El sector del llibre viu un bon moment que es plasmarà en una nova edició de la Fira Internacional del Llibre (Liber). El congrés professional obrirà una nova edició el dimarts a Fira Gran Via amb la previsió de propiciar més de 3.500 trobades de negoci entre els 7.000 professionals que assistiran enguany, dels quals el 40% seran internacionals. “Hi ha un molt bon ambient econòmic. Concentrem a clients de tot el món”, exposa el director executiu de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE), Antonio María Ávila.
Durant els tres dies que dura el saló, els acords que es tanquin entre editorials, llibreters, distribuïdors, agents literaris i institucions representaran un terç de les exportacions anuals del sector editorial espanyol, amb la xifra global situant-se en els 350 milions d’euros. Sent Espanya un dels 10 països del món que més llibres exporten, Amèrica Llatina s’emporta bona part de les vendes, amb els Estats Units, allunyat, col·locant-se en una segona posició i l’aparició de nous mercats com la Xina.
Liber, organitzat per Fira de Barcelona, ha estat tradicionalment una fira de venda, però també s’està obrint a fomentar la venda de drets. Per això, la fira ha convidat gairebé 700 professionals clau en la compra i la prescripció de llibres, procedents de 65 països. “Es crea un ambient essencial perquè hi hagi reunions de negoci”, remarca el seu director, Ángel Celorrio.
Un total de 250 expositors de 12 països formaran part de l’edició d’enguany, que ocuparà una superfície de 8.000 metres quadrats en el recinte de L’Hospitalet de Llobregat. Després del boom que va viure la lectura en pandèmia, el sector ha continuat creixent des de llavors, amb una bona ratxa de la literatura infantil i juvenil, i l’aparició de nous fenòmens com la novel·la gràfica. Amb un creixement acumulat del 17% des del 2020, la facturació es va situar en els 2.857 milions d’euros l’any 2023. La bona salut del sector no impedirà tractar alguns dels seus reptes en les 75 conferències que s’han programat, amb la participació d’uns 200 ponents, com la intel·ligència artificial (IA), però també es parlarà de l’auge de l’audiollibre o la impressió sota demanda.
Per primera vegada, el congrés del llibre coincidirà amb Graphispag, saló de la indústria gràfica i la comunicació visual. Sabent que els visionaris que van proclamar la mort del llibre imprès quan va aparèixer l’ebook es van equivocar —el paper continua representant el 95% del negoci—, Liber vol així fomentar les sinergies amb un sector molt proper, el que s’encarrega d’imprimir-los, traient profit a la potent cartera que té la institució firal per ampliar l’abast dels salons que acull. Enguany, es permetrà que els assistents a Liber i Graphispag puguin moure’s lliurement entre tots dos congressos, amb la previsió d’aprofundir les relacions en futures edicions.
Una fira amb dues seus
Tot i que Barcelona sigui la gran capital editorial del país, amb els principals segells radicats a la ciutat, Liber va néixer amb dues seus, alternant la seva celebració aquí i a Madrid. Només hi ha hagut una vegada que no es va poder celebrar a Barcelona, amb els Jocs Olímpics. Es van haver d’organitzar dues edicions seguides a Madrid, qüestió solucionada amb dues edicions consecutives a la capital catalana quan va passar la ressaca de 1992.
