“El Liceu no és només un teatre, sinó també un projecte de país”

No hi ha turista que no hagi trepitjat La Rambla. Alhora, però, no hi ha barceloní que no hagi passejat per aquest emblemàtic i sempre transitat carrer. Són molt els edificis i motius que fan única aquesta via i que la converteixen en parada obligatòria per a estrangers i locals com, per exemple, deixar-se meravellar amb les prodigioses veus líriques del Gran Teatre del Liceu. Una institució musical que no només representa l’esperit de la Rambla, sinó també el d’una Barcelona que vol projectar-se al món a través de la seva aposta per l’excel·lència artística i la innovació. 

La sala emblemàtica de la lírica enfronta el futur amb el repte d’atraure nous públics, però sense oblidar els seus més de 185 anys d’història. “Les arrels històriques del Liceu són també aquelles que alimenten les seves estratègies de futur”, ha assegurat Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu, en una nova sessió del cicle  Moments Estel·lars, organitzat per The New Barcelona Post amb la col·laboració de Casa Seat, Barcelona Global, Must Media Group i Giny Barcelona, i moderada pel periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira. Elements com el seu vessant pedagògic, l’aposta pel talent i la nova creació, o la importància de la col·laboració publicoprivada han marcat la més que centenària trajectòria del Liceu, però també són la base dels projectes amb què la institució encara el segle XIX.

Amb aquesta base, el teatre mira al futur amb la necessitat de repensar-se constantment per a continuar emocionant els nous públics, i ja complementa la seva programació lírica habitual, amb espectacles de dansa o sessions especialment per a joves, entre d’altres. A més, per a adaptar-se als nous temps, el Liceu també té sobre la taula un ambiciós projecte per a traspassar les seves històriques parets, tres dècades després de l’incendi que el va devorar, i obrir-se al mar a través d’una segona seu.

Una segona sala que també se situarà a la Rambla, però al final de tot d’aquest emblemàtic carrer, al Port Vell. El projecte del Liceu Mar, que es va anunciar fa més de dos anys, es va frenar per la celebració de la Copa de l’Amèrica, i s’ha reactivat després de descartar-se que la competició torni a disputar-se a la ciutat. Així, port i teatre van signar a finals d’octubre el conveni per convocar el concurs d’arquitectura que definirà aquest nou equipament cultural. 

Una nova sala que, tanmateix, encara no té una ubicació definida, ja que l’acord d’intencions de les dues institucions no concreta la seva ubicació —tot i que en un principi s’havia situat a l’antic cinema Imax—, més enllà de determinar que es trobarà al Moll d’Espanya. El director general del Gran Teatre del Liceu ha assegurat que des de la institució treballen en aquest projecte amb la idea que esdevingui “un projecte compartit, que escolti i sumi totes les veus i entitats rellevants”. L’objectiu del teatre amb aquesta segona seu és complementar la seva programació habitual, oferint en aquest nou espai un cicle internacional d’òpera de nova creació i reforçant el seu compromís pels espectacles de dansa.

“El Liceu no només és un teatre, sinó que, amb projectes com el Liceu Mar, esdevé un projecte de país”, ha defensat Oviedo. Un projecte de futur compartit que, tanmateix, es fonamenta en els valors històrics del Liceu, com el seu vessant pedagògic i educatiu, ja que aquesta segona seu també pretén reforçar l’oferta familiar de la sala.

El teatre va néixer precisament per aquesta vocació educativa, ja que llavor del teatre va germinar el 1837 en l’actual Portal de l’Àngel, amb la idea de crear un conservatori equiparable al Conservatorio de Musica i Declamación de Maria Cristina de Madrid. Així, l’any 1844 es va decidir construir un nou edifici que albergués aquesta institució en l’antic convent dels Trinitaris.

Per a la construcció, també van comptar amb els diners aportats per famílies benestants que rebien, a canvi de les seves aportacions, el dret d’ús de llotges i butaques. Un model de finançament publicoprivada que ha perdurat en la trajectòria del teatre fins avui. Amb un pressupost de 54,8 milions d’euros per aquesta temporada, la meitat dels quals provenen de les administracions públiques i la part restant és aportada pels ingressos propis de la institució musical. “La sala continua amb la voluntat de ser un teatre independent, malgrat la seva clara vocació pública”, ha emfatitzat el seu director general.

Abans de decidir situar-se al Port Vell, des del Liceu també van estudiar altres ubicacions, com el Teatre Principal, actualment propietat del Grup Balañà, que va arribar a un acord amb Inversions Hoteleres Atir, amb José María Trénor com a conseller delegat. “Aquesta és una sala que semblaria l’opció natural, perquè és al mateix carrer, a pocs passos del Liceu, però que, tanmateix, no disposa de caixa escènica”, un fet que impossibilita executar els plans del teatre en aquest espai.

Un projecte ambiciós que pretén donar resposta a les demandes del nou públic del segle XIX. Un propòsit que la sala de la lírica també persegueix través d’iniciatives com Liceu under 35, unes sessions especials pensades per a menors de 35 anys amb preus bonificats. “El propòsit de la sala és tocar, inspirar i transformar; la nostra motivació és intentar emocionar i transformar les persones, i només ho aconseguim si allò que posem sobre l’escenari és molt bo”, ha recalcat Oviedo. Un propòsit humanista que la sala persegueix aquesta temporada amb 206 funcions, que inclouen 13 títols d’òpera, 13 concerts o recitals i tres espectacles de dansa. 

“El Liceu és un dels teatres més ben valorats, i ho és per la seva aposta per l’artesania, per la producció pròpia, ja que sempre intentem treballar per l’excel·lència artística i fins i tot competim amb nosaltres mateixos respecte a l’any passat”, ha remarcat el director general. D’entre les 206 funcions d’aquesta temporada, set produccions compten amb segell propi del Liceu, sis d’òpera i una de dansa, com l’estrena mundial de la versió de la besneta de Wagner de Lohengrin, “L’òpera té un llenguatge universal que impacta i emociona, que aconsegueix que una sala amb més de 2.000 persones vibri i estigui connectada per una mateixa veu i emoció”, ha expressat Oviedo.

Tanmateix, tot i l’aposta per atraure nous públics, el Liceu no s’oblida dels seus assistents recurrents, com els més de 15.000 abonats, amb una edat mitjana de 64 anys —mentre que l’edat del públic no abonat se situa als 45 anys—. A més, la institució promou la iniciativa Liceu Plus, la seva nova plataforma digital, que no només permet recuperar les grans funcions que s’han estrenat en la sala, sinó també veure-les des d’una nova perspectiva, com visualitzar-les des del punt de vista del regidor o des del backstage, o observar-la amb la partitura en pantalla.

Malgrat aquests nous projectes, el Liceu encara té reptes pendents per afrontar, com l’elevat preu de les seves entrades, que el situen com un dels teatres amb els tíquets més cars. “Les entrades pels nostres espectacles no són tot l’accessible que haurien de ser”, ha lamentat Oviedo, qui ha valorat que per a poder rebaixar els preus s’haurien d’arribar als 20 milions d’euros d’ingressos a través d’entrades, mentre que ara registren cada any entorn als 18 milions. Dins dels objectius que es marca la sala en el seu Pla Estratègic per al període 2023-206, també queda pendent la millora acústica del teatre, així com apostar encara més per les produccions pròpies.