Crear valor. Aquesta és una de les expressions més utilitzades al sector empresarial i de la inversió. Crear valor pot significar moltes coses, per això, aquest dimecres, al fòrum Matins Esade, Lluís Seguí ha volgut explicar la visió que des de la firma que lidera, Miura Partners, tenen de la creació de valor i d’un altre concepte que sempre acompanya al capital risc: el retorn o rendibilitat de la inversió. Segons l’executiu, “crear valor és un art”, i ho és perquè es deriva de la combinació de múltiples factors i del fet que cada empresa és un cas únic, cosa que converteix els gestors/inversors en “sastres” que tenen com a principal missió confeccionar “un vestit a mida” que permeti treure el màxim profit a la companyia.
Tradicionalment, en aquesta creació de valor, s’han combinat elements com l’expansió, la internacionalització, la gestió del talent, la innovació o la consolidació de mercats… però ara “el factor estratègic que fa que les empreses siguin més valuoses” és la sostenibilitat. “Hem capgirat completament aquest concepte, ja que, abans, la sostenibilitat s’associava a costos addicionals”, ha destacat el cofundador i conseller delegat de Miura, firma d’inversió amb seu a Barcelona que gestiona uns actius de 1.500 milions d’euros.
Seguí ha recordat que Miura va néixer el 2008 en un context de forta expansió internacional del capital risc, però ha assenyalat que “després de deu anys d’èxits”, el 2019 els nou socis propietaris de la firma van acordar posar l’èmfasi en tres conceptes que, des d’aleshores, acompanyen les seves inversions: el propòsit, el llegat i l’impacte. “Vam veure que en el món hi havia canvis i que ja no només val el creixement de les vendes i dels resultats, sinó el com ho fem i com aconseguim generar aquest impacte i aquest llegat”, ha explicat.
Aquesta evolució ha portat Miura a implantar una estratègia per “anar més enllà dels retorns” i a definir un nou model d’inversió basat en entrar al capital d’empreses que permetin millorar la salut de les persones –per exemple, amb una bona alimentació—; empoderar la societat i generar comunitats més pròsperes —apostant, entre altres sectors, per l’educació—; i contribuir a la regeneració del planeta, amb participades a l’àmbit de l’economia circular i la transició energètica.
Segons Seguí, “les inversions d’impacte eleven el valor estratègic de les empreses”, i, per això, desperten molt més interès malgrat que la seva rendibilitat pugui ser en alguns casos inferior a la d’altres companyies que no incorporen el model d’impacte. “Les empreses amb models d’impacte són empreses més valuoses, no perquè siguin més rendibles, sinó perquè es valoren més en tenir un valor estratègic més gran. Una mateixa empresa, però aplicant una metodologia d’impacte, val molt més perquè el seu component estratègic és més alt”, ha explicat.
“Les empreses amb models d’impacte són empreses més valuoses, no perquè siguin més rendibles, sinó perquè es valoren més en tenir més valor estratègic”
El conseller delegat de Miura ha admès que aquest tipus d’inversions “exigeixen paciència”, és a dir, requereixen un capital “més pacient” que no busqui la rendibilitat a curt termini, ja que “es triga molt de temps a poder obtenir dades rellevants” que permetin mesurar l’impacte que es persegueix. En aquesta línia, ha subratllat la importància de passar “del relat als resultats” per demostrar que aquesta evolució té sentit. Tot i això, ha constatat que l’interès dels inversors “existeix i és creixent”, i no només entre els grans fons institucionals, sinó també entre els family offices, que “tenen moltes ganes d’invertir en impacte, fet que suposa una gran notícia, perquè es demostra que els inversors familiars també són sensibles a aquesta evolució del model”.
El 2022, Miura Partners va aixecar un fons d’impacte per un import de 150 milions d’euros que fins ara ha executat tres inversions. Les participades són l’empresa madrilenya Terra (creació d’espais verds sostenibles), i les catalanes GasN2 (equips de generació de gas i fred industrial) i Wikiloc, la plataforma de rutes de senderisme geolocalitzades. En total, des del seu naixement, Miura ha invertit 3.000 milions d’euros en unes 60 companyies. Actualment, la cartera està integrada per 16 empreses que l’any passat van assolir una facturació agregada de 1.853 milions d’euros, el triple que fa una dècada. Entre elles destaquen companyies de restauració com Tragaluz i Saona i empreses com Citri&Co, Serpis, Indiba, Educaedu, Proclinic i la corredoria Sabseg.
Emprendre no és per a tots
Lluís Seguí va iniciar la seva trajectòria professional a l’empresa familiar Paniker i va treballar també a Arthur Andersen, firma des de la qual va saltar a la cadena hotelera Intercontinental. Més endavant, es va traslladar a Londres, ciutat on va posar en marxa, juntament amb altres socis, el primer projecte d’emprenedoria: l’empresa de centres de dades IP Powerhouse, que va fracassar “per haver-se avançat al mercat 20 anys”. Després d’aquesta experiència, va començar a treballar a Nazca Capital, on “va aprendre l’ofici” d’invertir en capital risc, fins a adoptar el 2008 la decisió de tornar a emprendre i posar en marxa la seva pròpia firma amb Juan Leach, l’altre soci fundador de Miura.
“Emprendre no és per a tothom. Vull desmitificar l’emprenedoria. No emprendre no és dolent, és una cosa que has de portar a dins; hi ha molta gent reeixida que no ha emprès”, ha reflexionat Seguí a l’escola de negocis Esade. Segons l’executiu, que va citar un estudi de Harvard, l’edat idònia per emprendre són els 45 anys, tot i que tot depèn “del moment personal i del mercat”. “No cal precipitar-se, cal sentir-se preparat”, ha dit.
