El Liceu proposa abraçar les ferides en una temporada eclèctica

Els protagonistes operístics sempre estan plens de ferides que els condueixen a un destí irrenunciable, per molt que es deixin seduir per somnis que no aconsegueixen vèncer la càrrega del passat que arrosseguen. Sabent que la tragèdia està sempre present en el seu escenari, el Liceu proposa com a leitmotiv per a la pròxima temporada el concepte Esquerdes irreversibles, però demana no deixar-se portar pel pessimisme, ara que s’ha superat una pandèmia i el 175 aniversari i, fins i tot, la institució ha aconseguit saldar el seu deute històric. Per això, proposa que aquestes cicatrius es transformin en mostres de fortalesa, defensant que “la perfecció més gran sorgeix de la imperfecció”, segons remarca el director artístic, Víctor Garcia de Gomar. “No tinguem por, tots carreguem amb les nostres pròpies ferides”, ha animat.

En aquesta tasca èpica de desprendre’s de càrregues i desafiar l’irremeiable, el Liceu ha dissenyat una programació eclèctica on barreja noves produccions amb propostes més clàssiques, sumant gairebé 200 funcions. Sempre aniran acompanyades de grans veus internacionals com Sondra Radvanovsky, Lise Davidsen, Freddie De Tommaso, Nadine Sierra, Lisette Oropesa, Javier Camarena i Iréne Theorin, però també locals com Sara Blanch, Saioa Hernández, Carles Pachón, Josep Bros, Marta Mathéu, Carlos Chausson i Carol Garcia. Tot això, sota la batuta de noms com Josep Pons, John Adams, Gustavo Dudamel o Jordi Savall, i directors d’escena com Calixto Bieito, Àlex Ollé, Elkhanah Pulitzer, Emma Dante, David McVicar i el retorn de la Núria Espert que va inaugurar el teatre després del seu incendi.

L’inici de la temporada serà el 27 de setembre amb Eugene Onegin de Txaikovski. Serà una de les tres coproduccions del Liceu que es presentaran en la temporada 2023/2024, en aquest cas, acompanyat per la Den Norske Opera d’Oslo i el Teatre Real de Madrid. Signada per Christof Loy, qui ja va triomfar a Barcelona amb Arabella i Macbeth, presentarà una escenografia minimalista que permetrà “ressaltar la psicologia dels personatges, acolorint-los infinitament amb tots els matisos”, ha remarcat Garcia de Gomar.

També hi haurà dues noves produccions. Una serà la de John Adams, qui estrenarà a Europa la seva última òpera, Antony & Cleopatra, coproducció del Liceu i The Metropolitan Opera de Nova York. Amb un llibret adaptat pel mateix compositor de la tragèdia de Shakespeare, la proposta del compositor estatunidenc combinarà la imatge de l’Antiguitat amb el glamur dels anys trenta a Hollywood. Per acabar-ho d’arrodonir, Adams dirigirà les sis úniques funcions que ha programat el Liceu.

Després de l’èxit d’Alexina B. de Raquel García-Tomás, el teatre barceloní participarà en la coproducció de la nova òpera de càmera Orgia d’Hèctor Parra, amb el Teatre Arriaga de Bilbao i el Festival Castell de Peralada. Amb llibret i direcció d’escena de Calixto Bieito, la peça està basada en l’obra de Pier Paolo Pasolini sobre la relació tortuosa d’un matrimoni. No serà l’única vegada que Bieito passarà pel Liceu, que també ha programat el seu Carmen, pendent des de la pandèmia. Amb aquesta proposta marcadament ibèrica, el director d’escena va debutar en el món de l’òpera al Festival Castell de Peralada l’any 1999.

Altres grans moments de la temporada 2023/2024 seran l’estrena de Joan Fontcuberta a l’escenari del Liceu amb Winterreise, sent també l’encarregat del llibre de temporada que dibuixa aquestes esquerdes irreversibles, i el retorn del Turandot de Puccini amb el que el Liceu va pujar el teló l’any 1999 després de l’incendi de l’any 1994. L’emblemàtica proposta la va signar Núria Espert, qui aquests dies està interpretant la que ha dit que serà la seva última funció, La isla del aire. Segons ha anunciat Garcia de Gómar, serà l’última vegada que es podrà veure la monumental escenografia que Espert va plantejar per a una princesa que vol protegir la seva virginitat, situada a la ciutat imperial de Pequín. Aquesta vegada anirà a mans de la seva neta, Bárbara Lluch, després que ja es tornés a veure l’any 2009.

El retorn de Gustavo Dudamel també marcarà el curs que ve al Liceu. El carismàtic compositor i director d’orquestra, a qui se’l va poder veure aquest diumenge passejant per la superilla literària de Sant Jordi, dirigirà Fidelio de Beethoven amb la Filharmònica de Los Angeles i incorporant el llenguatge de signes. Només hi haurà dues funcions a Barcelona, seguint després la ruta a la Philharmonie de París i el Barbican de Londres. També seran destacats els homenatges a dues figures locals incontestables com la soprano barcelonina Victoria de los Ángeles i la pianista Alicia de Larrocha, així com l’aposta per la dansa, amb la participació de quatre ballets internacionals en lloc dels tres que s’acostumen a incloure, entre ells, un clàssic com El llac dels cignes. Finalment, Jordi Savall vindrà amb Somni d’una nit d’estiu, un concert simfònic amb repertori de Mendelssohn.

Més enllà de la música, emmarcat en el projecte del Liceu dels Arts impulsat per Garcia de Gomar, es faran intervencions d’artistes com Lolo & Sosaku i un local, d’Alcanar, Iván Forcadell, a més de Fontcuberta, i homenatges a Francesc Català-Roca i Antoni Tàpies. En aquesta interrelació amb altres disciplines, el projecte Òh!pera, que també dona veu a nous talents, convertirà en llibretistes a l’escriptora Laura Ferrero i el dramaturg Pau Miró.

Es deixa enrere el deute de 16 millones 

La temporada 2023/2024 serà la que permetrà deixar enrere el deute que arrossegava el teatre barceloní des de l’any 2013, per un import de 16 milions d’euros. “Aquest punt d’inflexió ens permet obrir una nova etapa”, ha assegurat el president de la Fundació Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany. El pressupost serà de 52,8 milions d’euros, uns 1,5 milions d’euros més respecte a la temporada actual. Els ingressos propis representen el 51% —venda d’entrades i aportacions dels mecenes—, amb el 49% restant aportat per institucions públiques.

Un dels projectes de futur del Liceu que va avançant, encara que a poc a poc, és la seva segona seu al Port Vell, que s’espera que tingui unes 900 places. Alemany ha anunciat que ja treballen en la convocatòria d’un concurs internacional d’idees per a l’elaboració del projecte bàsic del futur edifici i l’urbanisme de la zona que deixarà buida l’Imax Port Vell. Es calcula que es llançarà el quart trimestre d’aquest any. “Això va per a llarg”, ha remarcat Alemany, tenint en compte que la celebració de la Copa Amèrica ho ha retardat encara més, ja que la competició ocuparà els antics cinemes per crear un centre expositiu on explicar-se a la ciutadania.