Les 12 voltes al món de Miquel Martí: “El lideratge es demostra caminant”

Destí o casualitat? Molts han parlat i escrit sobre les pujades i les baixades d’un camí, però pocs ho han fet amb un llegat sobre rodes de 100 anys d’història. El president i conseller delegat de Moventia, Miquel Martí Escursell, assegura que “el lideratge és la capacitat d’arrossegar persones i el moviment es demostra caminant” en una nova sessió del cicle True Leaders organitzat per The New Barcelona Post i EY per conèixer de primera mà els diferents líders empresarials i els seus casos d’èxit en un entorn exclusiu amb diferents presidents, CEOs i directors financers. És el cas Moventia.

Miquel Martí Escursell va néixer a Sabadell, va estudiar Dret i ADE i des de 1978 ja va compaginar els estudis amb la feina a l’empresa familiar. És membre de la tercera generació de Moventia i ha rebut diferents premis de la Cecot, el Rotary Club de Sabadell, l’Aijec i la Cambra de Comerç de Sabadell.

La primera llavor de Moventia comença el 1923 amb Miquel Martí Adell —natural de Morella (Castelló)—, un autobús urbà a Sabadell i un petit taller de reparació de vehicles. La seva missió fundacional era i és donar serveis de mobilitat col·lectiva i privada a les persones.

Miquel Martí recorda com si fos ahir els aprenentatges de l’avi amb qui comparteix nom i cognom: “Va fer el més difícil que és començar. Era orfe de pare i mare. Va apostar per la tracció motoritzada. Treballava de nit a la fàbrica tèxtil i conduïa de dia un autobús per Sabadell”.

Superar les ensopegades

L’espurna de la resiliència o l’inconformisme han sigut un motor constant de Moventia al llarg de la seva història centenària. “Hem sabut aixecar-nos quan hem hagut d’afrontar riscos que ens podien haver fet desaparèixer”, recorda Miquel Martí.

La primera gran ensopegada va ser la Guerra Civil quan l’empresa que ja tenia 50 treballadors i 15 autobusos va ser col·lectivitzada. El fundador va aconseguir recuperar-ne la propietat i part dels vehicles confiscats per reconstruir-la gairebé des de zero. El segon cop dur arriba a la dècada dels 80 quan la família Martí perd la concessió del transport urbà a Sabadell per la municipalització dels autobusos urbans i de nou, torna el risc de desaparèixer.

Martí: “Hem sabut aixecar-nos quan hem hagut d’afrontar riscos que ens podien haver fet desaparèixer”

L’empresa es va fusionar l’any 1985 amb el seu competidor de tota la vida per sobreviure, creant així el Grup Sarbus entre les famílies Martí i Renom. “Ho vam tirar endavant els joves”, afegeix. Era l’hora de la tercera generació liderada per Miquel, Josep Maria i Silvia Martí Escursell que volien ser actors principals en dos sectors disruptius com el transport de viatges i la venda d’automòbils.

Ara bé, el destí encara els hi guardava una tercera “ensopegada” per posar-se a prova quan el seu soci del Grup Sarbus es volia vendre la seva part: “Nosaltres estàvem molt endeutats. No era una decisió fàcil, però vam comprar les seves accions. Vam ser de nou una empresa 100% familiar, sense socis i vam aprovar el primer pla estratègic i el primer protocol familiar”, recorda.  Un nou punt d’inflexió superat.

La quarta generació de Moventia és present i futur. Miquel Martí Pierre lidera Movento des de principis de 2023 i fa una quinzena d’anys que treballa a l’empresa familiar juntament amb el seu cosí Santi Colomer Martí. “Tenen vocació d’expansió i internacionalització. Hem patit el risc de la pandèmia amb 600 autobusos i un miler de conductors parats. Sense ingressos. Ho vam afrontar gràcies als crèdits ICO”, apunta el president de Moventia.

L’empresa familiar (multinacional)

L’empresa familiar multinacional té actualment dues grans branques de negoci Moventis i Movento, presència a Europa, Amèrica i Àsia i compta amb més de 7.300 professionals.

La clau de l’èxit de Moventia no té secrets: el valor de l’honestedat i el compromís, creure en l’equip, formar el talent i retenir-lo, diversificar tant en marques com en territori, el compromís amb la societat o la sempre anhelada i determinant unió familiar, entre d’altres. “Tenim el dret a equivocar-nos i hem de fer partícip a l’equip de quin és el nord de l’empresa. La gent et segueix si sap cap on vas. S’ha de tenir mirada llarga”, explica.

En aquest sentit, Miquel Martí reivindica també que “Moventia és una empresa familiar que posa l’empresa per davant perquè si l’empresa va bé, la família anirà bé. Com a família hem fet bastant bé els deures, però no hem sigut capaços d’estructurar encara la junta de família”, reconeix.

