“El ferrocarril sovint es percep com un mitjà de transport del segle XIX i XX, però és una de les grans palanques d’oportunitat per construir la ciutat del futur”. Així ha arrencat la jornada Ferrocarril, ciutats i medi ambient, en la qual el consultor i soci de Harmon Pau Solanilla ha defensat que “aquesta tecnologia del segle XIX pot oferir grans oportunitats per al segle XXI”.
Solanilla ha participat en una taula rodona de la jornada amb la directora de la Fundació Catalunya Europa, Dolors Camats; l’enginyer industrial i conseller de Renfe en Enginyeria i Manteniment, Manuel Gómez Acosta, i la periodista d’El Periódico especialitzada en infraestructures Cristina Buesa. A la jornada, organitzada per The New Barcelona Post amb la col·laboració de Renfe i la Fundació Catalunya Europa, Solanilla ha defensat que “les ciutats han de construir-se sobre el trinomi de la competitivitat, la sostenibilitat i l’equitat, i el ferrocarril pot ajudar a maridar aquests elements i a conciliar-los a les ciutats”. I és que, a més de ser un mitjà de transport sostenible que permet descarbonitzar desplaçaments, també per a mercaderies, el ferrocarril augmenta la connexió per sumar competitivitat als territoris, i incentiva l’ecosistema d’innovació perquè requereix tecnologia per a inserir-lo a les ciutats intel·ligents.
A més, el ferrocarril contribueix a cohesionar les urbs i disposar de “ciutats de 45 minuts”, que posen a l’abast dels seus ciutadans qualsevol servei en aquest lapse de temps. I Solanilla ha anat més enllà: el metro i el ferrocarril exerceixen un paper crucial en l’abordatge de les dificultats en l’accés a l’habitatge, ja que “articulen el territori” i escurcen distàncies. “Fins i tot obre oportunitats que no pensàvem, com a la pròpia Estació de França. Quan la Sagrera estigui construïda, què passarà amb aquesta joia arquitectònica?”, s’ha preguntat Solanilla, que ha mirat cap a París i a la seva Station F, una antiga estació reconvertida en un gran centre per a startups i innovació.
Acosta ha agafat el guant de Solanilla i ha posat en valor la contribució del ferrocarril en el desenvolupament urbà i en la construcció de ciutats intel·ligents i sostenibles: mentre que la mobilitat representa un 25% de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, el tren no arriba al 0,5%, ha destacat.
“El ferrocarril és un vector de mobilitat sostenible”, ha defensat el conseller de Renfe en Enginyeria i Manteniment, que ha enaltit la importància de Rodalies com a ferrocarril metropolità: “D’alguna forma, Rodalies és el metro de Catalunya”, segons el també exdirector de Relacions Institucionals del Grup Alstom a Catalunya. Quant a Rodalies i al seu traspàs del Govern central a la Generalitat, Acosta ha reivindicat la necessitat d’abordar-lo tenint en compte al seu personal: “No es pot fer el traspàs de Rodalies sense comptar amb els treballadors; es parla de tecnologia i infraestructures, però no s’ha d’oblidar als qui mouen els trens”.
“D’alguna forma, Rodalies és el metro de Catalunya”, ha defensat Acosta
Buesa s’ha expressat en el mateix sentit: “Els treballadors són una peça clau, com també ho són les infraestructures, les instal·lacions i el material mòbil”. La periodista, que ha repassat el desplegament de la xarxa de ferrocarril a Catalunya durant les dues últimes dècades, ha defensat que els ciutadans aposten pel transport públic si l’oferta adequada: “Si ofereixes a la gent un transport públic fiable i accessible, tens una aliança segura amb ciutats millors, més integrades i menys contaminades”.
Combatre aquesta contaminació i l’emergència climàtica és clau, i el ferrocarril té un paper central en aquesta línia, segons Camats. “Però no ho estem fent, o no ho estem fent prou ràpid o prou bé. Anem per bon camí, però ens falta donar-li aquesta embranzida”.
La directora de la Fundació Catalunya Europa ha trencat una llança en favor de la participació ciutadana també en l’àmbit del ferrocarril: “No és nova l’aposta per la participació en el disseny de polítiques; ben feta, aquesta participació ha demostrat que ajuda a millorar el resultat de les polítiques públiques”.
I Camats no sols ha apostat per promoure la participació de la ciutadania, sinó també la de les ciutats en els debats globals. I és que les urbs són generadores de gran part dels problemes de l’actualitat, però alhora tenen la capacitat de resoldre’ls. En aquest sentit, Camats ha recordat el plantejament de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, impulsor de la seva fundació: “Les ciutats no han de gestionar només el seu espai local, sinó que han de ser actors globals”.
