Les startups catalanes vinculades a l’àmbit financer s’enrobusteixen. L’ecosistema fintech va facturar en global 221 milions d’euros el 2024, un 60% respecte a l’any anterior, quan van sumar en conjunt 137 milions. Aquest augment es va produir malgrat la disminució de la quantitat de fintech que operen a Catalunya, que van passar de 100 el 2023 a 78 l’any passat, amb un decreixement que no es va veure reflectit ni en la facturació ni en la inversió captada.
De fet, mentre que les 78 fintech representen un 3% del total de startups de l’ecosistema emprenedor català, aquestes facturen un 9% del total. “Són menys, però facturen més”, recalca el Senior Startup Manager d’Acció, Oriol Sans. I la xifra s’amplia en el cas de la inversió captada: les startups vinculades a les finances van aixecar 246 milions el 2024, el 20% del total, en un any marcat per la megaronda tancada per Sequra. El 2023, les fintech van atreure 68 milions d’inversió, un 10% del total captat per l’ecosistema emprenedor català.
Així, les fintech que operen des de Catalunya, ja siguin nascudes a la ciutat o bé firmes internacionals que opten per situar-se sobretot a Barcelona i el seu entorn, han guanyat pes tot i que s’han reduït en quantitat. Aquest decreixement del centenar de startups a les 78 actuals es deu a múltiples factors, que inclouen tancaments però també adquisicions i casos en els quals les empreses han superat els 10 anys de trajectòria i deixen de figurar com a startups. De fet, l’ecosistema català compta amb 31 scaleups de l’àmbit fintech, un 7% del total de les startups que han escalat i que creixen de forma accelerada.
A més, el número de fintech pot veure’s engrandit en funció d’on es col·loqui la frontera amb altres àmbits, com les proptech i les insurtech, ja que les tecnològiques vinculades a l’àmbit immobiliari i al de les assegurances estan estretament relacionades amb les del financer, com destaca Sans des de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat.
Aquest enfortiment de les fintech a Catalunya es produeix en paral·lel a “l’aposta clara que ha fet la Generalitat pel sector” amb la creació del Barcelona Finance Hub, situat a l’edifici de la Borsa per donar cabuda a l’ecosistema d’innovació financera i dinamitzar-lo. El hub, gestionat per l’empresa de coworking Aticco, ajudarà a potenciar el sector, i permetrà que les startups “creixin millor del que ho farien per elles mateixes”, defensa Sans.
En aquest sentit, el Finance Hub s’erigeix com “un punt de trobada dinàmic en el qual es generen sinergies constantment”, segons el cofundador d’Aticco Gabriel Espín. “Volem que tot l’ecosistema emprenedor i d’innovació del sector financer passi pel Barcelona Finance Hub”, destaca Espín, ja sigui en esdeveniments, reunions, trobades de networking, xerrades i business speed datings. El hub, que dirigeix Quino Fernández, va obrir les seves portes al juliol, i compta ara amb “un alt rang d’ocupació”.
“L’any passat va ser un bon any per al fintech català, tant per l’obertura del Barcelona Finance Hub com per la ronda de Sequra”, ressalta Sans. La ronda va aixecar en total 410 milions d’euros, 205 dels quals van provenir d’inversors, mentre que la resta va ser de crèdits convertibles: “Un megadeal com aquest és un signe de maduració de l’ecosistema”.
“I una startup que aixeca tal quantitat d’inversió no neix d’un terreny desèrtic, sinó que surt d’un ecosistema en el qual necessàriament hi ha talent”, afegeix Sans. “Significa que es pot abastar el món des de Catalunya, i que té sentit per als inversors apostar per startups catalanes”.
Diversitat fintech
“Una empresa que creix amb una megaronda es converteix en una escola de futurs emprenedors i fundadors”, que contribueix a dinamitzar l’ecosistema en el seu conjunt. En ell, despunten startups focalitzades en àmbits diversos, com el neobanc Qonto; la solució d’open banking Unnax, i Belvo, que “pot convertir-se en unicorn” amb la seva plataforma per compartir dades financeres de manera segura, centrada en Llatinoamèrica.
I és que l’àmbit de la innovació financera és molt ampli, i engloba des de neobancs fins a eines per gestionar pagaments, plataformes de crowdfuning i propostes per facilitar inversions, com Equito. La startup, fundada el 2021, permet invertir en propietats immobiliàries fraccionades a través de la seva app i de la tokenització, i preveu tancar 2025 amb una facturació d’almenys tres milions d’euros. “Amb el creixement que estem registrant des que va començar l’any, podríem arribar als cinc milions”, segons el seu fundador Robin Decaux. De fet, l’empresa va incorporar deu treballadors durant el 2024, i ja ha sumat a deu més en el que va d’any, fins als 25 que integren ara la plantilla.
L’empresa està preparant la seva internacionalització començant per Portugal, des d’una Barcelona posicionada com “un dels llocs més atractius del món per desenvolupar startups”, pel seu ecosistema i el talent que és capaç d’atreure, segons Decaux. En aquest mateix ecosistema es recolza Iqana, una solució que facilita la gestió de criptomonedes a family offices, inversors i grans patrimonis. La startup, ara amb sis treballadors, es proposa multiplicar per deu la facturació de 2024, com destaca el seu fundador, Quim Allard, sense detallar les xifres de l’any passat.
I de grans fortunes, a petites i mitjanes empreses. Monei és una passarel·la de pagaments enfocada a pimes i comerços, com explica el seu fundador Alex Saiz. Amb una facturació d’uns tres milions el 2024 i 20 empleats, la fintech preveu obrir-se a tota Europa pròximament: “Barcelona és un punt de referència i de manera indirecta ens genera una reputació addicional”.
Aquest posicionament de Barcelona és clau també a l’hora d’atreure fintech internacionals fins a l’ecosistema català, en el qual han aterrat durant els últims mesos empreses com Dojo, Stenn y Neverless. “Barcelona està molt ben posicionada a nivell mundial i europeu com a ecosistema i com hub digital”, reitera Sans, que remarca que aquest posicionament beu d’una tradició financera barcelonina que ve des de lluny. “Barcelona va ser clau en la revolució del comerç del Mediterrani, fins i tot amb institucions medievals, i tot això requeria finançament”, resumeix, i conclou: “Tenim la tradició, tenim les universitats, tenim el talent i tenim l’ecosistema de startups”.