Martí: “Moventia és una empresa familiar que posa l’empresa per davant perquè si l’empresa va bé, la família anirà bé. Com a família hem fet bastant bé els deures, però no hem sigut capaços d’estructurar encara la junta de família”

Algunes preguntes cobren ara més protagonisme que mai: Com es pot apropar tota la família a la realitat de l’empresa? Com es pot vincular els membres de la família a l’empresa i tenir accionistes responsables en un futur? Com aconseguir que se sentin també seva l’empresa? Les respostes són múltiples, però tot apunta al protocol familiar.

Durant els últims 15 anys, Moventia ha aprovat tres plans estratègics regits pel propòsit fundacional de “facilitar el desenvolupament econòmic a través de la connexió de persones”. La innovació permanent i la sostenibilitat mediambiental i econòmica han format  part de la seva mà guanyadora. “Cal tenir un balanç fort que et doni credibilitat davant la banca per tal que et pugui acompanyar”, insisteix Martí.

Una oportunitat històrica

Els Fons Next Generation mereixen un capítol a banda. Segons Miquel Martí, “són una oportunitat històrica malgrat les dificultats per accedir-hi”. En el seu cas han presentat més de 300 sol·licituds en digitalització, descarbonització i renovació de la flota, recàrrega elèctrica i plaques fotovoltaiques. En concret, l’empresa ha sol·licitat 10 milions d’euros i n’ha cobrat 5 tot i haver invertit més de 120 milions en descarbonitzar la seva flota, reduir el risc de fatiga dels conductors, potenciar els sistemes de detecció d’accidents, els simuladors de conducció o el reconeixement facial, entre d’altres. “Els Next Generation tenen un efecte multiplicador”, afegeix.

Per detallar només algunes xifres: Moventis (mobilitat col·lectiva) compta amb 252 milions de passatgers l’any i té una flota de 2.500 autobusos i autocars, 40.000 bicicletes o 41 tramvies, alhora que Movento (mobilitat privada) representa 16 marques, ven 27.000 cotxes i atén 136.000 clients.

Aturem-nos, però, en els 252 milions de persones que viatgen amb Moventis. Miquel Martí fa un càlcul ràpid i detalla que “cada dia transporten 900.00 persones i fan 12 voltes al món”. Ni en el millor dels somnis del cavaller anglès Phileas Fogg i l’escriptor francès Jules Verne. “La internacionalització no és un camí fàcil. S’ha de saber escollir els socis locals i picar molta pedra per tenir un projecte exitós. S’ha de ser humil en les teves ambicions”, alerta.

Martí: “La internacionalització no és un camí fàcil. S’ha de saber escollir els socis locals i picar molta pedra per tenir un projecte exitós. S’ha de ser humil en les teves ambicions”

L’estratègia d’internacionalització de Moventia passa per Portugal i França, però especialment per l’Aràbia Saudí on l’any 2018 van aconseguir el contracte del transport urbà a La Meca. La primera fase ha durat cinc anys executant el desplegament a la Meca amb la fabricació dels autobusos, la posada en marxa de la tecnologia, la contractació dels treballadors i la construcció de les cotxeres amb taller, centre de control, oficines i habitatges per als treballadors.

Durant la segona fase es van iniciar les operacions que han permès millorar la mobilitat dels habitants de la Meca i dels milions de peregrins que hi van. Moventis compta amb una filial a l’Aràbia Saudí que implica un desplegament de 1.200 treballadors, 12 línies i 400 vehicles amb els quals transporten 360.000 passatgers en les jornades de màxima afluència.

Un repte històric: la mobilitat metropolitana

Miquel Martí també és president de la societat del Tramvia Metropolità de Barcelona i del Besòs, de la societat de gestió i promoció aeroportuària, vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, patró fundador de FemCat o membre del consell d’administració de Fira de Barcelona, entre d’altres. Càrrecs destacats dins la societat civil que li permeten tenir una visió molt clara sobre quins són els reptes de la mobilitat a Catalunya. Engeguem motors.

“El repte de la mobilitat és essencialment metropolità amb la Barcelona dels 5 milions. Si volem descongestionar la ciutat hem d’apropar la quota d’ús del transport públic de Barcelona a la segona corona metropolitana. El vehicle privat ha de ser clarament complementari de la mobilitat pública”, reflexiona. Martí detalla que el transport públic té una quota del 60% a la primera corona que es redueix al 20% quan es va més enllà de Collserola i que caldria incrementar fins al 35%. Com? La seva resposta, com no podia ser de cap altra manera, és amb bus per la seva capil·laritat. “La capil·laritat s’ha de resoldre amb el bus o el tramvia. Més freqüències i més busos”, reclama.

