Les espècies i el naixement del món modern

[dropcap letter=”E”]

n el traspàs del segle XV al segle XVI el món va viure un període de canvi radical amb el que els historiadors han anomenat “era dels descobriments”. Proveïts amb petits armadures i abillats únicament amb el seu valor i ànsies de glòria, un petit grapat del que avui en diríem “venture capitalist“, es van endinsar més enllà dels límits del món conegut. Per quins motius? La crònica de Pere Màrtir (1530) assenyala la voluntat d’eixamplar els horitzons de la religió cristina, les perles, l’or en quantitats inimaginables i les espècies. Aquesta és també una de les preguntes que intenta respondre l’historiador australià Jack Turner en un llibre meravellós: Les espècies. Història d’una temptació (Quaderns Crema, 2018).

En aquest treball, Turner desgrana els motius pels quals per als ciutadans de l’edat Mitjana les espècies constituïen un bé de primera necessitat i que està al darrere de la formació dels primers imperis de manera similar en què el petroli determina en gran mesura la política internacional en l’actualitat. El llibre posa en perspectiva el món abans de la consolidació dels primers imperis europeus, on, a diferència d’avui, molts productes tenien un origen concret i la seva obtenció depenia exclusivament del domini d’aquests orígens.

A principis del segle XIV, el comerciant florentí Francesco Balduccio Pegolotti va escriure una guia que incloïa fins a 188 espècies diferents (llavors s’incloïa productes com les taronges, les ametlles o el sucre) cultivades des de Lisboa a Pequín. El món d’abans del Renaixement estava dominat per les supersticions i la religiositat moltes vegades lligat estretament a les espècies per les seves propietats aromàtiques (avui l’encens segueix evocant necessàriament les esglésies cristianes) i sabors exòtics. A les espècies se’ls associava virtuts relacionades amb la salut, la influència sobre les emocions, i fins i tot la propietat de despertar el desig (per això moltes vegades van ser considerades perilloses), a més d’altres característiques de caràcter més mundà com la capacitat de camuflar les males olors de persones i aliments. Turner assenyala com les espècies, presents en la literatura universal des del “sou la sal de la terra” bíblic, van tenir en el món premodern una aureola de misticisme i desig que, unit a la seva oferta molt limitada i de difícil accés, les va fer tremendament demandades i valuoses.

Va ser precisament el gran valor d’aquests petits productes, la cosa que va galvanitzar gran part de l’esforç i energies per buscar noves rutes comercials cap a les Índies orientals, riques en espècies, i que va donar lloc al descobriment d’Amèrica i la formació dels primers imperis. Les Moluques, per exemple, un dels pocs llocs on es conreava el clau, era un enclavament el domini del qual era tan cobejat com avui ho puguin ser moltes regions del Pròxim Orient. Fins a cert punt, assenyala l’autor, l’era dels descobriments va ser una conseqüència directa de la carrera per les espècies. Quan Colom intentava convèncer els seus inversors perquè financessin la seva ambiciosa empresa d’arribar a les índies per l’oest, no únicament prometia un El Dorado, sobretot prometia un excitant: El Picant. Gran part de les frustracions inicials dels seus primers viatges, van venir de no donar amb les espècies que estaven buscant, pròpies únicament en les índies orientals, desconegudes al Nou Món.

Aquests nous imperis seran la base a partir de la qual avançarà la primera gran onada globalitzadora del món i on les espècies seran un dels béns més cobejats; el gingebre o el pebre es convertiran en els primers productes en estar a tot arreu com avui succeeix amb la Coca-Cola o l’iPhone.

El triomf del comerç de les espècies, controlat per espanyols i portuguesos, primer, per holandesos i britànics, després, morirà pel seu propi èxit. A mesura que les potències occidentals van anar consolidant els seus dominis d’ultramar i millorava l’eficiència en les operacions de les companyies encarregades del seu comerç, va provocar que les abans exòtiques espècies, -com més llunyà era el seu origen, més valuoses eren-, passessin a formar part normal del paisatge econòmic dels Europeus, cosa que va reduir el seu interès i preu. A aquesta caiguda en l’interès, cal sumar l’efecte que tindrà la revolució científica i humanista del Renaixement a la rebaixa del misticisme que durant segles va presidir la vida dels europeus.

Turner ha escrit un llibre deliciós que fa llum sobre l’important període frontissa entre l’Alta Edat Mitjana i el llançament de la modernitat, aprofundint en la primitiva història de la globalització que inicien els primers descobridors espanyols amb la temptació de les espècies.

Imatges: 
1. Canyella. Làmina extreta del llibre “Spices, Their Nature And Growth”. McCormin & Company, 1915.
2. Nou moscada. Làmina extreta del llibre “Spices, Their Nature And Growth”. McCormin & Company, 1915.
3. Gingebre. Làmina extreta del llibre “Spices, Their Nature And Growth”. McCormin & Company, 1915.