La resposta a emergències humanitàries requereix una actuació ràpida i eficient, canalitzada a través de la solidaritat i prestada sovint per part d’entitats no governamentals. Personal, material sanitari, aliments, roba i aigua són exemples de la multitud de béns de primera necessitat que es requereixen en aquestes actuacions. La startup amb seu a Barcelona Humanitària va ser fundada precisament per a facilitar l’accés i transport d’un d’aquests elements: els llits.
L’adquisició, transport i instal·lació de llits requereix un ampli desplegament de recursos per a les ONG. La startup, impulsada a través del programa d’acceleració UNICEF Lab, va néixer amb l’objectiu de dissenyar un llit més econòmic, lleuger i fàcil de transportar i instal·lar que els tradicionals, habitualment de metall. El resultat? Un llit de cartró que pot suportar fins a 350 quilos i que es munta en cinc segons. Ho aconsegueix amb un sistema desplegable en dos passos, mitjançant el qual una làmina de cartró plana es converteix en el llit, sense utilitzar eines i amb un muntatge que pot realitzar una sola persona.
Més barats i d’instal·lació ràpida
Aquests llits de cartró costen una desena part del preu mitjà dels equips tradicionals. Mentre que el preu habitual per a 1.000 llits oscil·la entre els 100.000 i els 200.000 euros, els de cartró tenen un preu d’uns 16.000 euros, amb uns 16 euros per unitat. Poden transportar-se plegats, i es munten i instal·len en uns 20 minuts. També s’accelera la velocitat de fabricació, ja que poden fabricar-se uns 1.000 llits de cartró cada hora, amb un procés de producció que pot realitzar-se en qualsevol factoria de packaging.
Aquesta velocitat de producció permet donar resposta a pics de demanda sense elevats terminis d’espera ni trencaments d’estocs, evitant situacions similars a les que es van registrar durant la pandemia. La reacció davant l’emergència generada pel Covid-19 va ser precisament la llavor de la idea del director general i cofundador del projecte, Juan Sanz. “Ens vam adonar que calien recursos estandarditzats, veient el caos organitzatiu de tots els governs a nivell mundial”, afirma Sanz, que es dedica al disseny industrial i va invertir el seu bagatge a concebre aquests llits.
Afronten el fet que els llits siguin d’un sol ús des de la perspectiva “d’aprofitar els avantatges que dona el cartró i la seva durabilitat limitada”
La startup, impulsada per Sanz amb J.Alberto Paniagua, ha apostat per aplicar conceptes d’especialització i supereficiencia a l’equipament humanitari. Va triar el cartró per fabricar el seu model pel preu, el pes i la resistència d’aquest material, que també facilita el seu emmagatzematge i transport. Fabricar els llits en aquest material redueix el cost al voltant d’un 90% respecte al preu d’altres llits d’ús humanitari. També va influir el fet que el cartró sigui biodegradable. El model s’ha ideat com a “llits efímers”, d’un sol ús i fàcilment reciclables. Tot i que que els llits que actualment utilitzen les ONG actualment són absolutament reutilitzables pel fet de ser de metall, Sanz assegura que sovint s’abandonen per “comoditat logística” i pel cost que implica transportar-les de nou, per la qual cosa no tornen a utilitzar-se. Sanz explica que afronten el fet que els llits siguin d’un sol ús no des de l’enfocament que són contaminants, sinó des de la perspectiva “d’aprofitar els avantatges que dona el cartró i la seva durabilitat limitada”.
L’equip d’Humanitària està deslocalitzat i compta amb Sanz i Paniagua com a estructura fixa. Mentre que els cofundadors operen ara des d’Albacete i Madrid, la startup va néixer a Barcelona i manté a l’entorn barceloní al seu fabricant associat per a produir els llits. Per ara, la Creu Roja Catalunya comptarà amb els seus llits per a les operatives de salvament que té previstes per a aquesta tardor. Sanz no revela les seves previsions de ventes, però assegura que l’objectiu “mai va ser la rendibilitat, sinó que es tracta d’un projecte de realització personal”. El cofundador, que augura una bona rebuda del producte a nivell internacional, emfatitza que el seu repte passa ara per combatre les reticències d’entitats, que en molts casos opten per seguir “amb el que és conegut, encara que sigui un llast per a la seva activitat”. Aquests recels poden alentir respostes que han de ser ràpides, i representen un mur de dubtes que Humanitària pretén derrocar a cops de cartró.
