Llibres per escoltar Sant Jordi

No acostumen a ser la peça més preuada de la llibreria, però sempre apareixen noves obres per explicar la música i als herois del gènere. Rapers mítics, productors de llegenda, músics imaginaris i fins i tot cançons de l’espai: aquests són els llibres musicals per comprar aquest Sant Jordi.

• Aretha Franklin. Apología y martirologio de la Reina del Soul, de David Ritz (Libros del Kultrum)

Una biografia d’Aretha Franklin és suficient bona notícia per deixar tot allò que estiguis fent i córrer a la llibreria més propera. I si a més és tan meravellosa com aquesta, ja estàs tardant en tenir-la entre les mans. A la cantant de Respect, icona de Atlantic, mite, llegenda i font d’inspiració per a amants del soul de tot el món, no va acabar d’agradar-li aquesta biografia de David Ritz. El motiu? Penetra amb insistència en la vida d’Aretha sense passar de llarg a cap dels seus drames i turments, tampoc els fracassos matrimonials, els problemes d’addició a l’alcohol o la falta de diners en diverses etapes. Família i infància, religió, camí a l’èxit, flirtejos sonats… tot és aquí. I no és poc, és molt, és Aretha Franklin.

• Autorretrato con piano ruso, de Wolf Wondratschek (Anagrama)

Encara que sigui recurrent dir que la música et salva la vida, no sempre és un tòpic: hi ha alguna cosa de veritat en aquesta afirmació. Autorretrato con piano ruso, de Wolf Wondratschek, no descriu la vida de cap músic real, però possiblement parli una mica de tots d’ells. És una novel·la plantejada com una conversa entre l’escriptor i un músic ancià, Suvorin, que repassa la seva història personal, laboral i sentimental, ara que està retirat i després de ser un habitual del circuit europeu, de Viena a Moscou.

Un relat sobre l’innegable poder de la música, però on també hi ha elogis de llibertat i a la vida bohèmia del músic que recorre el món prement tecles i reproduint peces meravelloses. Una narració amb tants miralls a la realitat que costa diferenciar-la de la seva naturalesa veritable (la ficció). Llegir-la es una experiència que flueix com el vaivé de la música.

• Música de cámara. Sobre el Wu-Tang Clan (en 36 cámaras), de Will Ashon (Temas de Hoy y Libros del Kultrum)

Per entendre l’hegemonia cultural de la música urbana fa falta fixar-se en l’arrel: els daurats anys noranta del hip-hop dels Estats Units i la formació de les diverses escoles raperes de l’època. Del gangsta de la costa oest (l’entorn de Death Row i No Limit), al contestatari (Public Enemy), o el compromès (col·lectiu Native Tongues). I entre tots ells, brillant amb llum pròpia, la concatenació de talent mai repetida, ni abans ni després: Wu Tang Clan. Música de cambra és una exhaustiva i meravellosa fotografia escrita per Will Ashon del precís instant en què tot esclata, gràcies a la publicació de Enter the Wu-Tang (36 Chambers), primer disc de la crew de Staten Island.

Les 36 cambres samuráis de RZA, Method Man, ODB, Raekwon i companyia que van canviar les regles de joc. Aquest assaig, dividit com no en 36 capítols, et mostra el perquè de la seva vital importància: una joia rigorosa i imprescindible per a entendre per què Wu Tang Clan ain’t nuthing ta f wit és el gran crit de guerra de Nova York.

• El blues de los agujeros negros. Y otras melodías del espacio exterior, de Janna Levin (Capitan Swing)

Un registre sònic de la història de l’univers. Així es defineix un dels llibres de música més originals mai escrits i l’obra menys convencionals que trobaràs aquest any. El blues de los agujeros negros. Y otras melodías del espacio exterior, de Janna Levin (professora de Física i Astronomia al Barnard College de la Universitat de Columbia), és la banda sonora d’un lloc en el qual mai hi ha sonat res, o com a mínim això crèiem.

En aquest assaig, publicat l’any 2015 i que arriba ara al castellà de la mà de Capitán Swing, s’explica la història de l’astronomia de les ones gravitacionals, un tema apassionant per als experts en la matèria, però a priori complicat pels no iniciats. I aquest és el seu gran què: saber acostar la divulgació al gran públic d’una manera acurada i pròxima. Els hits que sonen aquí no estan en les llistes d’èxit, però la ressonància sonora de l’espaitemps supera qualsevol acord major.

• Javier Krahe. Ni feo ni católico ni sentimental, de Federico de Haro del Rio (Reservoir Books)

Javier Krahe va ser un d’aquells poquets que mai es van doblegar. Seguint l’estela d’altres músics incorruptibles, com el valencià Ovidi Montllor, el cantautor madrileny va ser un corcó pels poders fàctics, que sempre van recelar de la seva acidesa. A causa de les seves posicions no va ser una persona assimilable, com quan Jesús de Polanco, propietari del grup Prisa, el va declarar persona non grata al seu imperi comunicatiu.

Polièdric, passional i compromès, la vida de Javier Krahe ben bé mereixia aquesta biografia de Federico de Haro, que reconstrueix els secrets de la vida de qui va ser el primer cantant espanyol censurat en televisió: la seva Cuervo ingenuo, molt crítica amb la postura del govern socialista respecte a l’ingrés d’Espanya en l’OTAN, mai va ser emesa. Alumne espiritual de Jacques Brassens, val la pena endinsar-se en aquesta biografia, que compta amb multitud de fonts i anècdotes, que mostren perquè Krahe és un dels imprescindibles de la nostra música i pensament crític.

• Q. La autobiografía de Quincy Jones, de Quincy Delight Jones, Jr (Libros del Kultrum)

Visca Quincy Jones i visca Libros del Kultrum, amb Contra, el millor editorial de llibres musicals del país. El seu ull clínic sempre és excepcional, i aquesta autobiografia en dóna fe. Anem a pams, Quincy Jones està entre les deu persones més importants de la música pop del segle XX. I tot això sense estar al centre de l’escenari, sinó darrere, component, produint i tocant amb Frank Sinatra, Ray Charles, Sarah Vaughan, Count Basie o Michael Jackson, el que potser és el seu treball més universal. Crescut en els barris marginals de Chicago, va tenir la sort de ser músic i no gangster (i això que li va anar d’un pèl). A partir d’aquí va aprendre a ser un gran trompetista de bebop, recorrent el món al costat els millors. I d’allí a la seva entrada a la música popular, on s’ha manegat en el negoci amb mestratge i genialitat. Quincy Jones és déu, i aquesta és la seva bíblia.

• Making flu$, de El Bloque (Plaza y Janés)

El col·lectiu El Bloque va ser una de les grans aparicions dels últims anys en la premsa musical. Si la música havia canviat, també havia de fer-ho el periodisme. I en aquesta croada segueixen entossudits els seus membres, que acaben de publicar el seu primer llibre, Making flu$, on repassen les vicissituds de la gran explosió de la música urbana. Per a fer-ho no només compten amb els seus molts atributs, també amb el testimoniatge d’alguns dels protagonistes de la història, que han viscut en primera persona el creixement d’un moviment que domina amb comoditat les llistes d’èxit. Bon moment per autrar-se  i repassar com ha anat tot. I en aquest cas, i en aquesta escena, això només ho podien fer ells.