En poc més de quatre quilòmetres, fent el recorregut a peu, des de la platja de la Mar Bella (on comença el Passeig Marítim) fins a l’alçada de Colom, floreixen una gran diversitat de propostes gastronòmiques on el mar és el nexe comú entre els fogons i les vistes. Una experiència deliciosa que el clima de Barcelona permet gaudir durant gairebé tot l’any.
De nord a sud, ens trobem en primer terme amb Can Fisher, situat al Passeig Marítim barceloní, a l’alçada del Poblenou, a la platja del Bogatell. Aquí, la mar es reflecteix en el peix i marisc que arriba directament de la llotja cada dia per protagonitzar arrossos o coccions de peces senceres en tres estils: a la sal, a la brasa o a la donostiarra. Sempre tenen en carta joies com el bacallà confitat amb tomàquet concassé, rossinyols, i allioli d’herbes gratinat. En l’arròs, també es degusta aquesta mar, començant pel fumet de sabor intens i pels ingredients que conformen la seva paella del senyoret, amb tot el marisc pelat i un arròs del Delta de l’Ebre al punt grenyal.
A la Barceloneta, a la platja del Somorrostro, trobem un altre establiment que, amb la sorra gairebé als peus, permet gaudir de platillos mariners i d’essència mediterrània sense mullar-se els peus, amb total confort: a Sal Mar es pot gaudir des d’uns llagostins cruixents amb tàrtara asiàtica a uns canònics musclos de roca a la marinera. Si el que ve de gust és l’arròs, el de calamarsons fregits, calamar, pebrots de Padró i allioli de tinta satisfarà el desig.
Seguint el Passeig Marítim, aquest finalitzarà (oh, casualitat) amb restaurants. Sí, just quan la platja topa amb l’Hotel W, en els seus baixos trobem una oferta de restauració i, des de fa poc, també a la part alta del mateix. En el primer cas, Pez Vela n’és el protagonista, un restaurant que compta amb un llarg recorregut a la zona i és el preferit per locals i visitants. En les seves taules, amb una panoràmica meravellosa de la platja i la mar, poden desfilar plats saborosos com la tonyina vermella a la brasa amb albergínia rostida, tomàquet sec i salsa teriyaki o un llobarro fregit adobat amb soja, gingebre i llimona, una interessant alternativa al fregit tradicional.
Pujant 26 pisos de l’Hotel W, Noxe acull al comensal que busca exclusivitat, veure la mar des d’una perspectiva única i maridar-lo amb bona cocteleria. Aquí, els sabors viren cap a Orient, i més concretament al Japó, amb una carta que signa el xef nipó Azuma Song, i mostra referents d’aquesta cuina com el trio de tàrtar (tàrtar de salmó, peix llimona i tonyina, acompanyat de tobiko negre i crema de wasabi), el salmó nanbanzuke (salmó adobat amb verdures agredolces al sake amb gingebre) o deliciosos sashimis acabats de tallar.
No obstant, si les altures són el requisit, just a l’edifici del costat es troba el novíssim Azul del xef Romain Fornell. En aquest nou projecte, la mar escala cap a les altures per a asseure’s a la taula d’un rooftop amb tradició marinera modernitzada, en un ambient elegant. Una àmplia selecció del mar provinent de llotges de proximitat: llobarro, turbot, rap o gambes, també protagonistes del seu arròs caldós amb gamba vermella i nyora.
Als baixos d’aquest mateix edifici es troba un altre clàssic, Maná75, que molts comensals locals i visitants segurament coneixen pels seus arrossos. El que potser no és tan conegut és que la mar té àmplia representació en la seva carta, en forma de guisats: espectacular la cassola de musclos i cloïsses, o el seu suquet de peix i marisc. Bon producte tractat amb respecte i coccions adequades que permeten paladejar la matèria prima en tota la seva esplendor.
Les propostes culinàries se sumen a la principal raó per apropar-se al Mediterrani: gaudir d’una ciutat que, fins fa 30 anys, havia deixat de mirar al mar
Sense tenir l’horitzó del Mediterrani emmarcat en els seus finestrals, si ens endinsem en el moll d’Espanya, a la zona del Maremàgnum, amb aquesta aigua salada com a vehicle conductor, allí trobem dues propostes gastronòmiques viatgeres que porten la mar al nostre paladar: Fiske i l’acabat d’estrenar Vraba.
Fiske aglutina en una carta versàtil dues visions de la mar, el Mediterrani (als seus peus) i el Bàltic, perquè clàssics de la cuina escandinava conviuen, i en alguns casos es fusionen, amb la nostra tradició local. Gaudir d’una sopa freda de cranc fumada amb alvocat a la brasa i oli de chili seguit d’un lluç amb pil pil de pebrots rostits són exemples d’aquesta interessant proposta, que té la repicadissa dels elements metàl·lics dels vaixells propers com a banda sonora.
Acabem el recorregut a Vraba, que amb la seva arribada antecedeix a la magnitud que arribarà a port amb la Copa Amèrica de Vela, un dels majors esdeveniments esportius internacionals. Allotjat en la planta superior de l’America’s Cup Experience, aquest restaurant encapsula un projecte a dues mans dels xefs Albert Ventura (Coure), en la concepció, i Jordi Vilà (Alkimia) en l’execució. Peces de rap, llobarro o turbot servides senceres, al costat de platerets com els bunyols de bacallà amb babaganoush o el salmorejo amb mojama de bonítol donen una idea bastant encertada que aquesta cuina aposta per un trio: tradició (catalana), cuina (marinera) i visió (amb picades d’ullet a la cuina oriental).
Aquestes són vuit raons per a convidar la mar a la taula en una jornada de restaurants. I a elles, hauria de sumar-se la principal: gaudir d’una ciutat que, fins fa escassos 30 anys, havia deixat de mirar a la mar. És moment de gaudir del Mediterrani en tota la seva esplendor i del talent gastronòmic creatiu que aquest litoral atresora.
