Love of Lesbian fa història al Palau Sant Jordi

Putas ganas. El lema que lluïa Santi Balmes a la samarreta no podia ser més contundent. El cantant de Love of Lesbian feia un any i mig que no trepitjava un escenari i les ganes que tenia de delectar i fer embogir al públic del Sant Jordi eren evidents i es van fer notar en cada un dels disset temes que aquest dissabte al vespre van sonar en el primer concert multitudinari postpandèmic celebrat a Europa. “Avui estem fent història. En un futur podreu dir amb un gran somriure: jo hi vaig ser!“, va esclatar el líder dels Lesbian, davant d’un públic entregat que no va deixar de ballar, saltar, cantar, cridar i emocionar-se durant els 120 minuts que va durar l’actuació, organitzada per Festivals per la Cultura Segura.

L’organització, que va funcionar com un rellotge suís, permetia als assistents, repartits en quatre grups que no es podien barrejar, seguir el concert des de les grades. Però no, el 90% dels 5.000 assistents van voler estar a peu de pista, apretadets, per poder tornar a experimentar el cos a cos, per abraçar-se, per immortalitzar-ho i retransmetre-ho tot amb els seus mòbils, per aixecar junts els braços, per deixar anar unes cames que ja quasi s’havien oblidat de ballar, per escoltar com la noia que tens darrere se sap millor les lletres de les cançons que tu, per reviure, en definitiva, unes situacions que traslladen al passat i que a més d’un li van omplir els ulls de llàgrimes.

Una nit sense distància social, però amb mascareta blanca FFP2 —la mateixa per tots— que tothom va dur en tot moment, complint escrupolosament amb totes les instruccions donades per l’organització. Unes normes que no permetien beure ni menjar res a la pista, segurament el sacrifici més important realitzat per la majoria d’assistents, acostumats a xalar dels concerts amb una cervesa a la mà. La llei seca es va imposar a l’inici del concert, però abans, un cop passats tots els filtres del control d’accés, sí que hi va haver temps per gaudir d’una Estrella Damm i fins i tot de xupitos de Jägermeister.

De debò que vas al concert de Love of Lesbian? Vols dir que és segur? No et fa por? A molts ens havien fet insistentment aquestes preguntes a mesura que s’acostava el dia, però ahir, al Sant Jordi, no hi havia por, tot el contrari. Només hi havia ganes de diversió i de tornar a gaudir d’un dels grups musicals catalans de més èxit i que el pròxim 16 d’abril presentarà el seu nou disc. I és que abans del concert tothom s’havia sotmès a un tranquil·litzador test d’antígens que només va detectar sis positius per covid-19 i que va esvair totalment els dubtes de participar en aquest experiment científic i cultural, el més important que s’ha realitzat fins ara a Europa.

“Tot el món avui ens està mirant. Una cosa com aquesta només la podia fer una ciutat com Barcelona“, va cridar orgullós Santi Balmes abans de donar entrada a un dels principals hits de la banda. “Avui el Sant Jordi sí que podem dir que està Bajo el volcán!”. Esclat d’emoció a la pista, la gent desenfrenada saltant, ballant i corejant la mítica cançó. I és que el concert va fer un recorregut pels temes de més èxit de la història de Love of Lesbian… Balmes i la seva troupe no van donar treva al públic, que s’entregava a cada una de les cançons que s’anaven succeint: Cuando no me ves, Noches reversibles, Segundo asalto, Contraespionaje, Los males pasajeros, Belice, Manifiesto delirista… i també dos titols molt en sintonia amb l’actual context que estem vivint: Nadie por las calles i Si salimos de esta.

Balmes va dedicar aquesta cançó al personal sanitari i als treballadors dels supermercats i també es va mostrar reivindicatiu: “que mai més se’ns ocorri tornar a fer retallades a la salut i a la investigació científica”. “Aquest concert és una batalla que hem guanyat dins d’una guerra, però la guerra encara no s’ha acabat, no ens podem relaxar”, va afegir el cantant totalment entusiasmat.

Durant el concert hi va haver un parell de sorpreses, ja que van pujar a l’escenari dues artistes invitades que van fer duet amb els Love of Lesbian: la cantant chilena Ana Tijoux i la cantautora catalana Suu. La bogeria total, però, va arribar amb John Boy, la cançó que tothom estava esperant i que com un gran himne va cloure el concert, que es va arrodonir amb tres bisos on no podia faltar tampoc Planeador. “El que hem viscut avui aquí és al·lucinant, una experiència increïble; necessitem més dosis de fe i esperança en el futur com aquesta. Avui hem fet història i volem que es repeteixin moltes més nits així”, va concloure un emocionat Balmes. De forma espontània i abans de buidar el Sant Jordi amb molt d’ordre, el públic va cantar a cappella Fantástico…

Acabava així una jornada que havia començat a primera hora del matí, quan un exèrcit de 80 infermeres van començar a sotmetre a un test d’antígens als 5.000 assistents al concert, en tres mítiques sales de Barcelona convertides per un dia en ambulatori: Apolo, Razzmatazz i Luz de Gas. Tot aquest procés va funcionar com un rellotge, sense cues, tothom citat a la seva hora, i fent un molt bon ús de la tecnologia, amb codis QR i una aplicació mòbil que segur que servirà d’exemple i model a seguir no només pels festivals de música que es fan a Catalunya, sinó a tot Europa.

Amb l’èxit d’aquest concert, Barcelona, de nou, ha mostrat el seu lideratge i la seva capacitat per concebre i executar projectes complexos. És encara més meritori si es té en compte que aquest esdeveniment impulsat per les principals promotores i festivals de Catalunya no és només un concert, no és només oci, és també un estudi clínic de l’Hospital Germans Trias i Pujol que ha permès fer un cribratge massiu a 5.000 ciutadans i que permetrà ara redactar protocols per gaudir de la cultura amb la màxima seguretat i recuperar l’activitat al sector de l’oci nocturn, un dels més perjudicats per la pandèmia. L’equip mèdic que lidera l’estudi farà ara durant els 14 dies vinents un seguiment a tots els assistents al concert per veure si es detecten casos d’infecció per coronavirus. Si la incidència és nul·la, preparem-nos per tornar a ballar i cantar molt i molt aviat. Ara ja sabrem com organitzar un concert multitudinari segur i, a més a més, sembla que a partir del mes d’abril s’accelerarà la vacunació. Siguem optimistes, ja queda menys! Putas ganas. Gràcies, Festivals per la Cultura Segura. Gràcies, Love of Lesbian.