encarrega, a més de lluitar contra els microorganismes responsables de les infeccions, d’eliminar les cèl·lules perjudicials com ara les transformades en els tumors. Però quan apareix un càncer, això vol dir que les cèl·lules han après a amagar-se en el nostre sistema immune, que no les reconeix i, per tant, no les destrueix.
La immunoteràpia actual aconsegueix desemmascarar la cèl·lula cancerosa i aleshores les nostres cèl·lules de defensa, com els limfòcits T i B, hi poden actuar en contra. Tanmateix, hi ha diversos tipus de tumors contra els quals la immunoteràpia és ineficaç. Fins i tot dins dels immunosensibles, com els càncers de pulmó, melanoma i ronyó, només un 30-40 % responen efectivament a llarg termini. Per tant, és important conèixer prèviament si un tumor serà sensible o no a la immunoteràpia, tenint en compte que són fàrmacs cars i no exempts d’efectes secundaris.
Les conclusions del treball s’endinsen en un camí prometedor cap al futur tractament del càncer. “Els senyals epigenètics, com la metilació de l’ADN, actuen com a interruptors de l’electricitat que encenen o apaguen milers de gens. Per tant, pensem que també haurien de participar en els programes que la cèl·lula tumoral fa servir per escapar-se del control del sistema immune.”, explica el Dr. Manel Esteller.
Concretament, i amb relació a la investigació publicada a The Lancet Respiratory Medicine, l’investigador remarca que “estudiant centenars de tumors de pulmó ens vam adonar que els que presentaven una marca epigenètica concreta, que hem anomenat EPIMMUNE, responien molt bé a la quimioteràpia en comparació amb els que no la tenien. Aquesta firma EPIMMUNE es troba en un terç dels càncers de pulmó i presenta un enriquiment en limfòcits T i B, mentre que els pacients que no responen a la teràpia presenten un microambient tumoral “fred” amb cèl·lules inhibidores de la immunitat”.
“Ara volem ampliar aquesta mena d’estudis epigenètics a altres tipus tumorals i a altres immunoteràpies, com per exemple fent servir anticossos anti-PD-L1 o anti-CTCLA4”, explica Esteller.
L’investigador també ha volgut destacar que “l’avenç és fruit de la suma d’esforços d’investigadors bàsics, aplicats i clínics, i també de la combinació d’inversió pública i de fundacions com l’Obra Social de ”la Caixa”, sense la qual aquesta tasca no hauria estat possible”.
El càncer és la primera malaltia causant de mortalitat a Occident, juntament amb les malalties cardiovasculars. Cada any moren al món vuit milions de persones per càncer, 100.000 a Espanya i unes 17.000 a Catalunya. Es tracta d’una afecció causada per alteracions genètiques, però també per alteracions epigenètiques. Els càncers hereditaris representen només un 10 % del total, mentre que el 90 % restant són tumors esporàdics. Se sap que els càncers de pulmó, gola i boca són causats principalment pel tabac, però es desconeix la causa d’altres tumors, com ara el de mama. El que sí és clar és que la contribució epigenètica és molt important en la formació de tumors esporàdics.
