Dat i beneït. S’ha acabat el 2024 amb un desembre una mica més mogut del que esperàvem. De fet, ha passat una mica de tot. Recuperem només alguns dels titulars empresarials de l’últim mes a tenir en compte de cara al futur:

— Ciments Molins, primera gran empresa que torna la seu social a Catalunya després de marxar pel referèndum de l’1 d’octubre.

— Stoneweg compra l’antic cinema Comedia, que reviurà amb el Museu Carmen Thyssen.

— Josep Borrell serà el nou president del Cidob per reforçar “el posicionament internacional” del think tank barceloní.

— Fira de Barcelona ha tornat a batre rècord de facturació superant els 300 milions d’euros, i incorpora el Circuit de Barcelona a partir del 2025.

— Barcelona ha estabilitzat la seva xifra anual de turistes en 15,5 milions i un impacte superior als 10.000 milions d’euros per a la ciutat.

També hem acomiadat l’any amb la visita de l’excancellera alemanya Angela Merkel a Barcelona, on ha presentat el seu nou llibre Libertad (RBA, 2024), en el qual rememora la seva infància i joventut, així com el seu mandat a Alemanya durant 16 anys. Un passeig imprescindible per la història europea del segle XXI amb personatges destacats com Trump, Putin, Sarkozy o Sánchez, entre d’altres. “Què és per a mi la llibertat? Aquesta pregunta ha ocupat tota la meva vida. Sense democràcia, no hi ha llibertat, Estat de Dret i protecció dels Drets Humans. Llibertat significa descobrir on estan els meus propis límits i caminar fins a ells. Per a mi, la llibertat és no deixar d’aprendre, no quedar-me quieta, anar més enllà, fins i tot, després de deixar la política”, reflexiona.

Merkel ha visitat Barcelona recordant que “sense democràcia no hi ha llibertat” i que llibertat significa descobrir els propis límits

I, malauradament, també hem acomiadat el 2024 amb la mort sobtada de grans empresaris com Isak Andic, l’ànima de Mango-, i Joan Uriach, el pare de la Biodramina. El seu llegat valent, avançat i compromès amb l’empresa, la cultura i la societat quedarà per sempre impregnat en el caràcter de les generacions actuals i futures. Us recomano recuperar aquest fragment del dinar Aijec (any 2011) amb Andic. Les paraules recents de Toni Ruiz, CEO i actual president de Mango, marquen un camí que hauria d’estar de moda: “L’Isak em va ensenyar que la diferència la fan els equips. Un dels grans aprenentatges que m’enduc d’ell és que hem d’abraçar i liderar els canvis. Gràcies per fer de capità, per ser un far que ens indica el port”. Abraçar i liderar els canvis en equip.

L’historiador Jaume Vicens Vives va pronunciar una conferència el 16 d’octubre del 1958 titulada El capitán de industria en los últimos cien años al Cercle d’Economia, on reivindicava la importància de la societat civil com a motor de progrés. A mitjans de desembre i als seus gairebé 85 anys, l’advocat Miquel Roca va impartir l’ara aanomenada Conferència Jaume Vicens Vives en record d’aquell moment, i va deixar algunes frases que van ressonar a la Pedrera i més enllà. “La identitat ja no és només un fet històric, és la qualitat del país”; “necessitem lideratges forts, potents, morals, culturals i cívics que superin la comoditat del silenci i que assumeixin si cal anar a contracorrent” o “cap política econòmica està alliberada de la seva funció social” són només alguns exemples. Afegim-ne encara algun més: “La democràcia és la voluntat de fer-ho possible”, “no hi ha bona política sense partits sobris” o “el més important davant d’un problema és la voluntat de resoldre-ho”. Aquesta mateixa voluntat d’incidència pública que el mateix Jaume Vicens Vives reclamava a les portes de la societat.

Miquel Roca recupera l’esperit de Vicens Vives reivindicant “la identitat com a qualitat del país” i “lideratges que superin la comoditat del silenci”

A qui també hem perdut recentment és al científic Joan Guinovart, que va fundar i liderar l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i que, com diu el catedràtic Andreu Mas-Colell, va ser “profeta a la seva terra”. Amb Guinovart vaig compartir diferents tardes de patronat a Aula Escola Europea i sempre tenia la paraula justa amb una bona dosi de visió i sentit de l’humor sobre pedagogia, divulgació i vocació científica i la societat del coneixement. El trobarem molt a faltar. Al Joan no li faltava raó quan deia que “la complicitat entre el Barça i una part molt important de la societat catalana és meravellosa”, tot afegint que “cal recrear aquest mateix tipus de complicitat pel que fa a les universitats i els centres de recerca”. Guinovart tenia Catalunya i el Barça al cap per la seva pulsió de victòria, Masia i joc en equip.

El contracte (Grup 62, 2024) és el llibre de Ramon Maria Piqué sobre Johan Cruyff, Armand Carabén i Catalunya.Més enllà del futbol, l’amistat entre els Carabén i els Cruyff va canviar la història del Barça i de Catalunya. “Filòsof involuntari, líder nat, optimista de mena i guanyador per vocació, Cruyff és una història d’èxit del nostre país, però també és un mirall per als catalans. Cruyff és una excusa per parlar de quin tipus de país volem ser”, explica Piqué. Gallina de piel, seny i rauxa.

I per acabar aquest article i desitjar-vos a tots una bona entrada d’any, em sumo a les paraules d’agraïment del Xavier Marcet en motiu de la publicació del seu llibre Management del sentido común (Profit Editorial, 2024), que diuen així: “Gràcies als que prenen decisions difícils. Gràcies als que creixen fent créixer. Gràcies als que saben digerir l’èxit i als que s’aixequen dels fracassos. Gràcies a les persones senzillament sàvies que sobreviuen enmig de l’empatx d’experts. Gràcies als proveïdors de sentit comú.” Gràcies.