[dropcap letter=”A”]
ra et donarem una informació horrorosa. Produïm 20 vegades més residus plàstics dels que generàvem a la dècada de 1960 i, si busques a Google el terme ‘illes d’escombraries’, veuràs una àmplia zona a l’oceà Pacífic i una altra a l’Atlàntic coberta de deixalles, principalment, de nou, plàstics. D’acord amb les estimacions actuals, si les coses segueixen com fins ara, per al 2050 als mars hi haurà més tones de plàstic que peixos. A Holanda i l’Índia estan desenvolupant una possible manera de pal·liar aquesta problemàtica.
A Rotterdam, ciutat holandesa coneguda per la seva arquitectura avantguardista, l’empresa VolkerWessels està innovant amb un projecte molt interessant que podria revolucionar la manera de construir carreteres. Anomenat PlasticRoad, és una opció ecològica que pot ajudar tant a netejar el mar com a deixar de fer servir ciment. Cal aclarir que de moment és una idea en paper, però que podria materialitzar-se a les vies en els pròxims anys.
Tenint en compte el gran problema que suposen aquests residus plàstics marins, aquesta empresa va tenir una idea. I si rescataven plàstic del mar i, en lloc de cremar-lo, el reciclaven? Per què no crear una mena de peces acoblables estil joguina de nen petit per fer carreteres? Això, a més de netejar el mar, aconseguiria baixar els milions de tones de CO2 que es llancen a l’atmosfera cada cop que es construeixen carreteres d’asfalt.
Aquestes vies contaminarien menys i durarien més
Segons deia en Rolf Mars, un dels portaveus de l’empresa, en una entrevista publicada a The Guardian, aquestes calçades podrien suportar temperatures que van dels -40 graus als 80 graus i la seva resistència seria equivalent a l’asfalt. Com a avantatge, el fet que siguin acoblables estalviaria molt de temps, i pot realitzar-se en unes setmanes, ja que tot el procés de fabricació es faria en una fàbrica en comptes d’en la mateixa via. Això, a més, permetria tant reparar com alterar el traçat amb molta més facilitat que ara. També són buides per dins, la qual cosa permetria que l’estesa de cablejat, canonades i altres serveis per als ciutadans fos més senzill.
Segons l’empresa, aquesta idea va ser concebuda en plantejar-se si l’asfalt de tota la vida és encara la resposta als problemes i necessitats actuals de les vies de comunicació. Les carreteres han de tenir un cicle vital més llarg, trigar menys a construir-se i requerir menys manteniment; ser més sostenibles, aconseguir majors reduccions de soroll i ser més competitives econòmicament. Totes les respostes estan en el plàstic que ronda pel mar i que iniciatives com The Ocean Cleanup planegen recuperar al més aviat possible.
The Ocean Cleanup va néixer quan el jove holandès BoyanSlat se’n va anar de vacances a Grècia, on al mar d’Ulisses va acabar marcat per la increïble quantitat d’escombraries plàstiques que hi havia a la superfície de l’aigua. De tornada a la seva vida diària, va entrar a la universitat mentre seguia donant-li voltes al que havia vist al país hel·lè. Així que va començar a investigar i va crear l’empresa social The Ocean Cleanup.
Després escalfar-se molt el cap, l’Slat se’n va adonar que havia estat enfocant malament el problema. Pensava en vaixells capturant els plàstics, un procés car, a més de contaminant, quan en realitat en el mateix oceà, amb els vents i els corrents, hi havia la solució. Els mars podrien netejar-se a si mateixos si es trobava una solució adequada que fes servir aquesta força a favor seu.
A l’Índia hi ha carreteres de plàstic des de fa 15 anys
El seu concepte, desenvolupat el 2014, és senzill alhora que elegant. Cada unitat del sistema formarà una matriu estructurada en forma de V amb sengles braços de 50 quilòmetres. A la confluència d’ambdós se situarà una plataforma recol·lectora, que tindrà uns 10.000 metres quadrats. L’angle dels braços farà que el plàstic, normalment localitzat en els tres metres més pròxims a la superfície, s’agrupi i floti cap a la plataforma recol·lectora.
Alimentada per panells solars, aquesta separarà el plàstic acumulat amb l’empenta dels corrents i es buidarà cada 45 dies, portant-ho a terra per a ser reciclat. Encara que pugui semblar una bogeria fer cas a un jove de menys de 25 anys, hi ha un llarg informe científic que l’avala i s’estima que una de les seves matrius podria netejar gairebé la meitat dels oceans en 10 anys.
En principi, els de PlasticRoad esperen començar amb un projecte pilot a finals de 2017. En principi, serà sols una xarxa ciclista. Si surt bé, Rotterdam pot ser pionera en el procés de salvar els peixos dels oceans. A l’Índia hi ha carreteres de plàstic que porten ja 15 anys instal·lades. The Guardian assegura que són molt millors que les d’asfalt.
ONTHEROAD és una revista que vol esdevenir un espai innovador de generació d’idees i de debat entorn de l’univers de la mobilitat. Promoguda per Abertis, operador líder mundial en la gestió d’infraestructures al servei de la mobilitat i les comunicacions, ONTHEROAD vol participar en les converses, els debats, les iniciatives i la recerca de solucions per als nous reptes d’aquest món en contínua evolució.
