Les residències, llars acollidores per a la vellesa

La vellesa és una etapa més de la vida que cal afrontar amb totes les garanties socials, sanitàries i econòmiques i a la qual arriba una gran part de la població, en tant que l’esperança de vida a Espanya es troba entre les cinc més grans d’Europa, amb una mitjana de 82,4 anys. És per això que cal lluitar front la imatge estereotipada de la vellesa i promoure el coneixement i la inclusió de les persones grans en la societat i garantir-los qualitat de vida.

Sovint, però, hi ha una visió estereotipada de la vellesa que no té cap connexió amb la realitat actual perquè va associada al final de la vida, a l’aparició de problemes de salut o fragilitat, al declivi físic i psicològic, i a la dependència. Conseqüència d’aquesta marginació social és inevitable que les persones d’edat més avançada experimentin un problema d’identitat i sentiment de soledat o d’incapacitat.

Dissortadament, hem hagut de patir una pandèmia perquè la societat hagi redreçat en positiu la seva mirada cap a les persones grans, aquells ancians que són la veu del pas dels temps per recomposar la història. La societat s’ha adonat que cal vetllar per la seva cura i assistència i que, en cas de necessitar-ho, se’ls ha de proporcionar una segona llar on viure i conviure.

L’estructura, rol i serveis de les residències per a persones grans s’adapta cada vegada més a aquestes necessitats. La atenció integral, personalitzada i centrada en la persona és el focus d’actuació de FIATC Residències, on totes les accions es regeixen sota el paraigües de l’Atenció Centrada en la Persona (ACP). L’ACP és un model d’assistència que es basa en la millora de la qualitat de vida de les persones i les situa en el centre oferint una atenció adaptada a les necessitats, prioritats i preferències de cada resident.

Aquest compromís en el benestar individual i col·lectiu de les persones grans neix del reconeixement i la gratitud per tot allò que han aportat i que cal retornar-los quan més ho necessiten, ja sigui amb assistència social o sanitària.

Els equips interns i externs de FIATC Residències abasten totes les branques professionals necessàries per aconseguir un objectiu comú: el benestar de la comunitat i l’autonomia de les persones. Són equips multidisciplinaris de professionals sanitaris (metges i infermeres), treballadors socials, psicòlegs, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, auxiliars d’infermeria, atenció al client i qualitat, neteja, manteniment i cuina.

El compromís en el benestar individual i col·lectiu de les persones grans neix del reconeixement i la gratitud per tot allò que han aportat i que cal retornar-los

Està clar que les residències per a ancians no han de funcionar com un asil, com un lloc on es cuida a persones desvalgudes i només se’ls ajuda a tirar endavant a l’espera que la seva vida arribi al final. Els centres d’atenció a la gent gran han de ser espais on, a similituds de les seves llars, les persones que per diversos i variats motius no poden viure soles trobin assistència mèdica i psicològica, a més de social amb un conjunt d’activitats físiques, mentals i de convivència i serveis que els mantinguin actius.

Els centres de l’asseguradora es basen en un projecte immersiu que planteja un intercanvi de rols entre la gent gran i els cuidadors per enfortir el paper de l’ACP (Atenció Centrada en la Persona) i desenvolupar la empatia i sensibilitat dels professionals, alhora que té un impacte positiu directe en l’envelliment actiu i de qualitat de les persones grans.

L’asseguradora també ofereix la modalitat de l’allotjament en apartaments destinats a aquesta prestació, on el resident amb més autonomia també pot optar pels diferents serveis de cura i assistència a demanda de les seves necessitats diàries.

Les instal·lacions de FIATC Residències mostren a residents i a les seves respectives famílies el canvi de paradigma que s’ha realitzat durant les últimes dècades respecte als models d’habitatge assistit o no per a gent gran; un lloc on es pot aprendre a viure de nou. Residents i familiars copsen com la vida continua, que els canvis són inevitables i que cal aprendre a conviure-hi superant limitacions, imposades per la malaltia de vegades, autoimposades altres. En definitiva, construir plegats un projecte vital.