Martí: “El repte de la mobilitat és essencialment metropolità amb la Barcelona dels 5 milions. Si volem descongestionar la ciutat hem d’apropar la quota d’ús del transport públic de Barcelona a la segona corona metropolitana. El vehicle privat ha de ser clarament complementari de la mobilitat pública”

L’empresari té molt clar que “sense mobilitat no es genera riquesa i per tant, la mobilitat té una correlació directa amb el PIB”. Sembla que el PIB barceloní  està d’enhorabona i és que ha superat per primer cop els 100.000 milions d’euros, suposant així un 35% de l’economia catalana. Entre les notes prioritàries de Miquel Martí també hi podem trobar l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona i la terminal satèl·lit o la renovació del parc del vehicle privat per descarbonitzar la mobilitat del país.

Segons el president de Moventia, “sense connectivitat internacional no tindrem creixement ni capacitat per atraure i retenir talent. Si volem una ciutat connectada amb el món necessitem l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona. S’ha de fer ben fet, però l’aposta ha de ser clara i és inexplicable que els governants no ho vegin així”.

L’èxit del Tram i Fira de Barcelona

Durant el col·loqui, l’empresari també ha defensat l’eficiència de l’empresa privada respecte de la pública i ha elogiat les bondats de la col·laboració publicoprivada com a model d’èxit de Catalunya. Ara bé, ha advertit que “si som sincers, no es troba avui en la mentalitat dels nostres polítics, desgraciadament. Hem de tornar a impulsar la col·laboració publicoprivada com a pilar d’èxit”.

Més concretament, ha citat el Tram i Fira de Barcelona com a exemples destacats tot recordant la transformació del recinte firal de Montjuïc i el recent anunci d’inversió de 290 milions d’euros per construir un nou Palau de Congressos o una incubadora de startups amb la mirada posada en el centenari de l’Exposició Universal de 1929. “Volem deixar un gran llegat en infraestructures a la ciutat, Fira de Barcelona és un tractor clau de l’economia i un gran projecte de transformació del segle XXI”, ha defensat.

Abans d’entrar al torn de preguntes, encara hi ha hagut temps per aprofundir en “la gran oportunitat” de la gestió del Circuit de Catalunya per part de Fira de Barcelona. “Els governants de Catalunya han criticat la Fórmula 1 i aquesta ha sigut l’escletxa que ha aprofitat Madrid per tenir també un gran premi. Hem de ser capaços de fer-ho millor i tenim un gran repte: assegurar que la F1 es quedi més enllà del 2026. Ens en sortirem”, ha conclòs.

Les preguntes del públic

Arriba el torn de preguntes del públic empresarial i per tal de no allargar-me massa més, comparteixo un resum esquemàtic dels grans hits de la sessió:

-Història de dues ciutats: “Madrid i Barcelona? M’agrada fugir de la comparació. Hem de fer feina i tirar endavant. No és fàcil competir amb Madrid, però hem de ser capaços d’empènyer projectes engrescadors que donin sentit de pertinença. No anem malament en inversions. El gran actiu de Barcelona és la seva marca i tinc una confiança cega en el jovent. A Barcelona tenim més emprenedoria i capacitat per atreure talent”.

-Un doble clàssic fiscal: “S’ha de solucionar el dèficit fiscal si volem continuar sent competitius. No hi pot haver dumping fiscal. La fiscalitat ha de ser igual a tot arreu”.

-L’empresari: “Ha de deixar de ser el dolent de la pel·lícula. Els empresaris creen riquesa i sense empresaris, no hi ha impostos i per tant, tampoc hi poden haver polítiques públiques i socials”.

-La política: “Els diners públics no existeixen. Són els nostres diners i els posem durant quatre anys en mans d’uns governants. Tenim una educació i una sanitat de qualitat gràcies a la generació de riquesa. Un bon polític n’ha de ser conscient”.

-La indústria: “Hem d’impulsar el PIB industrial, com a mínim fins al 25%. Les empreses industrials estan fent les coses bé i torna a haver-hi la mentalitat que la indústria necessita. Se’ns han escapat oportunitats amb les bateries elèctriques, però l’arribada de Chery és una molt bona notícia”.

-Els treballadors: “Tenim serioses dificultats per trobar mà d’obra qualificada. És dramàtic, tenint en compte els nivells que tenim d’atur. Se’n fa un mal ús. Hem d’impulsar la formació per fomentar l’ocupació. El camí és la formació dual, copiar el model alemany i prestigiar la Formació Professional”.

La filosofia empresarial de Moventia diu així: “Creiem que moure’s és, sobretot, connectar. Unir emocions, coneixements i experiències. Per estar amb tu en els teus moments quotidians, però també en els més extraordinaris”.

Un bon reflex de la vida que es mou i avança en un tancar i obrir d’ulls de la quotidianitat fins a l’extraordinari. I viceversa.

Destí o casualitat?

Acabem amb un famós vers de l’escriptor i poeta Antonio Machado:

Caminante, son tus huellas

El camino y nada más;

Caminante, no hay camino,

Se hace camino al andar.