Lluís Cabot: “M’agradaria fer una cançó que es pugui convertir en clàssic popular”

El seu és un camí de millora constant: de ser segona guitarra a un grup d’indie rock mallorquí a liderar un conjunt, Da Souza, que en pocs anys ha passat del soroll a la genialitat pop.

Cabot ja ha demostrat ser un dels millors escriptors de cançons del país, i veient la constància amb què avança, el futur s’endevina encara millor.

— En poc més d’un any has publicat un disc amb el teu grup, Da Souza, i dos EP‘s, un d’ells en solitari, a més d’un senzill amb la Clara Viñals de Renaldo & Clara. Et notaves en un moment especialment creatiu o ha influït el temps que has passat a casa els últims dotze mesos?

— Crec que no ha estat un moment especialment creatiu, he seguit el meu ritme habitual. Sí que és cert que últimament he publicat més, però crec que té més a veure amb el moment en què es troben els meus projectes, que no pas amb la creativitat.

— Compons pensant en cicles?

— Normalment sí, m’ajuda a ordenar les idees i a planificar-me els següents mesos en general. Ara estam començant a preparar cançons pel proper disc de Da Souza, tot molt embrionari encara. En principi ha de sortir per primavera 2022.

— Aquest ritme de composició i producció —a banda de treballar a l’estudi amb Reïna i Maria Jaume— és una aposta per dedicar-se a temps complet a la teva música?

— M’ha coincidit una mica ara una època de força activitat. Així i tot, per dedicar-se a temps complet a la teva música, aquí on vivim, no sé si n’hi ha prou amb fer molta feina. Ser treballador és una condició important, però hi ha més variables.

“Estam començant a preparar cançons pel proper disc de Da Souza. Ha de sortir per primavera 2022”

— El teu projecte en solitari sembla haver agafat impuls. Que et dona que no trobaves amb Da Souza?

— Així en general, em permet seguir fent coses quan amb el grup, per A o per B, no és viable fer-les. Últimament m’ha servit per explorar un format diferent del que sempre havia treballat. Intentar fer una cosa més simple, sense banda, anant a l’arrel.

— Entenc que el confinament i la crisi del sector et fa pensar en maneres de tocar més?

— Va ser un poc pel que vaig pensar a fer concerts en aquest format reduït acústic. S’adapta bé a les limitacions dels concerts pandèmics. Tenir bolos sempre preocupa una mica, perquè és d’on pots treure rendiment econòmic. En tot cas, no em puc queixar de com m’ha anat, estant el pati com està.

— Amb aquest pati que descrius, t’has sentit especialment vulnerable com a músic aquests mesos?

— Hi ha hagut molts moments en què semblava que el primer del qual s’havia de prescindir eren els concerts, teatres, etc. Després, a força de protestar, cultura segura i tal, crec que es va prendre una mica de consciència i la situació va millorar. Espero que ara tota la moguda dels grans festivals no repercuteixi negativament en el circuit més petit, que ja havia demostrat que estava ben muntat i no tenia riscos.

— Seguint la teva trajectòria, a cada cançó sembla que fas una passa endavant com a compositor pop. Quin és l’ideal de cançó que vols fer avui dia?

— Idealment m’agradaria fer una cançó que es pugui convertir en clàssic popular. La típica cançó que coneix tothom i que quan t’hi fixes, lletra i música, està molt ben feta. També que sigui senzilla, però que amagui més fantasia de la que sembla d’entrada. Quasi res… però em sembla un bon ideal.

— Sobre cançons ideals, no sé si has escoltat l’últim disc dels Magnetic Fields, però està ple de micropoemes i és fantàstic. Com et planteges fer els textos de les cançons?

— No l’he escoltat, però Magnetic Fields m’encanta. Pels textos no tenc un mètode únic. A vegades partesc d’una idea clara, o vull parlar d’un tema. D’altres és un procés més automàtic d’anar ajuntant frases, més estètic. Darrerament també he provat això d’escriure més narratiu i és un altre món. No m’agrada escriure sempre seguint el mateix procediment, perquè m’avorresc.

— Quin escriptor de cançons d’avui t’interessa?

— M’agrada molt com escriu en Quim de La Ludwig Band. Fan cançons que podrien ser clàssiques. Sempre tenen una molt bona idea darrera i una execució amb fantasia.

— Creus possible tenir èxit sense fer certes concessions com a compositor?

— No en tinc ni idea. Les claus de l’èxit se m’escapen molt, però crec que hi ha un percentatge important d’atzar.

— Em sembla important l’evocació en el pop. La màxima bellesa és sempre l’objectiu?

— No sempre, crec que depèn de la cançó. A vegades l’objectiu és contar les coses com són, o remoure, i això no sempre ha de ser bonic, ni tan sols en el pop.

— Escoltant els teus discos sempre hi ha un rastre de la música que has escoltat en aquell moment. Que escoltes ara que puguem rastrejar en les teves pròximes cançons?

— Fa molt de temps que no he estat enganxat a res. De fet, ara he passat la Covid i he estat pràcticament 15 dies sense escoltar música. Vaig molt a èpoques: m’obsessiono una temporada amb alguna cosa i després puc estar setmanes o mesos sense escoltar quasi res.